A dos quarts de quatre (amb puntualitat meridiana), el Cap de la Colla "Fem Fredat" de Simat de La Valldigna, passava a recollir-me al Molí Company, indret on resideixo quan pernocte a La Valldigna, per tal de desplaçar-mos al Cap i Casal per participar en el CORREFOC inicial de la ja tradicional manifestació commemorativa del 25 d'abril, convocada unitàriament per l'Esquerra Independentista de les comarques del sud i que per primera vegada combregava també a les joventuts d'Esquerra Republicana i el Bloc Nacionalista Valencià.
Una riuada de jovent va omplir durant tota la tarda i vespre els carrers del centre de la Ciutat de València sota el lema "Sense València no hi ha independència" vigilats estretament per un fort dispositiu policial. El passeig reivindicatiu va estar ple de salutacions cordials d'amics com els cantautors Pau Alabajos i Cesk Freixas, que accedien d'immediat a ser fotografiats i la tornada no va estar menys gratificant i enriquidora, tornàvem també en tren, Toni Ten (vidrier i pintor benifaironer compromés amb la terra i la cultura) i el també pintor simater Salvador Diego (autor de tota l'iconografia emprada pels moviments contra l'alta tensió a les comarques del sud).Entre mig de les dues trobades, tot un seguit d'afectuoses salutacions de gent jove i no tan jove desplaçats expressament per reclamar la catalanitat de la capital valenciana.
Ja al cadafal instal·lat a les Torres de Serrans, un retrat de Toni Villasecusa, militant valencià de Terra Lliure i caigut en combat ara fa 25 anys, presidia els parlaments de l'acte polític. L'històric activista, Enric Tàrrega, encoratjava el jovent a participar en la política activa i s'ha mostrat orgullós de l'ampli relleu generacional a les comarques del sud, mentre Empar Salvador, presidenta del Fòrum per la Memòria del País Valencià, afirmava que a València van fer construir les fosses comunes més grans de tota Europa per tal de poder soterrar els milers de víctimes provocades per les tropes franquistes en la seua entrada i posterior període de repressió. El rotund missatge del jove sindicalista valencià Gonçal Bravo, va cloure les intervencions en nom de la Campanya 300 anys d'ocupació 300 anys de resistència denunciant la terrible situació a la qual la irracionalitat capitalista ha conduit a les classes populars i al país i assenyalant què la solució passa per superar el sistema actual i construir una societat socialment justa, on la riquesa estiga repartida i al servei de les necessitats de la població, finalment el sindicalista repassava els mals que està fent l'ocupació espanyola (detencions de Kàrim, els tretze de Gandia, els estudiants d'Aturem Bolònia i tants altres companys represaliats) i dibuixant un proper futur pel nostre poble, la nostra cultura i la nostra llengua, l'horitzó de la independència dels Països Catalans.
Aquest any torne-m'hi per cridar ben fort la nostra catalanitat, per què ara més que mai i malgrat tot SOM I SEREM.
La Valldigna PPCC 22 d'Abril de 2010
Vicent Company i Sancho.
Membre de la Colla de Dimonis “Fem Fredat” de Simat i del projecte en xarxa Valldigna som i serem.
Una riuada de jovent va omplir durant tota la tarda i vespre els carrers del centre de la Ciutat de València sota el lema "Sense València no hi ha independència" vigilats estretament per un fort dispositiu policial. El passeig reivindicatiu va estar ple de salutacions cordials d'amics com els cantautors Pau Alabajos i Cesk Freixas, que accedien d'immediat a ser fotografiats i la tornada no va estar menys gratificant i enriquidora, tornàvem també en tren, Toni Ten (vidrier i pintor benifaironer compromés amb la terra i la cultura) i el també pintor simater Salvador Diego (autor de tota l'iconografia emprada pels moviments contra l'alta tensió a les comarques del sud).Entre mig de les dues trobades, tot un seguit d'afectuoses salutacions de gent jove i no tan jove desplaçats expressament per reclamar la catalanitat de la capital valenciana.
Ja al cadafal instal·lat a les Torres de Serrans, un retrat de Toni Villasecusa, militant valencià de Terra Lliure i caigut en combat ara fa 25 anys, presidia els parlaments de l'acte polític. L'històric activista, Enric Tàrrega, encoratjava el jovent a participar en la política activa i s'ha mostrat orgullós de l'ampli relleu generacional a les comarques del sud, mentre Empar Salvador, presidenta del Fòrum per la Memòria del País Valencià, afirmava que a València van fer construir les fosses comunes més grans de tota Europa per tal de poder soterrar els milers de víctimes provocades per les tropes franquistes en la seua entrada i posterior període de repressió. El rotund missatge del jove sindicalista valencià Gonçal Bravo, va cloure les intervencions en nom de la Campanya 300 anys d'ocupació 300 anys de resistència denunciant la terrible situació a la qual la irracionalitat capitalista ha conduit a les classes populars i al país i assenyalant què la solució passa per superar el sistema actual i construir una societat socialment justa, on la riquesa estiga repartida i al servei de les necessitats de la població, finalment el sindicalista repassava els mals que està fent l'ocupació espanyola (detencions de Kàrim, els tretze de Gandia, els estudiants d'Aturem Bolònia i tants altres companys represaliats) i dibuixant un proper futur pel nostre poble, la nostra cultura i la nostra llengua, l'horitzó de la independència dels Països Catalans.
Aquest any torne-m'hi per cridar ben fort la nostra catalanitat, per què ara més que mai i malgrat tot SOM I SEREM.
La Valldigna PPCC 22 d'Abril de 2010
Vicent Company i Sancho.
Membre de la Colla de Dimonis “Fem Fredat” de Simat i del projecte en xarxa Valldigna som i serem.
1 comentari:
En els articles d'opinió no s'admeten comentaris.
Publica un comentari a l'entrada