Per
als qui en els últims anys hem seguit el tema, el programa «Salvados» de
diumenge passat, sobre l'accident del metro ocorregut a València el 3 de juliol
de 2006, amb el conegut resultat de 43 morts i 47 ferits, no ens ha aportat res
de nou. Per a la majoria de la població, el seultat va ser d'impacte brutal.
Veure
les actuacions de la direcció de FGV, així com l'actitud de l'administració de
Justícia, juntament amb la pantomima representada en els Corts Valencianes amb
una allau de mentides i manipulació, va ser aclaridor i molt revelador. El
programa carrega de raons a l'associació de les víctimes així com la seua
actitud constant i irreductible en la seua demanda per conèixer la veritat dels
fets i demanar responsabilitats.
El silenci donava vigència total i absoluta a
les concentracions el dia 3 de cada mes. S'acumulaven les demandes per a
aclarir els fets i els comportaments dels diferents responsables, tant del que
ocorrgué com del procés d'encobriment i simulació posterior. No haguera sigut
més lògic i ètic, haver afrontat l'accident amb la veritat per davant? Per què
no es va fer així? Quin interès hi havia per manipular el que havia passat? Tot
ens fa pensar que l'accident es podia haver evitat.
Després
de conèixer els fets, no cap el silenci com a resposta. El President Fabra i
l'actual direcció de FGV estan obligats a explicar-nos-ho fil per randa. En cas
contrari, la seua participació en aquesta “omertà” es farà total i absolutament
manifesta. Veure com la exdirectora de FGV, Marisa Gracia, mentia en la
comissió d'investigació de les Corts Valencianes, o escoltar les declaracions
del senyor Rocher sobre l'alliçonament als treballadors que havien de declarar,
sense comptar la fatxenderia i prepotència de Vicente Contreras, és tota una
experiència. Si al contingut del programa li sumem el treball fet per l'empresa
Barret Films i que es pot vore a www.0responsables.com, es fa més evident que
aquest escàndol no pot quedar impune.
Els
qui estem al costat de les víctimes, com hauria d'estar tota la societat
valenciana, no ens queda més remei que sumar-nos a les concentracions que es
convoquen cada dia tres en la Plaça de la Mare de Déu de València. Divendres
passat, com cada divendres abans acudirem a donar suport a les víctimes i a
demanar responsabilitats. Per la nostra pròpia dignitat.
Pere Mayor
President de la Fundació Valencianista i Demòcrata Josep Lluís Blasco
fundacio@paisvalencia.org
-
2 comentaris:
No vos va donar vergonya aliena el vore a este senyor fent com si amb ell no anara la cosa , amb eixa cara de retoret que té ? A mí si .
En Xirivella d'on es natural i on tincs molts contactes, el coneixen bé i per això no l'aprecien gens : A Dios rogando pero con el mazo dando, eixe es Cotino .
Poques voltes he sentit tanta vergonya i repugnància en vore l’actitud d’un polític com Cotino i de tots els que en el seu moment van voler tapar les seues vergonyes amagant els 43 morts i tants ferits de la línea 1 del metro de Valencia. Pot ser em caldria remuntar als atentats del 11 M, però en aquella ocasió al menys els espanyols van castigar als que intentaren cobrir els morts amb mentires. Per desgracia, i per a vergonya nostra, els Valencians no fórem capaços de fer el mateix; i en lloc de fer costat a les víctimes, muntats en la fal•làcia de una prosperitat fictícia, varem recolzar al polítics mentiders. Pot ser siga hora reparar el nostre error d’estar on sempre hauriem hagut d’estar: Recolzant a les víctimes.
Publica un comentari a l'entrada