¿Perquè la història ens resulta tan familiar? Una empresa de la família Cotino va cobrar 336.000 euros d'un pàrquing que no es va construir, a pesar que la rescissió del contracte no estava justificada, segons l'Advocacia de la Generalitat

Volien fer un aparcament subterrani i en altura d'almenys 600 places per a l'hospital Doctor Peset, a València, però no es va construir. No obstant, l'empresa adjudicatària va cobrar més de 336.000 euros. 

Va ser un concurs, al qual es van presentar 17 ofertes, i va ser adjudicat el 2007 per la Conselleria de Sanitat, a través de l'Agència Valenciana de Salut, a l'empresa Sedesa Concessions, SLU, amb un cost de 9,9 milions d'euros. El pàrquing, l'explotació corresponia a la concessionària per un període de 38 anys, i no va arribar a executar-se.

Sedesa Concessions, una firma del grup empresarial que dirigeix Vicente Cotino, nebot de l'actual president de les Corts, Juan Cotino, va sol·licitar l'octubre de 2008 la resolució del contracte i va demanar el "rescabalament" dels costos, que va avaluar en 336.380,05 euros.

L'Advocacia de la Generalitat, en un informe de desembre del 2011, indicava que no es justificava de cap manera la resolució del vincle contractual i també va considerar que no es justificaven els costos que Sedesa va exigir com rescabalament per l'anul·lació del contracte de l'aparcament de l'hospital Doctor Peset, uns costos que la Conselleria de Sanitat va acabar acceptant íntegrament.

L'Advocacia de la Generalitat concloïa que "... les obres no s'han iniciat (sense indicar per quina causa), per la qual cosa llevat que s'acredite una altra cosa i no haja mitjançat culpa del contractista, només s’ hauran d'abonar els pagaments de redacció del corresponent projecte ".

Però en la relació de despeses que la Generalitat va pagar a Sedesa Concessions per l'aparcament no construït figuren el projecte bàsic, que va suposar un cost de 6.000 euros, i el d'execució, que va pujar a 205.868,57 euros. A això es van afegir altres costos, com llicències d'obres, publicació al diari oficial o garanties, a més de salaris d'un director tècnic, un ajudant del director tècnic, un tècnic auxiliar, un director del projecte, un assessor jurídic, un cap de obra i un ajudant de cap d'obra. A més, la conselleria va permetre sense oposició l'extinció del contracte i ho va fer sense establir cap penalització per a l'empresa adjudicatària.

El diputat socialista Signes, que va demanar i aconseguir l’expedient després de prou exigir-lo, h ha dit que quan va començar a produir efectes la crisi econòmica, l’empresa va considerar que l'explotació del aparcament (per la qual havia de pagar un cànon de 75 euros anuals per plaça) no li generaria el marge de benefici que havia estimat i ho va deixar.

Segons L'Informatiu

¿I perquè ens recorda tant aquest cas a la història de l’aparcament de Tavernes? També ací se li concedeix a una empresa, i quan veu que els comptes no li anaven a eixir com volia.... ¡Ajuntament, jo me’n vaig. Ací tens l’aparcament, fes el que vulgues i pugues amb ell però a mi torna’m el que m’ha gastat fins l’últim cèntim!!!

-