L'amic Sico Fons, ens ha enviat una nota on ens comunica que el proper dijous, dia 28 de gener, a la Casa de la Cultura de Tavernes, a les 20'00 h, farà la presentació de la seua darrer novel·la "Un estiu a l'infern".
La presentació serà a càrrec de la regidora del PSOE, Carme Canet, i del propi autor.
No hi falteu!!!
10 comentaris:
molt bé però no ehu diu on es fara la presentacó
Quines coses te este escriptor nostrat com es el SIco. Si Sico Fons que escriu mil vegades millor del que parla, a lo Joan Fuster, el suecà.
I quines coses té, per a presentar el seu llibre "Un estiu a l'infern" , agafa una professora del Col.legi de les Germanes de la Doctrina Catolica, en fi les monges, per a parlar de l'infern. I em comenta que ha fet això al no poder portar a una mongeta, que era la seua idea. En fi estarem esta boqueta nit a les vuit a la casa de la cultura amb el morbo, de saber que es l'infern a la calor d'un estiu. I es que ja ho deia Jaume Sisa, l'infern es com "un oasi verd en un desert estrany" i ho repetia tres vegades a la cançò. Esperem que no ningú contradiga al cantant. Sico es capaç. Per això hi seré a les vuit. I recordeu que es més fàcil abstindre's en un discussió que saber eixir-se'n. Ho dic per entrar en temes teologics com es l'nfern, Sisa, Sico, i la presentadora del llibre. I perque dic açò, sols per saber, per això vaig.
No hi podré ser a la presentació del nou llibre del Sico per qüestions laborals. Ho sent molt perquè conec Sico i m'agrada molt el que escriu, no sols en format novel·la (llibre) sinó també els articles que ha publicat en diferents mitjans de comunicació a totarreu.
M'agradaria poder gaudir de la presentació perquè, com molt bé vaticina el company Filòsof, no se sap ben bé que depararà l'acte, quina sorpresa té reservada el Sico.
I si, senyor foraster, ens anuncia la seua transformació cap a l’estatus que volen siga els dels valencians i valencianes?
Molt bonic l’escrit, senyor Filòsof, però les raons per les quals Sico Fons busca una professora de les monges, que vosté òbvia dir que és regidora del PSOE, no pensem siguen precisament eixes.
Els pessebres no són simplement una representació de Nadal, hi ha altres pessebres. I sempre és bo arrecerar-se’n al caliu.
A força de ser sincers, jo no he citat , ni era la meua intenció a la regidora del Psoe, he citat la jugada de SICO. Però recorde que parlem de l'infern. Recorde que el primer pessebre, ves a saber, fou el del delme, "diezmo", donar el deu per cent per a la Tribu de Levi. Per tal que cuidaren l'arca de l'alliança i no treballaren, Després sempre hi ha llestos, que s'apunten a ´l'última hora, com fou la tribu de Juda, que es va llevar el percentatge als de Levi per a ser ells els representants al ser majoritaris. I a força de ser sincers no li recorda el 5% de l'Estatut Valencia, on tots dos partits s'ho mengen tot. En fi, jo parle de literatura i estic molt d'acord am el foraster, Sico escriu de categoria, i esta per damunt de les activitats culturals polítiques que desenvolupa la seua companya. I no diga No, ja que anirà, este estiu a l'infern, per mal pensat. Però a froça de ser sincers el tema del pessebre existeix i tant.
El que tu digues, filòsof. Però no parlem de literatura ni de bon escriptor, sinó de com canvien els posicionaments personals. Que tots tenim dret a canviar, faltaria més.
I ja que esmenta els jueus, Jesucrist deia: allí on esteu doneu exemple i testimoni del Pare. Fa dos anys Sico donava exemple del que pensava: despotricava en els seus escrits dels partits centralistes, més el PP però PSOE i EU inclosos i del Bloc per massa regionalista, tebi i poc defensor dels PPCC. Només hi tenia ulls per a Esquerra, cosa que li alabàvem.
I si en castellana llengua “dos que duermen en el mismo colchón se vuelven de la misma opinión”, coincidirà en que la presencia d’una il•lustre membre del PSOE local com a presentadora no és casualitat ni per qüestions literàries. I felicitats als Sico literari.
Desconec la copresentadora del nou llibre del Sico (sóc foraster i no conec massa gent, més bé poca i com ja vaig dir, no he assistit a l'acte per impossibilitat de compaginar-ho amb el meu treball).
La veritat és que el to dels vostres comentaris al respecte, companys Filòsof i Sincer, (als qui no conec tampoc) no convida a ficar-se pel mig (pots eixir malparat). Sembla que les vostres intervencions arrosseguen una mena de rancúnia entre tots dos, (els quals si que es coneixeu), derivada de les diferències polítiques que tant un com l'altre defenseu i/o representeu.
Pel que fa al primer comentari de Filòsof, res a dir llevat de què anuncia la seua assistència a l'acte pel "morbo" que li suposa la participació de la professora que ha de copresentar el llibre junt a l'autor.Éll sabrà!
Tot seguit surt un nou company a la Cotorra de la Vall, Sincer, (benvingut sigau senyor, per usar les mateixes formes que vos, amb tota la educuació possible) i comença aclarint-me i explicant-me, amb un extraordinari exercici de síntisi, l'argument sobre el qual Sico ha realitzat el seu nou treball literari. Moltes gràcies. Supose que el signe que voldria emprar al final de la frase no era el d'interrogació. Si és així, no acabe d'entendre-ho. De sopte es despatxa amb una subliminal acusació d'oblit premeditat o amb alevossia, vestén tú a saber, que fa el Filòsof per no esmentar que, la professora en qüestió és militant del PSOE. Quin és el problema? Té alguna cosa a veure l'ideari polític per a considerar la valua de les persones o idoneïtat per intervindre en un acte concret? Quina importància té això? Serà millor si és del PSOE que si és d'alguna altra formació política? No creieu que això, més que afavorir Sico, pot perjudicar-li? Personalment crec, coneixent com crec conéixer Sico, i si no, m'equivoque de persona, que les raons per comptar amb la col·laboració d'aqueixa persona hauran estat altres que no pas les polítiques o partit al que representa o pertany, més, tractan-se el llibre del que sembla es tracta, ja que no ha estat el PSOE el partit que ens ha defensat i representat al poble valencià com calia esperar, (he dit altres vegades que sóc un decebut del PSOE al qui no considere socialista. No són socialistes la majoria dels qui formen part, cosa amb la que coincidim Sico i jo).
En una altra ocasió vaig poder assistir a la presentació d'un altre llibre del Sico, acte que va comptar amb la col·laboració d'un altre professor, també socialista (la majoria dels professors, que no mestres, són socialistes. Per què serà això?). Si us he de ser sincer, amb va agradar molt la intervenció de l'invitat del qui vaig saber les seues inclinacions polítiques molt de temps després, amb motiu d'un acte estrictament i exclusivament polític al que vaig assistir. Ni em va impressionar, ni em va decebre, ni cap altra cosa.
Finalment, no sé si he interpretat malament allò del pessebre però, des del PSOE, partit al que també sembla pertànyer el company Sincer, no es pot criticar això ja que, són ells els qui van instaurar a la política espanyola primer i a la valenciana després, l'obligatorietat de menjar tots del mateix pessebre, és a dir, del d'ells. De pessebres és clar que hi han, com les "Meigas", molts i de moltes maneres. No vull pensar ni creure que Sico haja acabat venent-se al poder que representa restar a l'hombra d'un partit totpoderós com el PSOE.
Crec que els comentaris adreçats entre vosaltres sobraven i sols han contribuït a restar-li protagonisme a qui realment li correspon: Sico i el seu nou llibre.
Enhorabona, xicot!
Doncs, no. No sóc del PSOE.
Ha dit vosté: No vull pensar ni creure que Sico haja acabat venent-se al poder que representa restar a l'hombra d'un partit totpoderós com el PSOE.
De pitjors n'hem vist. Només cal vore per l'esquerra l'actual delegat de Govern o per la dreta el nostre conseller Blasco
Tot just això em va passar a mi, no fa massa dies, en un dels comentaris sobre la famosa i aberrant proposta del PSOE referida a l'adscripció als Instituts de Tavernes, amb el company Indesidenter. Entre tots vàrem desviar l'atenció sobre el problema vertader, per defensar-nos, un de l'altre, de la nostra manera d'entendre els escrits.
No cal arribar a eixos extrems sempre que no hi haja provocació. Per què dic això? Doncs, molt bé. Perquè si en el meu cas jo no entenia com es volia defensar i escusar, a ulls clucs, l'abstenció d'un partit determinat en un tema com el que ens ocupava, tampòc entenc ara quina importància té si la professora en qüestió és d'un o un altre partit polític; si pertany a la política activa o no; si li agraden els tramussos o els cacaus; si li agrada anar en cotxe o a peu, etc.
Si en el primer comentari, on s'anomena la professora invitada per l'autor per a presentar el llibre, no es va dir que militava o simpatitzava amb una o altra formació política, no té perquè respondre a alguna estratègia, o voler camuflar-ho, etc, etc. Eixos perjudicis o prejudicis, ambdues coses, ja no són de rebut a aquestes alçades de la vida. Quin és el problema? Perquè se'n fa ressò el company Sincer i s'afanya en dir que l'esmentada professora és d'un o un altre partit polític determinat. A qui li pot interessar això?
Doncs, sencillament, el comapny Sincer coneix el company Filòsof i aprofita per ficar-li'n una doblada i fins el mànec. Per què? Ell ho sabrà.
Jo estava allí i sé moltes històries, ne contarem algunes amb el vinet, però que bé ens ha eixit la polèmica. Discutir amb algú no és mal, ni bo, és entretindre l'intel.lecte. Mireu no tinc res contra ningú, sols us puc dir que tinc el llibre dedicat, com tinc el darrer que vaig anar a la presentació, el de Miquel Joan a Benifairó.
I segons em va dir l'autor del que estic llegint, "Un estiu a l'infern", la seua proposta va ser portar una mongeta. Si llegiu el llibre ho entendreu. Jo sols dic, el que primer li vaig dir a Sico: "Te morbo". No conec qui és sincer, i si a persones sinceres, com els que heu entrat en la polèmica.. Endavant i continuem tots amb la nostra opinió, i si es possible gaudint del llibre.
Per cert la dona de Sico es la secretaria cultural del Psoe de Tavernes. També té dret a posar els seus en cartellera, o no. Gaudiu del llibre, i feu cultura, i si és possible amb la nostra llengua.
I Beatriu em va mirar amb els ulls divins plens d'amor espurnejant,
tant, que els meus van recular, vençuts,
i van mirar a terra, vacil.lant. pàgina 109.
Publica un comentari a l'entrada