Estem en una difícil situació
respecte a la funció social de l’educador, una funció contraposada a la funció
individual que el liberalisme considerava al magisteri, a la docència, com un
apostolat, o siga una tasca individual nobilíssima i de caritat personal. Ser
mestre dignament com un rector, poc sou i aguantar. Aquesta concepció si
estudiem la història de la filosofia de l’educació observarem que s’oposa a la
funció que ha de tenir el o la docent
que per la seua part retributiva esta barallada en el que s’ha de cobrar per a
ser una professional qualificat i no produir nous proletaris de l’intel·lecte:
els i les mestres per ser apòstols no mengen.
Esta comportant, aquesta
actitud individual, a que s’estiga contra la lluita pels interessos
professionals, que afecten directament a l’alumnat, i els interessos econòmics
que porten directament a que si els i les docents cobren menys ho suportaran
els i les alumnes en la falta d’interès
en formació i dedicació a la preparació de les classes, així com dels bon
professional, ben pagat i ben considerat per l’empresa.
Aquesta falta de visió
s’observa en el pròxim Avantprojecte de Llei Orgànica per a la millora de la
qualitat educativa que el desafortunat ministre Wert ens imposa. I ens imposa
contraposant els valors que em dut a l’escola en valors de la igualtat, la
fraternitat i legalitat front als contravalors que ens proposa, la igualtat que
qualsevol pot ser docent, així contem amb que universitaris ja poden ser
mestres a Aragó, la fraternitat, tenim companyes docents que treballen
ensenyant com nosaltres anglès i no arriben a cobrar la meitat, i la legalitat
que comença per una repressió a una escola que ha de ser lliure per educar, els
inspectors contra els directors, els directors contra els ensenyats, i atenció
a aquells que no siguen apòstols del pensament únic wertià, o bé seguesquen el
bé social de ser dels moviments sindicals, amb vagues i aturades, o bé dels
nous moviments socials, ongs compromeses, grups pacifistes per canviar el seu
món dels mercats i els mercaders.
Però introdueix la paraula
competència, no en el sentit del que afecta a cadascú, sinó amb la referència
als “númerus clausus”, competir uns contra altres ja que hi ha poc llocs per a
tindre una bona o educació de qualitat. No sols el valencià es ressentirà a
l’escola, que sí, si no que intenten graduar el sistema amb models certs i acceptats
per ells, com si la llibertat d’ensenyament recollit a la constitució no
servirà per a res. El que ve a dir aquest article és que no hi ha un sistema
pedagògic millor que altre, estan tots per fer-se servir segons siga i ens
demane l’alumnat, centre no oblidem de la pedagogia.
Però ací el que volen és un
mestre del pensament únic, un burgés en el sentit que tindrà , trenta o
quaranta treballadors de classes mitges o baixes ensenyant-los a ser això
treballadors per vida. I això per desgràcia ja ho coneixem. Posen deures a la
pissarra, pose ordre com un policia dur, i aprove el menys possible per a que
vagen a un món del treball sense cultura, per tant sense sentit de
l’educació. Pensàvem que després de
l’estudi des anys setanta del sociòlegs de l’educació a França "L’ecole
capitaliste" ja havien passat aquestes tempestes a l’escola, però no, faltava
aquest avantprojecte que paralitza els moviments de renovació escolar i fa que
els apòstols poc treballadors de l’escola tinguen una legislació on agafar-se.
Per acabar volem ensenyar una
mostra del que ha estat l’Alfàndec, i les escoles públiques del poble. No
parlaré d’aquells més necessitats que ens els estan desviant a la escola en
comprensivitat, a tots i totes hem de recollir, si no d’aquells que com l’alcalde
del meu poble, Jordi Joan, compleix el que diu un dels catedràtics de l’Escola
d’Economia de Londres, Luis Garicano, "necessitem gent formada en matemàtiques
primer per poden entendre l’estadística, en argumentació, per poder presentar
les propostes, i que dominen l’anglès, com a llengua de llibertat" ja que amb
la nova ciutadania i els contextos socials on s’hi desenvolupen, és una llengua
que no té fronteres per qui la coneix i la domina. No comparable amb el xinés i
la seua pròpia repressió , ja que generalment no casen bé la llibertat i els
aparells de l’estat.
En fi hi ha llengües més
lliures que d’altres per això és un altre tema. Per ara, com a conclusió diré
que tenim alumnes d’una escola en llibertat que ja estan en disposició d’entre
aquest article en valencià i lluitar per la llibertat i la professionalitat
dels i de les docents. Hem d’arribar per ells a poder tallar aquest
avantprojecte, hem d’estar la gent que estem per la funció pública als
legislatius.
Jaume Talens
-
1 comentari:
Molt bon article. Potser la por faça que u es comporte de manera més individualista i per témer molt a l’estat no fem una pinya com deuríem. Ensenyar, pensar, opinar.. es llibertat i ensenyar-aprendre amb un fi mercantilista és despersonalitzar, deshumanitzar l’essència de les persones. Tant docents com discents.
Hem viscut molts anys de democràcia i llibertat i esperem que el seny i no la por triomfe en aquests temps. Ens estem jugant el FUTUR.
Publica un comentari a l'entrada