La Casa de la Cultura ha acollit el debat "El camp valencià i Europa. Debat sobre la PAC (2014-2020) i principals efectes sobre l’agricultura mediterrània", un acte que s'emmarca dins del Primer Cicle d’Economia i Territori que du a terme la Regidoria de Foment Local conjuntament amb la Universitat Politècnica de València, Campus de Gandia.
La quarta sessió reunia al catedràtic d’Economia de la UPV, José Maria Garcia Alvárez-Coque, un representant de la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià, Josep Grau; el secretari de l’Associació Valenciana d’Agricultors, Juan Salvador Torres i feia de moderador Pau Pérez, del Cercle Euram de la Safor. Les primeres intervencions foren del regidor de Foment, Josep Llácer, i de la regidora d’Agricultura, Carmen Canet, que van presentar l’acte amb paraules on s’indicava l’objectiu de la xarrada, sobre tot informar als nostres agriculturs de qüestions que els poden ser d’interès per els repercussions que tindran per al nostre camp els polítiques agràries.
Tant José Maria Garcia, com Jose Grau i Juan Salvador Torres van dedicar part de les seues intervencions a aclarir què és la Política Agrària Comuna (PAC) aprovada pel parlament europau, indicant els quatre reglaments en què es basa –sobre pagaments directes, desenvolupament rural, OCM única i finançament-, i assenyalant el conjunt de mesures que s'estableixen fins a la plena vigència de la nova normativa.
S'indiquen cuales són els objectius: Promoure un sector agrícola competitiu a Europa, millorar el paper de les organitzacions d'agricultors, la innovació i les inversions, amb ajudes als agricultors, implementant accions concretes per a lluitar contra el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat i augmentar la qualitat de l'aigua i del sòl.
S'indicava que fins al 2020 es dedicaren 408.000 milions d'euros, dels quals 312.000 seran ajudes directes i mesures de mercat i 95.000 milions a desenvolupament rural, assenyalant que el camp espanyol rebrà uns 35.000 milions d'euros.
Unes ajudes que es dirigeixen ara majorment al pagament directe, als quals veritablement es dediquen a l'agricultura, els denominats— “agricultors actius” i no a sectors com a aeroports, camps de golf, clubs esportius...
Els tres ponents van coincidir a indicar que la PAC no havia sigut mai beneficiosa per al camp valencià i tampoc ho era en les condicions actuals - "Crònica d'una mort anunciada" va dir el representant d'AVA - i on només el sector de l'arròs podia considerar-se com el menys perjudicat, assenyalant que la PAC aestà pensanda més en l'agricultura centreeuropea i continental i fins i tot dins del repartiment a l'estat espanyol, la valenciana, no rep ajudes (solament un 3%) en proporció al territori i al nombre d'agricultors (sobre el 10%) i com no els gran beneficiats els latifundis sobre tot els d'Andalusia. .
Els tres ponents van indicar la falta de polítiques agràries en l'estat espanyol, com el Ministeri d'Agricultura està massa pendent de les influències de les cadenes de distribucio i de les grans empreses i deixat moltes vegades les solucions en mans de Brussel·les. També venien els tres a coincidir - més critic Josep Graut, de la Unió de LLauradors - en en la falta d'interès en la agricultura dels governs valencians, que han arribat a suprimir la Conselleria d'Agricultura com a organisme, i com la Generalitat arriba als extrems de deure les ajudes dels darrers dos anys.
El debat posterior va aclarir alguns d'aquests punts, però sobretot incidia en la necessitat de garantir uns preus mínims per a l'agricultor que els supose recuperar la inversió i poder viure del seu treball, la protecció dels mercats o la competivitat.
En resum, un bon debat per posar al dia molts conceptes i per tindre cada volta més clar que l'agricultura valenciana és una gran marginada – pel govern de l’estat, pel govern auotnòmic i per Europa- malgrat el potencial que té i pot ser per això tenim el trist record de 160.000 hectàrees abandonades els darrers anys, per falta de rendibilitat.
Molt bona assistència majorment de gent relacionada amb el món agricola, i entre els assistents l’alcalde Jordi Joan, regidors de Compromís-Bloc i del PP, amb una intervenció sobre el tema en el torn del públic del regidor Mario Enguix on va posar el dit en la ferida sobre la situació del llaurador i el desig que tenen: poder viure dignament del seu treball.
-
4 comentaris:
Mario Enguix haurà posat el dit damunt la seua propia ferida, com que qui mana a Valencia i des de Madrid sobre les polítiques agràries es el seu partit.
Ha canviat d'ideologia el regidor del PP?
Tal com va parlar ahir, era una defensa de l'economia del bé comú que ve potenciant Compromís-Bloc des de fa anys i que té a Muro d'Alcoi un referent.
Muro d'Alcoi, Marinaleda ni Cuba. Solucions pràctiques? A Muro no ho se d'on neix la iniciativa, als demés dos llocs si, del govern. Quina iniciativa va a prendre el nostre Ajuntament?
realment el senyor Enguix va posar el dit en el problema, es necessita que es pose un preu minim per costos de producció, però al final demostra, al igual que el seu partit en els ultims 12 anys, que coneixement per a portar politica agraria valenciana, vol un preu minim per a cobrir costos, pero "ni eruropa ni PAC", senyor enguix, que s'ha canviat de partit, que renuncia a la Politica Agraria Comu d'europa, que no sap que el 80 % de la nostra fruita va a europa? que la solucio esta en europa, que es la que pot regular el mercats, o vol fer-ho de la seva poltrona al ajuntament????
Publica un comentari a l'entrada