UNA NOVA ACTUALITZACIÓ AEMET per a una complicada setmana: Es confirma el fort vent avui i demà, i nova borrasca dimecres amb entrada d'aire polar

 

L'adversa situació en l'oratge obliga AEMET a continues actualitzacions. Ahir a migdia va haver-hi l'actual on confirma les previsions  del mal oratge general que viurà la península fins divendres.

Avui dilluns serà el dia més advers de l'episodi. Bufarà vent del sud-oest, amb ratxes molt fortes superiors als 70-80 km/h en àmplies zones de la Península i a Balears, sent més intenses en zones de muntanya. Continuarà el temporal marítim a Galícia i el Cantàbric amb ones de fins a 8-10 m d'altura i començarà també, encara que amb menor intensitat, al Mediterrani i Alborán, amb ones de 3-4 m. 

Hi haurà precipitacions generalitzades, menys probables en el litoral mediterrani. En la nostra zona, al sud de València, s'esperen ratxes màximes de fins a 80km/hora amb vent de l'oest (ponent) i sud-oest (garbí), mentre l'onatge al cap de la Nau seria sobre els 3 metres.

El més significatiu serà l'entrada d'una massa d'aire marítim polar més fred a partir de la vesprada, la qual cosa farà descendir la cota de neu fins a uns 800-1000 m en el quadrant nord-oest i fins als 1200-1400 m als Pirineus, sistema Ibèric i sistema Central, on podran registrar-s'hi nevades significatives.

Les ratxes de vent avui dilluns

El dimarts l'escenari més probable és que el vent gire a oest, i s'esperen ratxes molt fortes en litorals del Cantàbric, zones de muntanya, meitat aquest peninsular i a Balears. El temporal marítim perdrà intensitat, encara que continuaran les precipitacions generalitzades, però tendint a remetre durant la vesprada. La cota de neu estarà entre els 800-1000 m en la meitat nord peninsular i els 1000-1300 m en la meitat sud. S'esperen per tant nevades en els principals sistemes muntanyencs de la Península així com en zones pròximes.

El dimecres deixarem d'estar sota la influència d'Hermínia, però arribarà una nova i profunda borrasca atlàntica. S'espera que s'hi referme de nou el vent de l'oest, amb ratxes molt fortes en el nord-oest peninsular, localment huracanades en zones d'alta muntanya i de nou hi haurà temporal costaner a Galícia i el Cantàbric, amb ones de 6-8 m d'altura.

 En la resta de la Península l'escenari més probable són ratxes molt fortes en zones de muntanya, però sense descartar temporal costaner al Mediterrani. Les pluges tornarien a ser generalitzades, amb menor probabilitat en l'àrea mediterrània i sent més persistents a Galícia, oest del sistema Central i Pirineus. La cota de neu en els 1200-1400 m, amb nevades en els principals sistemes muntanyencs i acumulats significatius en la serralada Cantàbrica i el Pirineu occidental.

El dijous és probable que el vent gire a nord (tramuntana) i entre en la Península una massa d'aire molt freda d'origen polar. Si es produeix, la cota de neu cauria fins als 500-700 m en l'oest peninsular, amb nevades copioses en zones de muntanya i en l'altiplà nord. Ratxes molt fortes de vent més probables en la meitat nord peninsular, amb temporal marítim al Mediterrani a causa del cerç i de la tramuntana.

A partir del divendres, es preveu la disminució de les pluges i nevades en la Península, però pot augmentar la inestabilitat en punts de l'àrea mediterrània.

Recomanacions i consells davant el fort vent que anuncia AEMET per avui i pròxims dies

 

AEMET anuncia per avui dilluns un dia complicat que, tot i que afecta al País Valencià com altres autonomies, sí que podem patir episodis de vent forts i que, quan al nostre terme municipal, caldrà estar més atents a la zona costanera que no està tan protegida per les muntanyes que formen la vall.

Per tant considerem que és bo recordar algunes recomanacions i mesures  preventives necessàries i per si de cas, no oblidar que hi ha el  telèfon 112 per qualsevol problema. 

 

Prevenció a casa

- Revisa els habitatges, perquè no hi haja cornises, balcons i façanes en mal estat que puguen produir caigudes d'enderrocs i runes.
- Tanca portes i finestres, per evitar corrents d'aire que puguen portar a la ruptura i caiguda de vidres.
- Assegura elements com els tendals, persianes i antenes.
- Retira tests, gàbies i qualsevol objecte que puga caure al carrer. 

 

Què fer al carrer o al camp

- No isques, si no cal..
- Allunya't de cases velles o en mal estat..
- Evita els murs i les tanques publicitàries.
- Els arbres tenen el perill de caiguda i ruptura de grans branques. No transites per parcs o avingudes arborades.
- No passes per davall de bastides o edificis en construcció.
- Els pals de llum i torres d'alta tensió són molt perillosos. Allunya't en cas de caiguda i avisa al 112 

 

Precaució en la carretera

- Si és possible, evita circular. Usa preferentment el transport públic i en cas d'haver d'eixir, informa't de la predicció meteorològica.
- Redueix la velocitat a límits de seguretat. Un colp de vent pot desviar-te de la trajectòria.
- Les motos i els vehicles de grans dimensions, que oferixen una gran superfície de contacte amb el vent (camions, furgonetes, vehicles amb remolc o rulots), corren el perill de bolcar davant de vents transversals.
-En cas de necessitat, arrecera't en una zona segura i espera que amaine el vent. 

 

Les fotografies d'arxiu són d'episodis de fort vent sobre la nostra ciutat i platja, però indicadores dels efectes que poden causar. 

 

 

AEMET actualiza la previsió de l'oratge: pluges, molt de vent i mala mar fins al pròxim divendres i molta atenció al dilluns.

 

AEMET va llançar ahir un nou avís per vent, pluja, mala mar i neu que afecta tota la península i Balears i amb efectes fins al pròxim dijous. El grau de probabilitat de compliment es preveu molt alt, major del 80%. Tot això es conseqüència de l'arribada avui diumenge de la borrasca Hermínia, que es centrarà a l'oest de les illes Britàniques i seguirà causant un fort temporal generalitzat a la península, encara que menys a les Balears.

Tal com vam dir en l'anterior informació, el temporal començarà avui diumenge a Galícia i la cornisa cantàbrica, amb ratxes entre els 90-100 km/h, i ones de més de 7 metres a la costa del nord peninsulars. Els vents bufaran des del sud (migjorn) i sud-oest (llebeig o garbí), i aniran guanyant força al llarg del diumenge i dilluns en la Península i Balears, amb intervals forts i ratxes molt intenses a Galícia i l'àrea cantàbrica, on podrien assolir una força huracanada.

 
Tot i això el pitjor dia serà demà dilluns: Vent molt fort, molt mala mar en tot el Cantàbric i amples zones de la Mediterrània i pluja que des de Galícia i s'escampara a les altres comunitats, sense arribar al litoral mediterrani ni a les Balears. Una pluja que serà de neu a les serralades del nord i Pirineus, amb cota entre 1.000 i 1.400 metres.

 

 

 
El dimarts es preveu una disminució del vent en tota la península, però continuarà bufant fort en el terç oriental, zones de muntanya, litorals i Balears. Les pluges continuaran a Galícia, el Cantàbric i punts de la meitat sud. Es preveu una entrada d'aire fred polar amb la qual cosa descendirà la cota de neu i provocarà nevades en els sistemes muntanyencs i zones altes de l'altiplà nord. El temporal marítim persistirà, encara que amb menor intensitat, excepte en el nord-oest. 
 
El dimecres a hores d'ara és un dia encara incert, i és probable l'arribada d'una nova borrasca atlàntica. Això farà que el vent torne a bufar amb força de ponent , amb ratxes molt fortes en la zona del nord-oest peninsular, zones de muntanya i mar d'Alborán. De nou arribarien pluges a Galícia que s'escamparien a la resta peninsular excepte al Mediterrani. En aquestes condicions i una cota de neu 800-1000 metres es produirien nevades en les serralades, més grans en el Cantàbric i Pirineu occidental. Empitjorament de la mar en el litoral gallec i cantàbric, amb ones entre 6 i 8 metres.

 
El dijous és possible es produesca una entrada de vent del nord (tramuntana) que facilitarien l'entrada d'una massa molt freda  i humida d'origen polar, cosa que produiria una abaixada en la cota de neu i nevades bastant intenses en la meitat nord principalment. El vent com hem dit de tramuntana, amb ratxes fortes en zones de muntanya, litoral nord i Alborán.

 

El divendres es preveu a una disminució de pluges i de nevades, tot i que potser augmente la inestabilitat a la zona mediterrània.

Tavernes va celebrar dissabte la "cremà" del pi de Sant Antoni Abat

 

 Tavernes va celebrar dissabte la crema de la tradicional foguera dedicada a Sant Antoni Abat, un costum que no teníem a la ciutat i que, com hem dit en altres ocasions, es va introduir a la nostra ciutat quan es va recuperar la festa, en la dècada dels anys 90 del segle passat, després d'unes dècades on pràcticament havia desaparegut, almenys en les celebracions de carrer i populars, quedant a l'àmbit religiós.

La crema de la foguera del sant va anar acompanyada de repartiment de mistela i dolços que s'adquirien per 1 euro que era el preu de la papereta-participació en la rifa que serveix per pagar les festes del sant. 

I un any més anit va ser el foc el protagonista principal de la festa en honor a Sant Antoni, com és el foc el protagonista de les celebrades sobre tot al nord del País Valencià, les comarques del sud de Catalunya i les illes Baleares, on es crema la foguera, un simbolisme de la cova on el sant vivia al desert egipci de Tebaida. 

 

 

Cronologia de la crema anit del  pi de Sant Antoni

 

El foc com a element purificador que simbolitza el tancament també del cicle hivernal i començar la primavera, amb més sol, més llum i el desig de tindre una bona collita i major fecunditat en el bestiar. Aquest era l'objectiu d'una festa que començava  en temps dels romans, amb les Saturnals, on la dedicació i devoció al sant naix com a resultat de la cristianització d'aquelles cerimònies paganes i també com una lluita entre el bé i el mal.

La devoció al sant l'explica una llegenda que conta com vivia retirat al desert egipci de Tebaida i el governador de Barcelona el va cridar per guaria la seua filla malalta. El sant va muntar sobre un núvol es va presentar a casa del governador, va beneir-hi la filla que es va recuperar. 

Quan tornava a la seua cova se li va acostar una truja amb un garrinet de només tres potes, sense poder caminar. La benedicció del sant va tindre com a efecte que l'animalet caminara i correguera, i la mare truja va decidir acompanya Sant Antoni per sempre. D'ací la representació del sant amb el porc - que també li dóna nom, Sant Antoni del Porquet- i que passarà a ser el patró dels animals, tot i que no hem d'oblidar que també ho és dels forners.

 

Taulells de Manises semblant es fixaven a l'estable per demanar al sant la benedicció i protecció del animals domèstics, sobre tot cavalls, mules i ases tan importants en els treballs del camp

 

ACTES PER AVUI DIUMENGE

Diumenge 26 de gener 

 
De 9 a 14 hores - Porrat de Sant Antoni amb la col·laboració de diferents associacions. Al passeig del País Valencià.
10:30 - Missa a l'església de Sant Pere.
12:30 - Cercavila i benedicció dels animals al passeig del País Valencià.

 

 

Sarau en la celebració de Sant Antoni del Grup de Balls Populars de Tavernes i la "Rondalla La Comarcal"

 

La "Rondalla La Comarcal" va participar ahir en el "sarau" organitzat pel "Grup de Balls Populars de la Vall de Tavernes" en la que era la primera visita a la nostra ciutat d'ençà la seua creació a finals del 2018. El sarau es va celebrar dins dels actes dedicats a Sant Antoni del Porquet en el Passeig del País Valencià.

 

 

Cal dir que els músics i balladors que integren la "Rondalla La Comarcal" pertanyen a diferents associacions culturals musicals de comarques tan diverses com La Costera, la Vall d’Albaida, el Comtat, la Canal de Navarrés, la Vall de Gallinera, la Ribera o l’Horta Sud, entre altres comarques.  

 

Això permet oferir tot un conjunt diferent i variant de les músiques, cançons i balls valencians com ahir poguérem comprovar en el sarau del passeig, amb una actuació destacada dels cantadors  Hilari Alonso i Rebeca Martin, per fer un repàs a molts temes populars del folklore tradicional del País Valencià.

 

El sarau és una reunió de persones a última hora de la vesprada o ja de nit per ballar, menjar i divertir-se. Una paraula amb una clara arrel llatina vulgar "seranum" (de vesprada) tot i que, en l'accepció de ball nocturn, la paraula "sarau" ja està documentada en la nostra llengua en l'any 1537.

 

A hores d'ara el "sarau" ha esdevingut una invitació a gaudir de la música i ball tradicional del nostre poble valencià, i sempre és obert a la participació de qualsevol persona que s'hi acoste amb la voluntat i desig de gaudir-ne amb roba de carrer. És també una manera de divulgar la riquesa cultural del nostre folklore, transmesa  a través del temps de generació en generació.

 

 

AEMET llança un avís especial peninsular per molta pluja, vents molts forts i mala mar a causa de la borrasca Hermínia

 

El tren de borrasques que està entrant de fa setmanes per la península arriba demà diumenge amb una nova borrasca, Hermínia, que es preveu molt activa i forta, cosa que ha fet que l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) haja emés un avís especial per abundants precipitacions i fortes ratxes de vent que deixarà en àmplies zones de la península. Sembla ser que de la pluja ens lliurarem la costa del Mediterrani.

L'avís d'AEMET indica que el temporal començarà demà diumenge a Galícia i la cornisa cantàbrica, amb ratxes entre els 90-100 km/h, i ones de més de 7 metres a la costa del nord peninsular. La borrasca es centra en les illes Britàniques, i tot i que no passarà directament sobre la península,  els efectes del front associat d'Herminia els notarem en tot el territori peninsular, un poc menys a les balears. El pitjor dia s'espera siga dilluns.

La pluja s'iniciarà a Galícia i d'allí s'escampara a les altres comunitats, però com hem dit es preveu no arribe a al litoral mediterrani ni a les Balears. Aquesta pluja serà de neu a les serralades del nord, amb cota entre 1.000 i 1.400 metres, però pujarà fins als  2.000 i 2.200 metres, excepte als Pirineus, on es mantindrà en la cota inicial. 

Els vents bufaran des del sud (migjorn) i sud-oest (llebeig o garbí), i aniran guanyant força al llarg del diumenge i dilluns en la Península i Balears, amb intervals forts i ratxes molt intenses a Galícia i l'àrea cantàbrica, on podrien assolir una força huracanada, i el Mediterrani.

El dimarts es preveu una disminució del vent en tota la península, però continuarà bufant fort  en el terç oriental, zones de muntanya, litorals i Balears. Les pluges continuaran a Galícia, el Cantàbric i punts de la meitat sud. Es preveu una entrada d'aire fred polar amb la qual cosa descendirà la cota de neu i provocarà nevades en els sistemes muntanyencs i zones altes de l'altiplà nord. El temporal marítim persistirà, encara que amb menor intensitat, excepte en el nord-oest.

El dimecres, les ratxes de vent més fortes afectaran la cornisa cantàbrica i les muntanyes del terç oriental. Les pluges seguiran essent més intenses i persistents a Galícia i el Cantàbric, però més febles cap a l'est. Les nevades continuaran en zones altes i es mantindrà el fort onatge, especialment en les costes del nord i la mar d'Alborán, zona marítima mediterrània compresa entre l'estret de Gibraltar i el Cap de Gata.

La "Rondalla la Comarcal" participa en les festes que Tavernes dedica a Sant Antoni del Porquet

 

La "Rondalla La Comarcal" participa enguany en la celebració de Sant Antoni del Porquet, el dissabte, dia 25 de gener, a les 17:30 h. en el Passeig del País Valencià amb la col·laboració del valler "Grup de Balls Populars de la Vall de Tavernes". La Rondalla i Danses La Comarcal  ens visita per primera vegada,  va nàixer a finals de 2018, quan músics i balladors de tot arreu del País Valencià es reuniren per compartir i interpretar la nostra música i  ball tradicional.

Així, els músics i balladors que integren el grup pertanyen a diferents associacions culturals musicals de comarques tan diverses com La Costera, la Vall d’Albaida, el Comtat, la Canal de Navarrés, la Vall de Gallinera, la Ribera o l’Horta Sud, entre altres comarques. Tot i aquesta diferència, amb la coincidència en molts esdeveniments, va fer sorgir l’amistat i d'ací la idea de poder gaudir tots plegats les músiques i balls valencians, cosa que determinaria el naixement de la rondalla al costat d’un grapat de balladors amics de les diferents associacions.

 

"Formar part d’una Associació Cultural no és simplement pujar a l'escenari, instrument en mà i interpretar un repertori, sinó que calen moltes hores de treball on hi ha assajos, reunions i planificar les actuacions, cosa que de vegades implica esforç i sacrifici per sumar el treball de membres de tan diversa procedència" indiquen.

També això fa que els seus espectacles siguen diversos, i actuen unes vegades només com a rondalla, amb concert de la nostra música sense ball, i els dos cantadors Hilari Alonso i Rebeca Martin, mentre en altres ocasions amb els seus balladors actuen en forma d’espectacle teatralitzat en escenari o en fires, en Tallers de Ball o Balls de Rogle. 

 

 

A banda de la llarga trajectòria en el món de la música tradicional valenciana, un dels senyals d’identitat característic de la rondalla és la incorporació d’instruments de vent, una mica atípics en folklore valencià, però consideren que amb aquest reforç s'hi aporta un toc innovador i diferent.

Els balladors pertanyen també a diferents associacions i cadascú aporta la seua experiència i saber fer, la qual cosa augmenta la riquesa cultural del grup. Ara com ara col·laboren en la rondalla diversos grups de danses i mantenen viva la inquietud de participar-hi en saraus, actuació musical i de ball tradicional dels quals organitzen els seus amics i col·laboradors. 

Cal dir també que, per aquesta varietat en la procedència dels membres del grup i balladors, la "Rondalla i Danses La Comarcal" amb el treball d'arreplegar el nostre folklore, fa que dispose d'un amplíssim repertori, representatiu de la música tradicional d'arreu del País Valencià.

Tavernes celebra aquest cap de setmana la festa de Sant Antoni del Porquet

 

 

Tavernes celebrarà aquest cap de setmana la festivitat de sant Antoni Abat (o del Porquet), amb els actes organitzats per la comissió de festes de sant Antoni amb la col·laboració de l'Ajuntament. Cal destacar que, al contrari del que ha estat tradició, enguany tots els actes seran al passeig País Valencià, del qual una banda de carrer, en concret la que dóna al sud, es tancarà a la circulació de vehicles aquests dies de celebració.

Dia 25 gener 

17:30 hores - Cercavila. Des de l'església de Sant Pere fins al passeig del Pais Valencià.
17:30 hores - Sarau amb el Grup de Balls Populars La Vall de Tavernes i Rondalla i Danses La Comarcal. Lloc: Passeig del País Valencià.
19:30 hores - Encesa i crema del pi al passeig del País Valencià

26 gener 

 
De 9 a 14 hores - Porrat de Sant Antoni amb la col·laboració de diferents associacions. Al passeig del País Valencià.
10:30 - Missa a l'església de Sant Pere.
12:30 - Cercavila i benedicció dels animals al passeig del País Valencià. 

 

 

 

 

La celebració

 

Encara que amb una setmana de retard, Tavernes celebrarà novament la festivitat de Sant Antoni, potser la festa més destacada del cicle hivernal i que ens avisa de l'inici i lleu despertar de la natura després del solstici d’hivern. Una festa que arranca en temps dels romans, amb les festes Saturnals, i amb bastant probabilitat la dedicació a Sant Antoni naix com a resultat de la cristianització d'aquestes i d'altres antigues cerimònies paganes dedicades a les divinitats protectores de la fecunditat, dels conreus i dels animals.

 

 

El foc n’és un dels protagonistes més destacats: des dels temps ancestrals a molts llocs del territori que  compartim una mateixa llengua, les fogueres purifiquen i a més que, en ple mes de gener, encendre’n una fa que el fred i la foscor siguen més lleus. A Tavernes, com hem dit en altra ocasió, no hi havia costum d'encendre cap foguera, cosa que es va introduir els anys 90 del segle passat, amb la recuperació de la festa. 

 

Sant Antoni Abat, del Porquet o també de les Barbes Blanques (segons els llocs) forma part del patrimoni cultural dels valencians,on ha esdevingut el sant patró dels animals domèstics. I d’ací el costum antiquíssim, que també teníem a Tavernes, de col·locar un taulell amb la figura del sant als estables i corrals de les cases perquè els beneïsca i protegesca. Ens dóna fe també de la importància que els animals tenien en una societat agrícola com era la vallera fa uns anys. Aquest taulell encara hi ha en algunes cases i representa el sant, amb les llargues i blanques barbes, acompanyat per un porquet. 

INFORMEM de les noves atribucions i responsabilitats de gestió dels 9 regidors/regidores del govern municipal

 

L'alcaldia va informar en el ple ordinari de dilluns, dia 20, la resolució que atorga les competències a cadascun/una dels regidors/es que formen el govern municipal després dels canvis obligats per la dimissió del regidor del PSOE, Juan Bautista Talens, i el nomenament com a regidora del grup socialista de Vicenta Almiñana, la número 6 de la llista electoral. 

 

La renúncia com a regidor de Juan Bautista Talens (PSOE) va obligar a l'alcaldessa Romero a dur a cap, fa uns mesos, la que seria segona remodelació de les àrees de gestió del grup socialista, quan les responsabilitats del regidor dimitit les va repartir entre els regidors socialistes Amparo Bo i Emilio Fonseca. 

 

Aquesta segona remodelació anava a ser provisional, perquè la presa de possessió de Vicenta Mifsud obligaria - com així ha estat- a un nou repartiment de les àrees del grup municipal socialista, quan se li atribuïren les competències, que foren confirmades en el ple de dilluns. És per tant la tercera remodelació del grup socialista en el govern municipal en poc més d'any i mig que portem de legislatura. 

 
Les delegacions genèriques d'atribucions i responsabilitats s'hi assignen als regidors/regidores que són tinents d'alcaldia, mentre les delegacions especials queden per als altres regidors/regidores del govern municipal i depenent sempre d'un tinent d'alcaldia.

 

 

La Junta de Govern la formen l'alcaldessa i els regidors/es tinent d'alcalde

 

 

Després dels darrers canvis queden així:

MATÈRIES QUE ES RESERVA  L’ALCALDIA I  QUE NO ES DELEGUEN:

- Hisenda i gestió econòmica.
- Relacions i representació institucional.
- Projectes.
- Agermanaments.
- Diversitat.

- Comunicació.

DELEGACIONS GENÈRIQUES:

OBRES, FOMENT LOCAL, ESPORTS, I BENESTAR ANIMAL. 

Josep Llàcer i Gandia de Compromís (1ª Tinència d’Alcaldia)

Àmbits als quals es refereix la delegació:

- Obres públiques i accessibilitat
- Foment Local
- Esports
- Benestar animal

RÈGIM INTERIOR, PARTICIPACIÓ CIUTADANA, TRANSPARÈNCIA, AGRICULTURA, CADASTRE, COMERÇ, SANITAT I VIDA SALUDABLE
 Zeus Grau Franco d'EU (2a Tinència d’Alcaldia)

Àmbits als quals es refereix la delegació:

- Règim interior
- Estadística i padró
- Oficina d’assistència en matèria de registre
- Participació ciutadana
- Transparència:
- Publicitat activa
- Accés a la informació pública
- Protecció de dades personals
- Agricultura i brigada agrària
- Cadastre
- Comerç
- Sanitat i vida saludable

SERVEIS SOCIALS, DEPENDÈNCIA, DONA, ENVELLIMENT ACTIU, GENT GRAN, COOPERACIÓ, JOVENTUT, URBANISME I MEDI AMBIENT
 Amparo Inés Bo Chover del PSOE (3a Tinència d’Alcaldia)

Àmbits als quals es refereix la delegació:

- Serveis socials i dependència
- Dona
- Gent gran i envelliment actiu
- Cooperació
- Joventut
- Medi ambient.
- Urbanisme:
- Planejament i gestió urbanística
- Disciplina urbanística
- Planejament i gestió acústica
- Disciplina ambiental

CONTRACTACIÓ, SERVEIS PÚBLICS, CULTURA, FESTIVAL FESTIVERN, IGUALTAT, EDUCACIÓ I MEMÒRIA HISTÒRICA
José Enrique Cuñat Verdú de Compromís (4a Tinència d’Alcaldia)

Àmbits als quals es refereix la delegació:

- Contractació.
- Serveis públics:
- Parcs i jardins
- Manteniment i neteja de vies públiques i edificis municipals
- Brigada d’obres i serveis
- Enllumenat públic
- Serveis públics municipals (mercat, cementeri, pàrquing)
- Cultura
- Festival Festivern
- Igualtat
- Educació
- Memòria històrica

PERSONAL, PATRIMONI, INNOVACIÓ, NOVES TECNOLOGIES, PROMOCIÓ LINGÜÍSTICA, TURISME, FESTES, SEGURETAT CIUTADANA I PROTECCIÓ CIVIL.
Emilio Fonseca Martí del PSOE (5a Tinència d’Alcaldia)

Àmbits als quals es refereix la delegació:

- Turisme
- Festes
- Personal
- Patrimoni
- Innovació, noves tecnologies i comunicació.
- Promoció lingüística
- Seguretat ciutadana:
- Senyalització i mobilitat
- Protecció civil.

DELEGACIONS ESPECIALS:

FESTES
Carlos Torres Fillol del PSOE

Dependència del tinent d'alcalde Emilio Fonseca Martí, que té la delegació genèrica en matèria de festes.

PERSONAL, JOVENTUT, PROMOCIÓ LINGÜÍSTICA, PATRIMONI I AGERMANAMENT

Vicenta Mifsud Almiñana del PSOE

Dependència:

- En matèria d’agermanament, directament de l’Alcaldia.

- En matèria de personal, patrimoni i promoció lingüística, del tinent d’alcalde, Emilio Fonseca Martí,  que té la delegació genèrica en eixes matèries.

- En matèria de joventut, de la tinent d’alcalde Amparo Inés Bo Chover, que té la delegació genèrica en eixa matèria.

CULTURA, FESTIVAL FESTIVERN, IGUALTAT, EDUCACIÓ I MEMÒRIA HISTÒRICA 

María Encarnación Mifsud Estruch de Compromís

Dependència del tinent d’alcalde, José Enrique Cuñat Verdú, que té la delegació genèrica, en matèria de cultura, festival Festivern, igualtat, educació i memòria històrica.