 |
| Mainar, Taibo i Molina en els moments previs a la xerrada |
El Director del CEIC Alfons el
Vell, Pasqual Molina, presentava la conferència més esperada de la programació
del 2013 de les Rutes de la Xara a un públic que omplia la casa de la Música de
Simat. Molina tenia unes paraules per a Carlos Taibo, professor de l’Autònoma
de Madrid i pensador del moviment del 15 M a la capital de l’Estat, i tenia un
toc d’elegància en presentar al conferenciant quin era el públic que anava a
escoltar-lo, un públic que e era crític , legal, i molt assidu de les rutes de
la Xara per molts anys. Aquesta vegada si que Eladi Mainar, organitzador de les
rutes, sentia una extraordinari
conferència des de la primera fila.
El professor Taibo demostrava una
claredat esquemàtica de pensament des de l’inici. Va dir que no representava a
ningú, sols a ell mateix, que havia estat a molts debats i que el 15 M havia
estat diferent a cada lloc, amb uns debats extens i dispars. Sols coneixia, per
tant bé , per a parlar de Sol, Catalunya i com a gallec, Galícia.
Posava en principi una sèrie d’observacions
sobre el moviment: un moviment intel·ligent , que unia a moltes persones
organitzades o no però sense sigles ,
sense banderes, sense diferències; com la crisi l’havia ajudat moltíssim en el
seu naixement, una crisi pròpia de la Universitat, la seua privatització, així
com la seua mercantilització. I parlava de l’elecció tan apropiada com va ser
que a l’equador d’una campanya electoral soporífera, sosa, aportara debats que
no s’havien fet. El treball de mesos,
anys i dècades dels moviments que no entraren a la transició espanyola foren la
llavor per aquest esclat del 15 M del 2011.
Taibo va dir que en ser convidat
a participar a Sol va vore dues qüestions: que no coneixia ningú, no eren els
de sempre i que les qüestions que plantejarà podien tirar arrere a les persones
d’allí per radicals. Però va observar que les seues paraules una vegada dins
van ser inclús moderades. A més en broma
va dir que pels crits no es sentia res.
Veia dos ànimes diferents a les
acampades, activistes crítics, els
habitants de centres ocupats, ecònoms, anarcos, i en segon lloc els joves
indignats, tot i que Hessel i el seu llibre els havien demostrat poc interès i
que feien rebaixar les demandes del moviment en estar només com a reflex de la
primavera, o solament per la crisi econòmica, o bé per un discurs que creia meritocràtic. Però va vore prompte com les dues ànimes
s’alimenten i s’ajunten mútuament . Veien com oblidaven el discurs feminista
perquè no els separar en cap moment al retirar unes pancartes del moviment
violeta.
Però el 15 M fa alguna cosa més:
al elaborar propostes pels nostres governs obri camps nous sense els nostres
governants, amb la confecció d’un programa de caire polític als que no els
representen; de caire econòmic i social; taxes, pensions, etc. I un atac
frontal al capitalisme. Atacant la corrupció han anat fins al moll del sistema,
com les injustícies al treball i més
enllà
Les enquestes d’opinió els
donaven d’immediat un 60% o 70%, quan
abaixaren a la tardor a un 50 %. De segur que si el CIS haguera
preguntat pel moviment estaria entre els més valorats del moment. Però hi havia
un detall, era molta la simpatia però mai estaven disposats a anar a les
concentracions del moviment. M’agrada però no em sume, sinó haguera estat prop de
vuit milions qui s’haurien sumat. Una
data, el 54% dels votants del PP demanaven algun moviment així.
Però aquest 15 M era atacat pels
tertulians: “César Vidal arriba a dir que eren guerrilla urbana lligada a ETA;
pels mitjans progressistes - PAIS i PUBLICO, la Sexta- per rebaixar la radicalitat. Deien que la gent
demanava una nova llei Electoral quan deien que “se va acabar se va a acabar la
paz social”. La violència, el moviment
no l’ha creat, sinó que han estat els cossos de l’estat els violents, indicava.
Una observació important pel professor
Taibo: va ser el desmantellar a temps i replegar-se als barris i les ciutats
perquè venia una repressió més subtil, la de Cienfuentes cercant denúncies, i
amb qui pactar i no trobava ningú. I una altra fou que els universitaris al 15
M no estigueren perquè eren d’exàmens. Si que ho feren a la tardor. I també que
els adolescents no se sumaren a aquesta moguda, els menors de divuit anys no hi
eren. Faltaren també els assalariats que
sols estaven de cap de setmana. Marcava
el professor de l’Autònoma, la manca de suport per part del medi rural . Es un
moviment urbà, capitals i grans ciutats.
Però veu unes dificultats que se
li creen al moviment i es que contesta a les agressions del sistema i deixa de
ser qui organitza l’agenda pròpia. Deixa
de banda tres grans qüestions de l’esquerra: el dret de les dones, com ja hem
anotat; la necessitat d’un planeta habitable, la crisi ecològica i l’explotació dels països del sud. I pensa que no té més recolzament obrer per
la por a la pèrdua de lloc de treball perquè alguns el fan vore com un
privilegi, a més de les accions de les cúpules dels sindicats, que no responen
al moviment.
Això sí, planteja en un marc
teòric la necessitat de futur de fusionar en els programes de les classes mitjanes
les demandes pròpies del moviment obrer. El 15 M és molt respectuós amb la
plataforma de les hipoteques, amb les marees, tant de sanitat, com d’educació.
Per això li assegura Taibo un llarga recorregut històric. Així com unes virtuts com han estat:
1.- rescatar el que havia cancel·lat
el sistema, el debat sobre el Capitalisme.
2.- El retrobament amb gent de
distints camins i gent molt sana de l’esquerra tradicional.
3.- Un moviment molt constant,
amb organització molt ràpida i eficient. Difícil de controlar.
4.- Molt vital, radicalitzat i
amb convergència amb les marees i la plataforma per les hipoteques.
5.- Auge dels moviments per
l’autogestió de diferents fórmules que estan per l’autogestió, no creient en
les institucions que recolzen aquest capitalisme corrosiu.
6.- I un moviment que ha permés
canviar la ment de molta gent. Ajudant els emigrants en certes concentracions
front a les accions policials per la deportació. Cas de Carabanchel.
Per acabar és un moviment que no
està mort, funciona molt de cap de setmana, i preparat per a fer-se present. I
tots i que hi ha crisis, es capaç de produir alguna forma nova, que
reconeixerem d’immediat com el moviment 15 M. Que en definitiva era el títol de
la seua conferència.
Les preguntes molt interessants,
cercant paral·lelismes amb altres moviments mundials i històrics. La resposta
del moviments nacionals. La participació a les eleccions. En fi, una riquesa
escoltar el públic i les respostes del professor Carlos Taibo, una ment que
pensa i repensa com actuar en el món actual. Un luxe de les Rutes de la Xara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada