Que ignorants estem del que ens passa i com em preocupa i m’ocupa atacar la presentació de la política, entesa com l’organització de la ciutat, des d’un punt literari, aquesta idea de Forges,- per a mi un intel·lectual amb el seu humor -, que diu que sols triomfen els mediocres a Espanya. Crec que no es gens ni mica encertada, crec que és més creativa a l’intentar impactar amb ella, donar un cert espectacle, però la trobe desafortunada respecte a la realitat. Ja que defuig de denunciar, i ell ho sap, qui son els responsables de l’actual situació política. M’agrada més la idea del filòsof toledà Jose Antonio Molina, que diu i exposa com persones molt intel·ligents creen programes o construccions poc intel·ligents. I ací al meu poble se n’han donat moltes, sols repassant els darrers pressupostos municipals, en tindríem en abundància. O com s’entén que, a priori, ja sabem que no van a poder-se aplicar aquestos pressupostos que presenten al poble durant tants anys.
Però agafant la idea que tots som responsables, ja que tenim uns governants mediocres que nosaltres hem triat, ens porta a desenvolupar la idea populista de la italiana Rosana Rosanda sobre l’autoritarisme i les respostes agressives quan falla el capitalisme. I ací falla prou. Em preocupa, per tant que diguem que tots som mediocres, i quan ho diuen solament ho diem per al nostre estat ?
L’única forma d’eixir es demanar responsabilitats socials d’aquesta crisi, i no tapar-ho en que tots i totes tenim la culpa al votar a gent mediocre. Ja que l’enquesta que acabe de llegir a El País que diu el que funciona en Espanya, posa en primer lloc la sanitat i en segon lloc el professorat. I això que els dos col·lectius no tenen al govern que els defense en aquestos moments, més bé el contrari. Per això us dic que jo no he votat cap mediocre mai. I menys de tots l’actual alcalde del meu poble Jordi Joan, al tindre l’oportunitat de llegir la seua memòria dels pressupostos , digna d’un premi extraordinari com tants n’ha tingut a nivell acadèmic, em reafirme molt més, tot i que, com no son llistes obertes igual se m’ha colat algun d’ells.
Però seguim el fil, qui ha deformat aquesta democràcia per arribar on estem? Doncs molt fàcil, no l’elector si no l’egocentrista democràtic, com presentava al 1981, Juan Goytisolo en un curt però intens article aparegut a la premsa per aquella època. Els egòlatres, egocèntrics que hem tingut solen presumir i inflar-se davant les persones, i sembla que normalment dialoguen, però ho fan sols com si estigueren davant d’un espill, s’escolten i sense dir res sembla com si s’agradaren, sense atendre els problemes, sols la seua necessitat, o les necessitats que els marquen. Solen eliminar les persones que fan vore les seues contradiccions, ja que ells , per suposat, no son responsables de res, ells arriben a afirmar, i ho fan creure que porten sempre plans de desenvolupament i expansió,sense atendre als tècnics. Solen rebassar metes que tots tenim per impossibles, sense escoltar a la gent. I acaben dient que no necessiten parlaments, a la manera de l’Esperança Aguirre. Poden dir una cosa i la contraria, i no passa absolutament res, a la manera de Rita Barberà. Però estes persones per a mi no son mediocres, estan al servei d’unes idees que no son les de la majoria social d’aquest el nostre poble. El senyor Olivas, el senyor Rato Figueiredo, no son mediocres, estan posats per unes intel·ligències absolutament formades i informades pel seu propi benefici, seguint l’escola econòmica de Xicago: “ Si jo estic bé, tot el món està bé” I no es cert, jo no he votat mai cap mediocre, he dit.
I per a constatar-ho m’agradaria que tot el poble coneguera la memòria dels pressupostos de Tavernes per al 2012. Sabrieu que hem aportat els millors fills que tenim per poder eixir de la crisi, no com sol fer la dreta, deixa els millors pel negoci, i per a votar qualsevol val i si es maleducat i vehement millor. D’ací comprendreu les paraules de Rosana Rosanda, front com son aquestes persones insensibles a unflar pressupostos i no tindre als tècnics solvents al costat . O que penseu que han fet durant aquest temps els politics dedicats a la banca, unflar i aprofitar-se de les lleis que solen ells mateixos dictar als seus politics. No tots els polítics i les politiques son iguals : com a mostra l’equip de Jordi Joan i al seua memòria del pressupostos del 2012, com a mínim res mediocres. Recordeu que hem posat el millor fill nostre per a una de les pitjors situacions de l’ajuntament, i de segur que a diferència dels egocèntrics democràtics ho traurà amb nota i responsabilitat. Esperem poder llegir la memòria a la Cotorra.
Jaume Talens
-
2 comentaris:
Només cal reforçar els articles de Jordi Palafox del consell d'administració de bancaixa, sobre les causes dels bancs valencians i que hi ha de lo meu que solen demanar els del PP, i la contestació " No et preocupes que això ho arregle jo", i la caiguda de Rita Barberà del periodista Miquel Alberola, al fer-li un punch a Rajoy per mantenir a Camps. En fi, no tots son iguals, per cert uns es dediquen a la politica i altres son politics amb mala politica, damunt assessors, no sé de què.
Per cert a l'acabar el plenari del dilluns han felicitat a l'alcalde, com diu l'oposició, al senyor Juan, pel seu prmi extraordinari del doctorat en matemàtiques. Per tant d'acord en que no deu ser mediocre, i jo puc dir que tampoc he votat un mediocre. I es que en Compromis hi han pocs, per no dir-ne cap.
Ara no entnc alguns que fliciten ocm esta fet el pressupost i voten en contra. Serà que es bo i dolent a la volta?? Seran mediocres?? Espere que no, però vaja cara.
Publica un comentari a l'entrada