Tal vegada siga útil la
filosofia, la ciència del pensament, al llegir les paraules de Cecilia Böhl de
Faber, com escriptora Fernan Caballero que demanava “ sigues just abans d’esser
generós, i sigues humà abans de ser just”.
Son paraules que hem de recordar en els moments de tanta insensibilitat
que estem notant entre els dirigents europeus i els nostres polítics actuals.
Ve aquest concepte d’insensibilitat amb més perill afegit i es que recorre Europa un cert odi contra un estat que ha de ser referent per a la resta de l’estructura que forma Europa, i recordem Heidegger quan ens deia que una estructura mai pot ser la suma del mateix.
Però com ens veuen els alemnays, - directors únics del procés austericida que porta Europa – als espanyols? Ens veuen com uns corruptes, uns ociosos i poc productius, quan abans, amb eixa simpatia romantica que ens tenien com a poble, ens consideraven els més treballadors del sud d’Europa. No comparables amb els grecs ni els italians. Però clar, amb la situació dels partits principals i el fisco, amb la fuita de capitals de l’estat, i que no paga ni Déu, mai tan ben dit, ens trobem en una resposta que la centroeuropea Cecila ja ens deia, “sigues just abans que generós”.
Han de fer canvis els nostres polítics per a que no perden sempre els mateixos. Ho demana la propia judicatura quan clama contra la insensibilitat de la majoria del Congrés contra els “desahucis”. Avui he vist un diputat a Corts Espanyoles, Baldovi, ensenyar una camiseta contra els “desahucis”. Ahir sentia a Caballero Bonalt parlar dels “desahucis” de la raó. Tots ells estan reclamant humanitat als polítics del partit popular.
Sembla que Alemanya estiga girant el timo de l’austeritat al vore la resposta de certs europeus que prompte votaran al Parlament d’Europa i va cap a l’odi. Un odi mal orientat cap a l’estat que hauria d’ esser model de fiscalitat per a la resta dels mal anomenats PICs. Però la misèria no té altres armes que la protesta i l’odi a la seua causa.
Quan vegem el tema de les preferents, quan vegem com actuen certs aturats amb una bona formació que els hem donat, pense en el que vaig sentirs dir en una reunió fara mig any : “Si jo no puc viure, si perd ma casa, no deixaré que els causants visquen tranquil·lament “. Sis mil d’aquestos mestres interins al País Valencià s’han quedat sense feina.
Coneixem que deia Max Weber al respecte de la diferència entre els protestants i els catòlics i ortodoxes i l’economia. Però no pare de pensar que encara pensem en salvadors i en col·lectivitats que no han d’opinar fins a quatre anys mentre van desmantelant-te l’estat de la seguretat de futur per col·locar-se els de la seua linia ideologica.
Mireu, ja som majors d’edat en democràcia i això vol dir que hem de dir quí o quins son insensibles amb el poble, qui no son humans abans que justos. Una gent injusta que no paga en Espanya i vol imposar lleis com les de l’abort. Hi gent injusta que magatzema riqueses i fa el contrari dels puritans calvinistes, que tenien prohibida l’emmagatzemar els diners, havien de ser productius, inclús no dormir més de sis o vuit hores i treballar.
Recorde, doncs, quan parlavem de l’economia especulativa,- Els PAIs , la compra-venda,- i l’economia productiva, - les empreses del metall i taronges,- quins temps més insensibles per a la meua ciutat. Per tant, hem d’estar pensant sense odi amb la màxima energia contra els insensibles per fer-los corregir el seu profit.
Parodiant a Ludwing Börne: “ No existeix cap persona que no estime els beneficis; però el just els demana per a tots, i l’injust els demana per a ell”. Un bon mantra: “No sigueu insensibles, no retalleu de qui no en té”.
Ve aquest concepte d’insensibilitat amb més perill afegit i es que recorre Europa un cert odi contra un estat que ha de ser referent per a la resta de l’estructura que forma Europa, i recordem Heidegger quan ens deia que una estructura mai pot ser la suma del mateix.
Però com ens veuen els alemnays, - directors únics del procés austericida que porta Europa – als espanyols? Ens veuen com uns corruptes, uns ociosos i poc productius, quan abans, amb eixa simpatia romantica que ens tenien com a poble, ens consideraven els més treballadors del sud d’Europa. No comparables amb els grecs ni els italians. Però clar, amb la situació dels partits principals i el fisco, amb la fuita de capitals de l’estat, i que no paga ni Déu, mai tan ben dit, ens trobem en una resposta que la centroeuropea Cecila ja ens deia, “sigues just abans que generós”.
Han de fer canvis els nostres polítics per a que no perden sempre els mateixos. Ho demana la propia judicatura quan clama contra la insensibilitat de la majoria del Congrés contra els “desahucis”. Avui he vist un diputat a Corts Espanyoles, Baldovi, ensenyar una camiseta contra els “desahucis”. Ahir sentia a Caballero Bonalt parlar dels “desahucis” de la raó. Tots ells estan reclamant humanitat als polítics del partit popular.
Sembla que Alemanya estiga girant el timo de l’austeritat al vore la resposta de certs europeus que prompte votaran al Parlament d’Europa i va cap a l’odi. Un odi mal orientat cap a l’estat que hauria d’ esser model de fiscalitat per a la resta dels mal anomenats PICs. Però la misèria no té altres armes que la protesta i l’odi a la seua causa.
Quan vegem el tema de les preferents, quan vegem com actuen certs aturats amb una bona formació que els hem donat, pense en el que vaig sentirs dir en una reunió fara mig any : “Si jo no puc viure, si perd ma casa, no deixaré que els causants visquen tranquil·lament “. Sis mil d’aquestos mestres interins al País Valencià s’han quedat sense feina.
Coneixem que deia Max Weber al respecte de la diferència entre els protestants i els catòlics i ortodoxes i l’economia. Però no pare de pensar que encara pensem en salvadors i en col·lectivitats que no han d’opinar fins a quatre anys mentre van desmantelant-te l’estat de la seguretat de futur per col·locar-se els de la seua linia ideologica.
Mireu, ja som majors d’edat en democràcia i això vol dir que hem de dir quí o quins son insensibles amb el poble, qui no son humans abans que justos. Una gent injusta que no paga en Espanya i vol imposar lleis com les de l’abort. Hi gent injusta que magatzema riqueses i fa el contrari dels puritans calvinistes, que tenien prohibida l’emmagatzemar els diners, havien de ser productius, inclús no dormir més de sis o vuit hores i treballar.
Recorde, doncs, quan parlavem de l’economia especulativa,- Els PAIs , la compra-venda,- i l’economia productiva, - les empreses del metall i taronges,- quins temps més insensibles per a la meua ciutat. Per tant, hem d’estar pensant sense odi amb la màxima energia contra els insensibles per fer-los corregir el seu profit.
Parodiant a Ludwing Börne: “ No existeix cap persona que no estime els beneficis; però el just els demana per a tots, i l’injust els demana per a ell”. Un bon mantra: “No sigueu insensibles, no retalleu de qui no en té”.
Jaume Talens
-
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada