Puntual com els actes que es precien, a les vuit de la vesprada del divendres, darrer d'abril, va començar a la Sala d’Audicions de la Casa de la Música de Simat la commemoració del 65 aniversari de l'alliberament del camp de concentració de Mauthausen.
L'acte va estar presentat per l’alcaldesa, Agustina Brines i comptava amb uns conferenciants de primera fila per al tema. Començà parlant poc, però amb tot l'interés de l'associació que representa -AMICAL- ací al País Valencià, Adrian Blas, (foto dreta) lliure de sentimentalisme, amb les expressions exactes desmitificant conceptes que han anat entrant pels diferents camins poc històrics; aportants dades que, hem de reconeixer, són fruit de la seua preparació.
Estigué mes extens en el col.loqui, i entra en la situació de com queda l'associació després de que Enric Marco - no confondre amb l'astrònom valler - fóra presentat com un impostor. Va donar raons i el perquè va passar, així com va reconéixer la gran tasca que va realitzar al sí d'AMICAL.
També va comentar com es varen salvar únicament els xiquets de dotze a catorze anys del camp d'extermini. Comenta que cap dels espanyols va morir a les càmares de gas. I la trista història de que va ser espanyol el primer tren de deportats que arribaren a Mauthausen.
La culpa de la desgracia dels nostres paisans, Adrian Blas, que té tres llibres publicats sobre el tema, li la donava al mariscal francés Petain,. En f,i una xerrada única que es va oferir a tot Simat gràcies al treball històric d'Eladi Mainar i de Rosa Brines, que va ser la directora de la projecció d'unes imatges que després comentarem.
Eladi Mainar (foto esquerra) com historiador va parlar dels deportats que hi hagueren a la Safor, citant que foren uns vuit, i a preguntes demana un temps per a dir de quines poblacions eren. Va situar la realitat històrica de Mauthausen i de les vivendes del camp de concentració. També situà l'estat de la memòria històrica respecte als morts que encara queden a les cunetes de l'estat.
Però el que va impressionar, deixant mols ulls mullats, va ser la projecció que aportava una gran informació dels viatge de cinc xiques de BUP, que guanyaren el premi a Benicassim de visitar el camp, amb el seu director, junt a un documental del camp. En ser un material didàctic fugia d'imatges fortes, dures, amb l’explicació de què fóu el camp per dos o tres supervivents, i al final tot conectat amb maestria, un videoclip musicat que veritablement arriba a l'ànima amb la "Bela Ciao". La Cotorra ja avisarà com aconseguir-lo.
La directora ens comenta tot el rodatge i contesta a diferents preguntes tècniques de muntatge. Abans de les preguntes, l'alcaldessa va demanr un aplaudiment als dos supervivents del camp, Paco Aura d'Alcoi i Lluís de Callosa d'Ensarria.
Adrian Blas va criticar que hi haguera representació de tots menys de la Generalitat Valenciana, i va convidar en nom d'AMICAL a l'alcaldessa a presidir l'acte en representació del Poble Valencià.
Hem de felicitar al regidor de Cultura de Simat de l'acte que, de segur, molta gent que ara ens llegira els hauria agradat estar. Un acte emotiu i gens sentimentalista.
L'acte va estar presentat per l’alcaldesa, Agustina Brines i comptava amb uns conferenciants de primera fila per al tema. Començà parlant poc, però amb tot l'interés de l'associació que representa -AMICAL- ací al País Valencià, Adrian Blas, (foto dreta) lliure de sentimentalisme, amb les expressions exactes desmitificant conceptes que han anat entrant pels diferents camins poc històrics; aportants dades que, hem de reconeixer, són fruit de la seua preparació.
Estigué mes extens en el col.loqui, i entra en la situació de com queda l'associació després de que Enric Marco - no confondre amb l'astrònom valler - fóra presentat com un impostor. Va donar raons i el perquè va passar, així com va reconéixer la gran tasca que va realitzar al sí d'AMICAL.
També va comentar com es varen salvar únicament els xiquets de dotze a catorze anys del camp d'extermini. Comenta que cap dels espanyols va morir a les càmares de gas. I la trista història de que va ser espanyol el primer tren de deportats que arribaren a Mauthausen.
La culpa de la desgracia dels nostres paisans, Adrian Blas, que té tres llibres publicats sobre el tema, li la donava al mariscal francés Petain,. En f,i una xerrada única que es va oferir a tot Simat gràcies al treball històric d'Eladi Mainar i de Rosa Brines, que va ser la directora de la projecció d'unes imatges que després comentarem.
Eladi Mainar (foto esquerra) com historiador va parlar dels deportats que hi hagueren a la Safor, citant que foren uns vuit, i a preguntes demana un temps per a dir de quines poblacions eren. Va situar la realitat històrica de Mauthausen i de les vivendes del camp de concentració. També situà l'estat de la memòria històrica respecte als morts que encara queden a les cunetes de l'estat.
Però el que va impressionar, deixant mols ulls mullats, va ser la projecció que aportava una gran informació dels viatge de cinc xiques de BUP, que guanyaren el premi a Benicassim de visitar el camp, amb el seu director, junt a un documental del camp. En ser un material didàctic fugia d'imatges fortes, dures, amb l’explicació de què fóu el camp per dos o tres supervivents, i al final tot conectat amb maestria, un videoclip musicat que veritablement arriba a l'ànima amb la "Bela Ciao". La Cotorra ja avisarà com aconseguir-lo.
La directora ens comenta tot el rodatge i contesta a diferents preguntes tècniques de muntatge. Abans de les preguntes, l'alcaldessa va demanr un aplaudiment als dos supervivents del camp, Paco Aura d'Alcoi i Lluís de Callosa d'Ensarria.
Adrian Blas va criticar que hi haguera representació de tots menys de la Generalitat Valenciana, i va convidar en nom d'AMICAL a l'alcaldessa a presidir l'acte en representació del Poble Valencià.
Hem de felicitar al regidor de Cultura de Simat de l'acte que, de segur, molta gent que ara ens llegira els hauria agradat estar. Un acte emotiu i gens sentimentalista.
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada