Tavernes acull des d'avui i per segon any consecutiu una prova puntuable del "Campionat Caní d'Espanya d'Agility"

 

Tavernes acull per segona vegada consecutiva una prova puntuable per al Campionat d’Espanya d’Agility, en el qual està previst que hi participen més de 150 gossos ensinistrats, alguns provinents de França i Espanya, en el Camp del Vergeret. Aquesta modalitat canina competitiva competició tindrà lloc entre el dijous, dia 28 de març i el pròxim dilluns, dia 1 d'abril organitzada per la Reial Societat Canina Espanyola.

Josep Llàcer, regidor de Benestar Animal i Esports, ha destacat el fet que per segona vegada consecutiva Tavernes siga la localitat elegida per a aquestes proves, una circumstància que confirma la bona organització i acolliment que Tavernes va donar als participants en el campionat celebrat l'any passat. En el campionat de l'any passat, com ha recordat el regidor, van destacar els vallers Sara Grau amb el gos "Heidi" i Arcadio Andrés amb"Colada" i "Tizona".

 

"L'experiència que vam adquirir primer l'any 2015 amb la final del campionat autonòmic, i  l'any passat en la prova puntuable al Campionat d'Espanya va ser molt bona i enguany continuem fent de Tavernes un lloc de referència esportiva i de benestar animal" ha assenyalat el regidor de Compromís.

Enguany es preveu que siguen 150 participants en aquesta prova d'agility, una modalitat canina competitiva on una persona guia dirigeix al seu gos a través d’una sèrie d’obstacles, els quals ha de superar de forma neta i amb el menor temps possible i amb la finalitat de demostrar la seua intel·ligència, obediència, concentració, sociabilitat i agilitat. Per practicar aquest esport no cal que el gos siga de cap raça en especial, sinó únicament que hi haja bon enteniment entre el guia i l'animal.

 

Francesc Bononad publica "El rei que reia i no reia", un album per als menuts de casa

 

El valler Francesc Bononad acaba de publicar "El rei que reia i no reia", un àlbum editat per Thule Edicions i il·lustrat per Neus Caamaño.

"El rei que reia i no reia" reinterpreta els contes clàssics de reis i princeses amb una història d’humor que ens parla d’un rei que era capaç de riure amb totes les vocals, llevat de la U. Com a bon conte de tota la vida, es convoquen experts de tot el regne (bufons, humoristes, comediants, bromistes) per aconseguir que el rei riga amb la U amb tota mena de recursos escatològics.

Francesc Bononad és un escriptor experimental a qui agrada adaptar el llenguatge audiovisual i de les xarxes socials a la literatura.

Neus Caamaño es va llicenciar en Belles Arts a la Universitat de Barcelona i va estudiar a l’escola d’arts oficis Francesca Bonnemaison. Actualment il·lustra per a editorials i agències publicitàries.

 Us oferim el vídeo de presentació del llibre i donem l'enhorabona a Francesc per aquest àlbum tan reeixit, amb el consell que cal comprar-lo per als menuts de casa.

 

 

Quan Tavernes promocionava amb concursos locals i professionals el nostre plat tradicional: "arròs al forn amb mandonguilles d'abadejo, cigros i panses"

 

Demà és dijous sant. I la diada ara presenta molta diferència respecte a les que es vivien a Tavernes fa dècades, amb costums molts diferents per les imposicions de la dictadura franquista, alguna de les quals faran somriure a més d'un que no les visqueren/patiren: sense cines, sense programació a les emissores de ràdio, només la música sacra en les ones, mentre l'única televisió existent, TVE, omplia hores i hores de programació amb només programes religiosos i de processons. 

Dels anys 40 als ben entrats els 70 del segle passat pràcticament tot prohibit durant la setmana, i per tant negror, tristor... però era també el temps d'un dels nostres plats tradicionals: la "cassola d'arròs al forn amb mandonguilles d'abadejo, cigrons i panses", com sempre s'ha nomenat majorment a Tavernes, i ara batejada com "arròs de vigilia" i, fins i tot, elaborat amb el calder de fer la paella i a gas. 

 

 

“I Concurs local d’Arròs amb cigrons i panses” (Arròs de Vigília) per a professionals. Any 2016

 

Un arròs en cassola i al forn, tradicional de Tavernes, i que ara en diuen  "de vigília" on cal prendre la paraula "vigília" en el sentit d'un menjar propi del temps on l'abstinència de carn era norma segons els preceptes cristians, només peix, però es podia trencar el precepte religiós amb l'adquisició de la "Butlla de la Santa Croada", un impost-pagament eclesiàstic que es feia a l'Església i a canvi podies menjar carn i gaudir d'un dejuni menys estricte. Aquell que gaudia de bon posicionament econòmic podia comprar la butlla i... menjar-ne, de carn! El negoci és el negoci!!

 

Com hem dit la carn no es podia menjar, ni tan sols ser emprada per a preparar el brou de cocció de l'arròs. L'abstinència de menjar carn durant la Quaresma va fer que l'abadejo prengués màxima importància: aquells "potatges" amb cigrons, bledes i abadejo al costat de la cassola d'arròs amb mandonguilles, cigrons i panses.... i les postres d'arnadí!!!.

 

 

Restaurant El Vermut, de la Pobla de Vallbona, campió del concurs local del 2019

 

Aquells que no tenien mitjans per a pagar-se la butlla van haver de fer ús de la imaginació i crear un menjar-se com la cassola de Tavernes, on mana el contrast entre el salat de les mandonguilles i la dolçor de les panses (i fins i tot de les castanyes, si ve de gust posar-ne). Finalment la "Butlla de la Santa Croada" va ser suprimida en 1966.  

 

Any 2017. "II Concurs Professional d’Arròs al Forn amb Cigrons i Panses" guanyat pel restaurant Calipso

 

 

Així doncs, el nostre menjar típic de Setmana Santa segurament naixeria de la necessitat de cercar un plat consistent per poder atendre les faenes del camp - tot Tavernes era agrícola-  i sense carn  per la prohibició religiosa que ho omplia tot, i més encara  en el temps de la dictadura. Tothom a Tavernes sap que els ingredients bàsics són les panses, cigrons, alls, castanyes seques i les mandonguilles d’abadejo, i com no l’arròs que es cou amb un brou elaborat amb el bull dels cigrons o fins i tot altres vegetals (nap, xerevia, col...). 

 

 

 “Casa Macario” i el “Restaurant San Bernardo” a FITUR 2018 amb el nostre plat tradicional

 

 

 

 

 

El resultat és  massa sabut:  un arròs sec, cuinat al forn,  on s’entremesclen sabors i textures diverses i diferenciades com a producte dels ingredients, i principalment les panses i les mandonguilles que li donen un contrast de sabors en mesclar el dolç i salat, cosa que el fa un arròs atractiu i molt apreciat. 

 

 

Els restaurants  Calipso, San Bernardo i Luna Park en una demostració en directe a Fitur 2019

 

Promoció que s'ha abandonat, diguen el que diguen

El nostre menjar típic que en les passades legislatures va ser motiu de promoció pel govern de Compromís - les fotografies en parlen- en distints llocs i fires d'interés turístic: els anys 2018 i 2019, el govern de Compromís a través de la regidoria de Turisme va dur el nostre plat tradicional a FITUR com a element central de la promoció de Tavernes, cercant un reconeixement que facilitara la seua inclusió en les cartes dels restaurants valencians. 

I també s'hi celebraren concursos d'elaboració a Tavernes, els uns per a cuiners professionals i uns altres paral·lels per a gent del poble, on podia participar tothom, i que s'acompanyava amb el concurs de postres prenent com a base la taronja. Era una jornada de festa,  de gaudi, i fins i tot de germanor.

 

 

Una cassola elaborada en el concurs local

 

Una imatge d'arxiu del concurs local de cassola amb mandonguilles, cigrons i panses

 

 

Però va arribar el Covid i els concursos de promoció es van suspendre. Després vingué el canvi en l'àrea de Turisme, va ser una responsabilitat del PSOE en el govern de la passada legislatura, en concret de l'actual alcaldessa aleshores regidora del àrea, i definitivament va desaparéixer de la programació d'esdeveniments turístics, ja no s'hi ha celebrat més, ni ha hagut aquesta promoció del nostre plat típic mitjançant els concursos de professionals que el feien conéixer sobre tot als restaurants del País Valencià

Obres de millora i reasfaltatge del carrer Blasco Ibañez i adjacents

Continuen les obres de millora que efectua l'Ajuntament en el carrer Blasco Ibáñez i altres carrers adjacents de la platja de Tavernes, una obra amb un projecte inicial del govern anterior de Compromís dins del denominat Pla Provincial 2022-23 de la Diputació de València, i que s'executa ara amb el nou govern.

 

 

 Talment com es pot llegir en el cartell informatiu que hi ha en l'obra del carrer Blasco Ibañez, el pressupost inicial es superior als 44.000 euros i l'execució corre a càrrec de l'empresa Sercyoval SA de Sueca.

 

En general les obres a executar són un reasfaltatge del carrer del Mar, l'execució de guals en el carrer Cullera i l'adequació de la vorera del carrer Blasco Ibáñez, que es trobava en un estat precari de conservació. Les fotografies que publiquem són testimoni dels treballs que s'executen.

És temps d'arnadí, el dolç tradicional de la Valldigna en Setmana Santa

 

 

És temps d’arnadí o, si voleu, a Tavernes també nomenat popularment "caramull" per la forma acaramullada que presenta, (la fotografia superior són els nostres d'enguany), el dolç tradicional de la Setmana Sant. Hom diu que és d’origen morisc, però.... que voleu que us hi diguem? Només cal recordar que la carabassa i el moniato, ingredients bàsics en l’elaboració, són d’origen americà i foren introduïts a Europa en el segle XVI. 

 

Clar que això tampoc lleva perquè els moriscos existents a la nostra terra foren els primers en elaborar-lo, tot i que seria per poc de temps car a principi del segle XVII (1609-1614) es firmaren els reials decrets d'expulsió, i els foragitaren del territori valencià, també de la Valldigna, amb tot el que va suposar de crisi econòmica i poblacional per al País Valencià. Però aquest és un tema aliè a l'arnadí....  

 

La tradició oral, perquè escrits no hi ha o almenys nosaltres no en coneixem, diu que és un dolç dels antics moriscos  com també se sol dir que és un dolç de la Costera, i en especial de Xàtiva, on se l’han "apropiat" com a dolç propi, tot i que nosaltres sempre hem reivindicat que és tan nostre, de la Valldigna, com de la Costera. Això si, cal lamentar que no siga una oferta habitual - hi ha alguna excepció- en els restaurants del nostre poble, cosa que no passa a la ciutat socarrada. 

 

Arnadí 2023

L'arnadí/caramull ha quedat reduït a la Setmana Santa Pasqua com a les postres de "l'arròs amb mandonguilles i panses", una altra de les tradicions seculars de Tavernes i que, ben al contrari del nostre dolç, si que l'hem potenciat i promocionat, fins i tot abans es feien concursos populars i de professionals sota el nom novell i gens arrelat "d'arròs de vigília" (sic).

 

 

Confecció

Cal dir d'entrada que cada família li donarà el seu toc particular. A ca nostra, aprés de la nostra iaia que ho va aprendre de sa mare,  l'elaborem així:

Partim la carabassa per la meitat, li llevem les pepides i la posem al forn sobre els 180º-200º graus fins a estar ben torrada. Traiem la polpa de la carabassa i la desfem un poc, bé a mà bé amb qualsevol estri casolà, o si voleu amb el braç elèctric però amb cura: aconsellem de no passar-vos perquè és només desfer-la un poc, i més si té bolics de polpa o fils. La polpa la posem dins d’un saquet de tela, com mana la tradició a la serena, i que escorrega tota la nit.

En una cassola, que posarem al foc, mesclem la polpa de la carabassa amb el sucre (Es pot traure el punt al sucre abans d’abocar-hi la carabassa). Aconsellem al principi de no posar massa sucre i més si no voleu un punt de dolçor massa fort. Millor abocar-lo en petites quantitats i anar tastant la dolçor de la mescla de tant en tant... també va de gustos, perquè els més llépols poden fins i tot barrejar els dos ingredients a parts iguals. L’arnadí és, per definició, un dolç ben dolç, encara que això - repetim- sempre va a gust del consumidor.

 

 

Arnadí familiar d'un altre any

 

 

La mescla es remena ara i adés a foc lent i se li aboca la ratlladura d’una llima i canella i la mantenim al foc fins a que prenga un color obscur, no massa, senyal que la massa està ja cuita.

Particularitats: a la massa se li pot afegir, al gust de cadascú ( a ca nostra sempre li afegim ametlló) ametlles, panses i trossets de nous i segons com li agrada a la família de més o menys carregat de fruits secs. El resultat d’un arnadí amb aquests ingredients afegits és espectacular. És un arnadí més potent en unir els sabors de la carabassa, el fons de l'ametlló i dels fruits secs.

Amb aquesta mescla, i dins d’un recipient baixet, tipus cassoleta de fang o ara que som més moderns de cristall resistent al forn, amunteguem la massa fins formar una mena de con que es decora amb ametles, pinyons i fins i tot amb algun terròs de sucre. El resultat el posem al forn, a una temperatura entre 150 i 170º graus, més be fluix que fort que no es soflame, i fins que estiga un poc daurat. I...

 

Bon profit.... i a conservar les tradicions i els costums!!

 

Confinament 54

 

Confinament 54

 Quan s’excava en les àrees més remotes de l’univers numèric, fins i tot entitats aparentment innocents com els nombres primers poden amagar sorpreses, de les quals mai hauríem estat conscients si haguéssim procedit solament per experimentació i observació.
La Música dels nombres primers. Marcus du Sautoy

 

La Física dels Primers (II)

 II

          La presència d’àvalons per cada potència de 10 de N, conjunt de Naturals, l’entenem com la pressió que exerceix el nombre d’àvalons en relació a la quantitat total de números. És com segueix. Apliquem sobre la presència d’avalons per cada tants naturals el logaritme neperià.

0_10¹_0; 10¹_10²_2; 10²_10³_5: 10³_10^4_11; 10⁴_10⁵_20; 10⁵_10⁶_45; 10⁶_10⁷_94; 10⁷_10⁸_141; 10⁸_10⁹_213; 10⁹_10¹⁰_325; 10¹⁰_10¹¹_491*; 10¹¹_10¹²_741*; 10¹²_10¹³ 1119*; 10¹³_10¹⁴ 1690*; 10¹⁴_10¹⁵ 2553*; 10¹⁵_10¹⁶ 3857*; 10¹⁶_10¹⁷ 5769*; 10¹⁷_10¹⁸ 8628*; 10¹⁸_10¹⁹ 12904*; 10¹⁹_10²⁰ 19299*... 

I així successivament. Hem comprovat les xifres fins la potència de 10¹⁰, cercant i ordenant els àvalons.

Entre potències de 10, més enllà de 10⁶, perquè fins 10⁵ els podem considerar trivials, l’oscil·lació d’àvalons per cada quantitat de naturals entre potències manté una constant, que hem anomenant Constant d’Àvalon, ∆, el valor de la qual fluctua entre 1,88 i 1,90, aproximadament. Les diferències entre potències aplicades als números per cada àvalon, en negreta, són:

10⁶_10⁷_94; entre 9·10⁶ naturals hi ha un àvalon per cada 95745 números. Ln (95745) = 11,4694. ∆ 1,89.

10⁷_10⁸_141; entre 9·10⁷, un per cada 638298. Ln (638298) = 13,3665. ∆ 1,89.

10⁸_10⁹_213; entre 9·10⁸, un per cada 4225352. Ln (4225352) = 15,2566. ∆ 1,88.

10⁹_10¹⁰_325; entre 9·10⁹, un per cada 27692308. Ln (27692308) = 17,1366. ∆ 1,88

10¹⁰_10¹¹_491*; entre 9·10¹⁰, n’han d’haver un per cada 183299389. Ln (183299389) = 19,0266. ∆ 1,89*

I així successivament.

Si fins a la potència 10ⁿ hi ha x àvalons. Volem saber quants n’hi haurà en la potència següent, 10ⁿ⁺¹, anomenem-ho y.

Òbviament 10ⁿ / x serà el nombre de naturals per cada àvalon, fins a 10ⁿ. Siga s (1 per cada s, 10ⁿ / x). Ln s=k.

Igualment, 10ⁿ⁺¹ / y serà el nombre de naturals per cada àvalon fins a 10ⁿ⁺¹. Siga t (1 per cada t, 10ⁿ⁺¹ / y). Ln t=l.

Aplicant la constant àvalon  ∆ [1,88, 1,89, 1,9], de la progressió comprovada,

k+∆=l; Ln 10ⁿ / x + ∆ = Ln 10ⁿ⁺¹ / y; Ln 10ⁿ –Ln x + ∆ = Ln 10ⁿ⁺¹ – Ln y
Ln y – Ln x + ∆ = Ln 10ⁿ⁺¹ – Ln 10ⁿ; Ln y/x +∆ = Ln 10ⁿ⁺¹ / 10ⁿ;
Ln y/x + ∆ = Ln 10; Ln y – Ln x + ∆ = Ln 10
Ln y = Ln 10 + Ln x – ∆ = Ln 10 x – ∆; per tant,
[y = e^{Ln10x - ∆}].

 

 

La pressió tendeix a disminuir, fins a límits veritablement inapreciables, de manera que la presència d’àvalons en relació a N cada cop és més diluïda. Intuïm que arribarà un moment que l’àvalon de què tractem se situarà en una paral·lela a l’eix de les ics, o, si es vol, a l’eix de les i. S’assemblaria a una mena de sonograma que vibra cada vegada amb oscil·lacions més febles fins a deixar d’oscil·lar i romandre com una línia infinita. Si apartàvem els primers àvalons, del tram 0_10⁶, que podem considerar trivials, com dèiem, l’oscil·lació no supera la franja -0,01/+0,01, i tendeix a disminuir cada fracció de potència de 10ⁿ exponencialment n. Entre 10⁷ i 10⁸, per exemple, la franja s’aprima 10^-1: de-0,01/+0,01 es passa a -0,001/+0,001, i així successivament.

         Entre 120000000 i 210000000, 90000000, 900 trams de 10⁵, s’ha incrementat la depressió en 0,4366, la qual cosa vol dir un increment per tram d’aproximadament 4 mil·lèsimes, 0,0004. Previsiblement en arribar als 1000000000, 10⁹, estarem parlant d’una franja d’oscil·lació de -0,0001/+0,0001, confirmant-se el decreixement en un 10^-1, cada potència de 10, 10⁸_10⁹. En els següents 900 trams (210000000 i 300000000) ocorre igualment que la disminució de pressió, presència d’àvalons se situa en el rang de la mil·lèsima. I així passarà fins arribar als 10000000000 en què disminuirà a la deumil·lèsima, -0,00001/+0,00001, entre 10⁹ i 10¹⁰. En arribar a l’entorn del bilió, 1000000000000, 10¹², la franja serà d’una milionèsima, -0,0000001/+0,0000001. Arriba un moment, per tant, en què la freqüència d'àvalons és inapreciable, el seu so es torna inaudible, i aplega a confondre’s amb l’eix de les ics. Però sempre quedarà un ressò que indique el camí dels primers.

         Entre 300·10⁶ i 600·10⁶, que són 3000 trams de 10⁵, hi ha un increment depressiu de 0,6037, la qual cosa equival a una disminució en la pressió (àvalons per nombre d’N) de 0,000020123, confirmant-se la hipòtesi de disminució en l’oscil·lació, en arribar a l’entorn de 10⁹ (1000000000), de fins a una mil·lèsima. Efectivament. Entre els 600000000 i els 1000000000, hi ha un increment del 0,5014, que entre els 4000 trams de 100000 equival a una disminució de 0,00012535, una mil·lèsima, aproximadament.

         Resumint. En els entorns del darrer primer conegut, amb prou feines hi haurà ja una freqüència d’àvalons inapreciable, mínima, segurament, a més a més, coincident amb la presència, també reduïda de primers acabats en 1, escorta d’aquell, la suma dels dígits del qual siga 10. En aquell entorn la ‘vibració’ de l’ona d’àvalons serà inaudible, i semblant a la que puguen produir els primers. Per altra banda, la pressió que exerceix el raig de llum sobre les Matrius M, igualment serà decreixent perquè cada vegada seran més els trams d’Ms obertes, de marc franc, sense àvalons, i per aquestes Matrius la llum passarà igualant l’energia radiant absorbida i la rebuda, com una mena de cos negre prefecte. Aquesta energia emesa per les matrius desproveïdes d’àvalons, funció de la temperatura del cos i de la longitud d’ona de la radiació, serà, en tot cas, inversament proporcional a la presència d’àvalons en els trams considerats, aquí per potències de 10.

 

Als xiquets se'ls ensenya que els números primers només es divideixen per si mateix i la unitat. Marcus du Sautoy ens conta la història de la recerca de la solució de com conéixer el següent número primer i com revoluciona àmbits com el comerç digital, la mecànica quàntica i la informàtica. El relat és una evocació emocionant del món de la matemàtica,la seua bellesa i els seus secrets.

         En els trams considerats, 0_10¹_0; 10¹_10²_2; 10²_10³_5: 10³_10^4_11; 10⁴_10⁵_20; 10⁵_10⁶_45; 10⁶_10⁷_94; 10⁷_10⁸_141; 10⁸_10⁹_213; 10⁹_10¹⁰_325*; 10¹⁰_10¹¹_491**; i 10¹¹_10¹²_741***, etc., resulta evident que, com més ens allunyem de l’origen, la presència de Matrius amb àvalons decreix exponencialment, que són les matrius que podrien oposar ‘resistència’ al pas de la llum i deixar de comportar-se com cossos negres perfectes. Entre 10¹¹_10¹² hi ha 90909091 Matrius, i 741 opcions màximes de fer que l’energia de radiació siga inferior a la unitat, vist que l’absorbent del negre és 1, i això vol dir una relació d’una possibilitat per cada 122684 (Ln 122684=11,7173). En el tram anterior, hi ha 9090910 Matrius, i 491 opcions de retenció lumínica, això és una de cada 18515 (Ln18515=9,8263). Mantenint-se la constant d’àvalon també aplicada al nombre de Matrius entre potències de 10 amb opció d’àvalons en 1,891. I així successivament, com més avancem en el conjunt N, la pressió lumínica sobre M decreix directament proporcional a la pressió d’àvalons existents. Una pressió que es pot quantificar, per cert.

Matrius entre potències, més enllà dels àvalons trivials:

10⁶_10⁷. 910 M, 94 opcions, 1 cada 9,6711, (ln9,6711=2,2691). ∆ 1,89.

10⁷_10⁸. 9091 M, 141 opcions, 1 de cada, 64,47, (ln64,47=4,1662). ∆ 1,89.

Entre 10⁸_10⁹. 90910 Matruis. 213 opcions, 1 de cada 427, (ln 427 = 6,0563). ∆ 1,88.

10⁹_10¹⁰. 909091 Matrius, i 325 opcions, 1 de cada 2797, (ln2797=7,9363). ∆ 1,88.

10¹⁰_10¹¹. 9090910 Matrius, i 491 opcions de retenció lumínica, això és una de cada 18515 (Ln18515=9,8263). ∆ 1,89

Entre 10¹¹_10¹² . 90909091 Matrius, i 741 opcions (màximes de fer que l’energia de radiació siga inferior a la unitat, vist que l’absorbent del negre és 1) i això vol dir una relació d’una possibilitat per cada 122684 (Ln 122684=11,7173). ∆ 1,891.

Entre 10¹²_10¹³ . 909090910 Matrius, 1’opció cada 812414 M, Ln (812413,6818=13,6077). ∆ 1,89.

I així es confirma, lògicament, que ∆ és una constant que modula la presència d’àvalons per cada potència de 10 i la pressió que sobre M exerceix en la progressió d’N.