Xavi Castillo "fent el mono" |
Ahir, amb una Casa de la
Cultura plena de gom a gom, l’humorista Xavi Castillo ens va oferir el seu nou
espectacle “El Mono. Un projecte d’Apocalipsi”.
Dues hores de monòleg de crítica de l’actualitat política general, amb
un clar protagonisme de personatges públics del PP, per fer valdre l’humor
àcid, desvergonyit i satíric desenvolupant una història de ficció que ens
traslladava a un immediat futur, l’any 2063, com a marc general de la història contada, una
espècie de remake personal de “El planeta dels simis”.
La Casa de la Cultura de gom a gom |
Perquè aquesta vegada Xavi
Castillo feia ús dels propis típics tòpics per oferir-nos una història que vol ser un
guió tancat, però que realment es canviant segons el dia d’espectacle,
l’espectador i l’actualitat recent que, com no, és diferent dia a dia. Així
podíem somriure amb l’explicació sobre la incomprensible actuació dels diputats del PP demanant l'indult del seu exdiputat, l'exalcalde de Torrevella.
Bárcenas i els sobres, el
tancament de RTVV, els desnonaments o la corrupció política són alguns dels
temes claus que marquen l’espectacle, sense oblidar la política valenciana on,
al contrari d’altres voltes, l’alcaldessa Rita Barbera quedava en un segon pla
per centrar-se més en el Sr. Juan Cotino, amb una paròdia-escarn que, en alguns
moments, fregava la grolleria i sobre tot surava un despreci total de
l’humorista al personatge, el Sr. President de les Corts Valencianes.
Barcenas i "Somriures i llàgrimes" |
Tampoc eixia ben lliurat Bàrcenas
i els sobres, personatge que feia servir en una parodia del musical “Somriures
i llàgrimes”, que considerem va ser l’esquetx millor de l’espectacle. I com no,
surant sempre l’incombustible ministre Wert,
l’Esglèsia aquesta vegada eixia més ben parada – segurament no coneixia
el nou afer ermita de Sant Llorenç i el Calvari perquè no el va comentar – i
només una simple frase per al nou papa “ si pareix que ha vingut el Nostre Senyor”
i un poquet de Rita, transformada ara en senyora feudal i personatge de
“Jocs de Monos”.
Jocs de Monos |
Si hem de ser sincers, a
nosaltres ens va semblar bastant lluny del Xavi Castillo que vam vore a festes
de Tavernes, però no podem negar eixa nota
de “mala llet” que té i que aprofita, i ben aprofitada, per girar-la a la
crítica més àcida dels personatges i situacions que esmenta, sempre buscant la
complicitat de l’espectador que, ens els temps que corren, vol oblidar
problemes i preocupacions perquè més val riure, que plorar.
-
2 comentaris:
La grolleria no es que la fregue, esta instaurat en ella, per això de barroer moltes vegades dona mes vergonya que humor provoca. També dirigeix una mica massa l'humor a un color polític, podria fer-se mes polifacètic, perquè ara quan el PP pèrdua eleccions per tot arreu se li acabarà el xollo. Xavi, et queden dos anyets per a reciclar-te.
I per favor, no el compareu amb el mestre Rubianes, son com el bollit i una bona paelleta.
Parlant d'altra cosa que no te res a vore, molt bona la seua tasca política, encara que molts pretenguen barrejar la política amb la cultura.
Jo sols vaig anar a desconnectar de la puta crisi amb l'humor valencianot del alcoià.
Per a filosofia les rutes de la Xarxa. que que?
Publica un comentari a l'entrada