INFORME: El jutge Castro imputa a la infanta Cristina per pressumpta doble defraudació a Hisenda

 

L'acte d'imputació del jutge José Castro indica que la infanta Cristina i el seu marit van carregar factures personals al compte de l’empresa fantasma que rebia fons de Nóos: Aizoon S. L, que tenia de socis només la filla del rei i el seu marit. Això permetia un tren de vida fastuós a la parella Urdangarin-Borbó

Així, es va unflar artificialment les despeses de l'empresa, i s’evitava pagar unes quantitats molt més altes en virtut d'Impost de Societats i a més es va evitar declarar aquestes quantitats com a “rendiment mobiliari” en les declaracions de la renda, un doble frau a la Hisenda pública.

El jutge Castro diu en base a un informe de l'Agència Tributària que durant huit anys, la filla del rei només va pagar dues factures de més de 3.005 euros amb càrrec “als seus propis diners”. I no es pot oblidar despeses elevadíssimes per a reformar el palauet de Pedralbes i portar un elevat estàndard de vida, que incloïa viatges d'elevat cost, adquisició d'objectes de luxe, organització de festes familiars i fins i tot contractació de personal domèstic al qui a més es pagava en negre. Totes aquestes despeses es van carregar al compte de Aizoon.

 
La divulgació de l’escrit d'imputació confirma que el jutge considera que hi ha indicis molt sòlids de la “doble defraudació” en la qual va poder incórrer el matrimoni.

El jutge afirma que “sembla clar” que allò que la filla del rei va carregar a l'entitat Aizoon S.L. suposaria una doble defraudació: ingressos que no va tributar mai en les declaracions de la Renta de les Persones Físiques i aminoració de la base imposable de l'Impost de Societats en figurar com a despeses d'explotació sense ser-ho. La intenció defraudadora per a la Hisenda Pública està a la vista.

Els rebuts de l'aparcament

L’escrit d'imputació fa referència a “la major part de les obres de condicionament, reforma i rehabilitació de la casa d'Elisenda Pinós [el palauet de Pedralbes]” i també rebuts de “quantia ridícula”, com d'aparcament, tiquets de gasolina (alguns del cotxe de Cristina de Borbó) i fins i tot consumicions en bars i restaurants. Uns rebuts aportats també per a justificar les despeses de Aizoon, malgrat que es considera provat que l'empresa no tenia activitat real alguna i que la defensa de la infanta assegura que l'ara imputada no exercia cap tipus d'activitat directiva en ella.

Altres factures d’imports més elevats serien de conceptes que no tindrien molt a veure amb l'activitat empresarial que el matrimoni declarava, per exemple factures per estades en l'hotel Alberg Santa Chiara de Roma i un servei de transport en limusina al setembre de 2008 a aqueix mateix establiment. O bé entrades a l'estadi olímpic de Roma. 

 

També en el compte de despeses de Aizoon figuren estades en hotels a Washington, Detroit o Nova York, on es va carregar a l'empresa l'adquisició d'unes botes de senyora, a més d'una estada en un lodge a Moçambic.

Els rebuts de restaurants abunden: per exemple, una factura al restaurant Gouthier de Barcelona, especialitzat en marisc, i una altra en un establiment d'hostaleria similar Casa Fernando de Palma de Mallorca. En 2007 i 2008, es van carregar també imports en concepte de compra de vins, una factura que en 2008 va ascendir a 5.242 euros.
Vaixelles, un viatge a Rio i unes cortines de més de 9.000 euros 

 

Les factures de la infanta

El jutge Castro detalla “un tercer grup de factures” i vinculades amb la infanta. Així, un viatge a Rio de Janeiro del matrimoni amb els seus quatre fills per import d'uns 5.000 euros; una factura per una vaixella de luxe per valor de 1.741,55 euros i la compra d'un quadre -efectuada directament per la infanta- el preu del qual va ser de 4.400 euros.

A Castro li resulta també poc creïble declarar com a despesa d'empresa una factura d’Hermex Iberica S.A de 1.814 euros, quan aquesta empresa es dedica a la venda de material didàctic i mobiliari infantil. Tampoc es massa creïble dins de les activitats empresarials d’Aizoon la compra de llibres de Harry Potter, un ram de flors que Urdangarin va regalar a la seua dona i la contractació d'animadors infantils.

També es van atribuir a despesa d’Aizoon festes infantils i esdeveniments familiars, cas dels aniversaris de Cristina de Borbó, el 40 aniversari de Urdangarin i fins i cocktail de la comunió de dos dels fills de la parella.

La parella es va autollogar un temps la pròpia casa com a seu de Aizoon, i va aprofitar, segons l'escrit d'imputació, per a declarar com a “despesa d'empresa” unes cortines per valor de 9.280 euros i sense especificar quantes cortines es van abonar. Altres factures “rares” serien la compra d'una barana d'escala o un curs de salsa, en el 2007. 

 

El jutge Castro

El jutge creu que la infanta ho coneixia  tot

El jutge no creu que la infanta desconeguera que es carregaven despeses personals a l’empresa i es defraudara doblement a la Hisenda pública. I afirma, quan parla de festes pagades amb els fons de l'empresa: “... tot indica que Na Cristina de Borbó i Grècia va haver de participar activament (…) en l'organització i pressupost d'aquests esdeveniments, si no els va abonar del propi diners hauria de saber que no ho va fer el seu marit, no va poder passar-se-li per alt que van ser abonats per l'entitat mercantil participada per tots dos”.

El jutge assenyala que les sumes que van pagar despeses personals dels cònjuges calia declarar-les en l'Impost de la Renda de les Persones Físiques com a rendiments mobiliaris “però és evident que ni Iñaki Urdangarin ni Cristina de Borbó ho van fer mai i van consumar reiterades defraudacions a Hisenda”.

Castro deixa oberta a que les quantitats defraudades no superen el previst pel Codi Penal per a incórrer en delicte fiscal: 120.000 euros, pero assegura que caldria aclarir els imports, afegir-los a les respectives declaracions de la renda i veure la quota resultant per a saber si es pot imputar també per açò a la filla del rei.

 

Basat en un escrit publicat a Marea