Així ens ha governat el PP i així ens han arruïnat: el cas de la Ciutat de la Llum, una despesa de 274 milions que està sense usar

La Comissió Europea (CE) va sancionar el complex valencià “Ciutat de la Llum” després de declarar il·legals les ajudes rebudes del govern valencià.  La CE sancionava al complex amb la devolució de les subvencions i les atorgades als rodatges. La Generalitat valenciana va demanar a la CE que no ferà publiques dades com el seu cost, despeses i ajudes apel·lant a la confidencialitat (vaja com tantes vegades ací en les Corts Valencianes per no donar els contractes a l’oposició).

Dels 18 punts que el Consell de la Generalitat demanava foren confidencials, només se’n va acceptar el referit a la rendibilitat dels contractes de patrocini a les pel·lícules rodades a Alacant. Així hem sabut que només s’havien aconseguit 2,9 milions d'euros però això si s’han donat prop de 13 milions, segons dades de l'administració valenciana, repartits entre productores perquè rodaren allí pel·lícules. 

Eixe document de la CE es troba en el procediment civil que enfronta a Ciutat de la Llum, amb el 100% propietat de la Generalitat, amb Aguamarga Estudios de Gestión,SL, concessionària del complex d’Alacant. Eixe enfrontament es deu a la rescissió del contracte que ha fet la Generalitat i que ha donat lloc al procedimient judicial. 

Segons el diari Levante-EMV, que ha tingut accés a eixe procediment  judicial entre Ciutat de la Llum i la societat Aguamarga, els punts que les autoritats valencianes del PP volien ocultar es refereixen a la planificació del complex, falsetat de documents i informes sobre la idoneïtat d'Alacant com a seu o la seua rendibilitat econòmica, així com altres aspectes relacionats amb el pagament de les inversions. Ciutat de la Llum està en l'actualitat sense ús i a l'espera d'un comprador, aspecte difícil ja que es troba embolicada en un procés judicial que pot durar anys.

En un dels punts la CE aclareix que el vertader cost de Ciutat de la Llum a la fi de 2010 era de 274 milions d'euros, inclosos els interessos pendents sobre els préstecs. En un altre apartat explica com en el 2010 hi havia unes pèrdues de 84 milions i s’havien previst 12 milions de guanys. També destaca que en el seu pla de negoci de 2000 les tarifes previstes s'acostava a les aplicades pels estudis comparables de la UE però eren entre un 50% i un 100% més cars que els estudis d’Alemanya o de la República Txeca, lloc on han rodat molts cineastes espanyols. 

La Comissió va encarregar un informe extern per a prendre la seua decisió i s’hi subratllava l'escassa densitat de professionals i infraestructures cinematogràfiques a Alacant, en relació amb Madrid o Barcelona, per tant no considerava el lloc idoni i també que prestava serveis d'estudi a preus molt baixos sense tenir en compte els costos d'establiment. Un altre punt era que la valoració inicial dels terrenys era 1 milió d'euros però es pujaven a 9 una vegada cedides les accions des de Projectes Temàtics a la pròpia societat Ciutat de la Llum.

Allò que el Consell del PP no volia que se sabera de la Ciutat de la Llum

Rendibilitat publicitària dels rodatges: 2,9 milions. Ciutat de la Llum va gastar des de 2008 quasi 13 milions per a patrocinar rodatges.

Inversió pública: 274 milions d'euros.

Pla de negoci: El pla de 2004 tenia preus entre un 15% i un 20% més baixos que en els estudis d'EUA i Pinewood a Regne Unit, però entre un 50% i un 100% més cars que a República Txeca i Alemanya.

Produccions: Entre 2005 i 2009 s'han rodat 28 produccions espanyoles i 5 coproduccions.

Pèrdues: En 2010 sumava 84 milions en pèrdues enfront de la previsió de guanyar 12 milions.

Expectatives: Un informe de 2008 no creu racional la previsió de guanyar 341 milions en 2014.

Valor del sòl: El sòl sobre el qual es va alçar es va avaluar en 9 milions en cedir-ho la Generalitat, encara que la SPTCV els valorava en 1.

Més informació:

El País

-