Al País Valencia hi ha 119.798 vivendes sense vendre (dades del Govern central). Això hipoteca en gran mesura la construcción de nova vivenda durant alguns anys. A l'espera de la postura i decisio final que prenga Europa sobre la Llei Urbanística Valenciana, el govern de la Generalitat del PP, publicava ahir en el DOGV, un decret llei que la modifica i que té com a principal objectiu afavorir la construcció de nous habitatges.
El decret llei de mesures urgents es diu que és una iniciativa per a agilitar el desenvolupament d'activitats productives i generar ocupació, però en realitat aprova modificar les tres lleis que regulen l’urbanisme valencià de tal manera que redueixen els requisits per a construir i redueixen els costos dels promotors. Alguns articles de la Llei Urbanística Valenciana (LUV), la Llei d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge (LOTPP) i la Llei de Sòl No Urbanitzable (LSNU) es reeescriuen de nou.
És una norma tramitada per urgencia i amb vigència fins al 31 de desembre de 2012, i tira per terra totes les modificacions de la LUV impulsada pel conseller Rafael Blasco i que té poc més de quatre anys de vigència.
La norma suprimeix tràmits urbanístics, com ara el concert previ o la cèdula territorial d'urbanització, i l'obligació de publicar els plans urbanístics al Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV). També permet als ajuntaments reduir fins a un 50% el cànon per activitats en sòl no urbanitzable, el que significa reduir impostos per a les plusvàlues perquè pot utilitzar-se com a reclam per a captar empreses. Com no, són els promotors els que s’han mostrat satisfets amb els canvis.
Un dels punts més polèmics i que més beneficia el sector urbanístic és l’eliminació de la Cèdula Territorial d'Urbanització í l'exigència que la dotació de xarxa primària adscrits a un sector, és a dir, parcs, espais lliures, infraestructures de transports i comunicacions, siguen adjacents o adjacents al sector.
Desapareix també l'obligació de publicar els plans urbanístics en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, i només caldrà la publicació al Butlletí de la Província. Es limita el contingut de la publicació a l'acord d'aprovació i a la normativa, sense que s'hagen de publicar els plans d'ordenació.
Mentre dure la crisi i si l’agent urbanitzador no pot complir els terminis d'execució, l’ajuntament podrà evitar que el PAI caduque, i el sòl afectat perda automàticament la condició d'urbanitzable. La mesura, vàlida fins final dl 2012, i podrá ser prorrogada, permetrà que els ajuntaments decidesquen si es mante el terreny com urbanitzable, de manera que després la crisi es tornen a posar en marxa els projectes urbanístics, o so desclassifiquen el sòl i el retornen a la situació d'origen.
El decret potencia l’actuació de les empreses públiques, com Vaersa, l'Entitat de Sanejament o l'Institut Cartogràfic Valencià. Sens dubte Vaersa, empresa pública dependent de la Conselleria de Medi Ambient, guanya una gran capacitat d’actuació i amplia la seua activitat per a poder fer tot tipus de treballs, obres, estudis i informes sobre projectes, direcció d’obres, servicis i gestió de servicis públics. És més, en obres on cap empresa presente una oferta, la Generalitat li podrà encomanar la seua execució. Una aposta pel sector públic que xoca directament amb la privatització de la majoria de sectors, com la sanitat o l’educació.
El decret llei de mesures urgents es diu que és una iniciativa per a agilitar el desenvolupament d'activitats productives i generar ocupació, però en realitat aprova modificar les tres lleis que regulen l’urbanisme valencià de tal manera que redueixen els requisits per a construir i redueixen els costos dels promotors. Alguns articles de la Llei Urbanística Valenciana (LUV), la Llei d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge (LOTPP) i la Llei de Sòl No Urbanitzable (LSNU) es reeescriuen de nou.
És una norma tramitada per urgencia i amb vigència fins al 31 de desembre de 2012, i tira per terra totes les modificacions de la LUV impulsada pel conseller Rafael Blasco i que té poc més de quatre anys de vigència.
La norma suprimeix tràmits urbanístics, com ara el concert previ o la cèdula territorial d'urbanització, i l'obligació de publicar els plans urbanístics al Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV). També permet als ajuntaments reduir fins a un 50% el cànon per activitats en sòl no urbanitzable, el que significa reduir impostos per a les plusvàlues perquè pot utilitzar-se com a reclam per a captar empreses. Com no, són els promotors els que s’han mostrat satisfets amb els canvis.
Un dels punts més polèmics i que més beneficia el sector urbanístic és l’eliminació de la Cèdula Territorial d'Urbanització í l'exigència que la dotació de xarxa primària adscrits a un sector, és a dir, parcs, espais lliures, infraestructures de transports i comunicacions, siguen adjacents o adjacents al sector.
Desapareix també l'obligació de publicar els plans urbanístics en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, i només caldrà la publicació al Butlletí de la Província. Es limita el contingut de la publicació a l'acord d'aprovació i a la normativa, sense que s'hagen de publicar els plans d'ordenació.
Mentre dure la crisi i si l’agent urbanitzador no pot complir els terminis d'execució, l’ajuntament podrà evitar que el PAI caduque, i el sòl afectat perda automàticament la condició d'urbanitzable. La mesura, vàlida fins final dl 2012, i podrá ser prorrogada, permetrà que els ajuntaments decidesquen si es mante el terreny com urbanitzable, de manera que després la crisi es tornen a posar en marxa els projectes urbanístics, o so desclassifiquen el sòl i el retornen a la situació d'origen.
El decret potencia l’actuació de les empreses públiques, com Vaersa, l'Entitat de Sanejament o l'Institut Cartogràfic Valencià. Sens dubte Vaersa, empresa pública dependent de la Conselleria de Medi Ambient, guanya una gran capacitat d’actuació i amplia la seua activitat per a poder fer tot tipus de treballs, obres, estudis i informes sobre projectes, direcció d’obres, servicis i gestió de servicis públics. És més, en obres on cap empresa presente una oferta, la Generalitat li podrà encomanar la seua execució. Una aposta pel sector públic que xoca directament amb la privatització de la majoria de sectors, com la sanitat o l’educació.
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada