AMB PERDÓ
Imaginem-nos un sistema on els electors
del partit polític que guanya les eleccions s’hagueren de fer responsables de
la gestió d’eixe partit tant en les coses bones com en les dolentes. Més
clarament: que la factura dels desastres que estem patint les hagueren
d’assumir aquells qui van votar al PP i, en bona part, els qui abans van donar
el poder al PSOE, és a dir, els partits del sistema. Si se seguira aquest sistema,
segurament les fidelitats electorals serien unes altres. Com no és així, els
qui mai hem votat al PP ni al PSOE, però sempre hem anat a votar, ara som
ciutadans tan pagans com aquells.
L'altre dia, en un mercat municipal,
vaig demanar al fruiter del que sóc client des de fa més de vint anys, que tinguera
la decència de demanar-me perdó per totes les vegades que havia votat al PP, el
partit que ens ha dut a esta situació tan catastròfica. Per ser exactes, la
magnitud de la desfeta és obra del PP i el PSOE, una combinació letal per molt
que alguns ens vulguen crear la ficció de què són partits diferents. Sols s’ha
de vore que a l’hora de legislar actúen en la mateixa direcció. I és que la
factura del desastre ara és a càrrec de tots, no solament d'els qui han votat els
seus causants.
Ja entenc que el sistema és complicat
de canviar, però alguna cosa s’haurà de fer perquè cadascú assumisca les seues
decisions i les conseqüències que se’n deriven. En cas contrari, passa com ara:
ningú és responsable de res i, al cap i a la fi, una mateixa acció pot
convertir-se en un delicte greu o en un sense la més mínima importancia, perquè l'experiència ens indica que hi ha
moltíssima més gent en la presó per delictes menors que per haver-ne comés cent
mil vegades majors. Sobretot pel que fa a temes monetaris.
I és què com estem veient dia rere dia,
no és el mateix robar amb el codi penal en contra que amb la llei a favor. En l'últim cas, la cosa és més agraïda i els problemes
més fàcils d'esquivar. Es tracta de sostraure quantitats
menudes, però a moltíssima i diversa gent. Té menys risc que sostraure de colp
una suma elevada a un incaute qualsevol. El risc es dilueix perquè no totes les
víctimes tenen la mateixa capacitat de reclamar el que és seu. I la satisfacció
del delinqüent ha de ser molt major. Tant, com la burla social que representa.
Pere
Mayor, President de la Fundació Valencianista i Demòcrata “Josep Lluís Blasco”.
fundacio@paisvalencia.org
fundacio@paisvalencia.org
-
1 comentari:
Crec un poc amb la justicia pròxima la que es fa al pobre del poble, però no en l'alta, la que fa el ric que posa els magistrats. Ara tots ho tenim clar. Però no pot seguir igual, sols si canviem de les cambres legislatives podrem tornar a creure amb que la justicia es cega. En principi no tots , ni totes som iguals. Qi més roba te més possiblitats de salvar la justicia, no hi ha per tant dret. Fora corrptes de tto signe. Tens raó Pere.
Publica un comentari a l'entrada