INFORME: Tavernes se suma al programa Edificant amb prioritat d’actuar sobre el IES Jaume II el Just i CEIP Sant Miquel

L’alcalde de Tavernes, Jordi Joan, que estava acompanyat per les regidores Llum Sansaloni i Bea Ferreres, responsables de Contractació i Educació respectivament, es va reunir ahir amb el secretari autonòmic Miquel Soler i li va confirmar-li la voluntat del municipi de sumar-se al programa Edificant de la Conselleria d’Educació (fotografia superior).

L’alcalde va informar quines són les actuacions prioritàries al municipi a hores d’ara per a executar dins del Pla Edificant. S'hi destaca la reforma de l’IES Jaume II el Just, però sense oblidar altres necessitats en els centres públics com és el cas de la millora d'un nou menjador i una sala multiusos per al CEIP Sant Miquel, la reparació de las goteres i filtracions d'aigua que afecten el CEIP Divina Aurora, finalitzar els serveis higiènics i banys del CEIP Alfàndec i la reforma integral del pati del CEIP Magraner.

IES Jaume II el Just

IES Jaume II i Sant Miquel són prioritaris per a la Conselleria

La Conselleria d'Educació ja ha admés la necessitat d'actuar amb immediatesa tant en l'IES Jaume II el Just com en el CEIP Sant Miquel, mentre ha assegurat que la resta de propostes fetes pel govern de Compromís de Tavernes s'avaluaran després d'estudiar les memòries econòmiques de cada cas.

La reunió ha permés comprovar un canvi en la idea inicial que tenia la Conselleria sobre l'IES Jaume II el Just. Cal recordar que en passades reunions de l'alcalde, la regidora i membres del seu Consell Escolar amb el mateix secretari autonòmic Miguel Soler es va arribar a la decisió de redactar un informe sobre les necessitats de l'institut. 

L'alcalde i la regidora d'Educació, amb representants de l'IES, reben l'informe de necessitats

Aquest informe es va redactar, com ací ja hem publicat, considerava mantindre la base de l'institut i executar obres de millora i remodelació, però de les paraules de l'alcalde Jordi Joan en acabar la reunió cal remarcar que "la Generalitat té el compromís de reformar el centre" i encara que inicialment hi havia plantejada la reforma integral, actualment creu més convenient dur a terme una construcció de nova planta perquè serà la millor manera de complir la normativa quan a instal·lacions, accessibilitat i altres pròpies d'un centre educatiu.

El Pla Edificant servirà perquè l’Ajuntament assumesca els tràmits administratius de licitació i contractació de les obres, així com la supervisió, però serà la Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria d’Educació, qui n'assumirà el cost.La impossibilitat administrativa que siga la mateixa conselleria qui redacte els projectes que cal als pobles valencians, deixarà en mans dels municipis la gestió aquesta tasca.

Portada de l'informe de necessitats redactat l'any passat

Com ja hem publicat, el programa Edificant que ha posat en marxa la Conselleria d’Educació invertirà fins a final de la legislatura 700 milions en obres en els centres públics valencians, amb els quals la Conselleria d’Educació pretén construir 200 nous centres i reformar altres 500. Després de recollir les peticions d’arreu del territori, serà la Generalitat qui farà públic el llistat definitiu d’actuacions.

Partir de zero per desídia d'anteriors governs

La reforma integral de l’IES Jaume II el Just és la prioritària a Tavernes, quan s’han complit 50 anys de la seua construcció sense reformes ni millores per adequar-lo als sistemes educatius del segle XXI.

La desídia dels anteriors governs, tant el de Tavernes com el de la Generalitat del PP, estan entre els motius que l’IES Jaume II el Just estiga en la situació que està, i més després de que durant tots els seus governs, 20 anys,  va haver tot un seguit de promeses i més promeses que mai no es van complir.

El desembre del 2015 sabérem que en vora 20 anys no s'havia avançat res

El canvi de govern del 2015 en la Generalitat va servir perquè coneixerem que el l'anterior govern no havia redactat un simple document sobre la reforma de l'institut. El mes de desembre del 2015, l’alcalde Jordi Joan, es reunia amb el secretari autonòmic Miguel Soler per interessar-se de l’estat del projecte de l’institut valler  i va rebre com a resposta del segon màxim responsable de la Conselleria que no hi havia cap document, res redactat sobre una millora en el centre. A pesar dels anys i anys de promeses, a pesar de les peticions fetes per l’alcalde entre el 2011 i el 2015, no s'havia fet res de res.

La reunió de desembre del 2015 va servir perquè tècnics de Conselleria visitara el centre i redactarà 20 anys després de promeses incomplides per anteriors governs el que seria primer informe de necessitats, com hem indicat adés.

Elaboració pròpia a partir de la noticia del web municipal

REPORTATGE ACTUALITZAT: Unes notes sobre l'esperanto a Tavernes i la pedra gravada a les Creus

Hem actualitzat amb una referències que ens han fet arribar després de la primera publicació. Gràcies per la col·laboració.

El reportatge que vam publicar sobre els abrics de Mossèn Ricard i altres llocs d'interés històrics en les Creus, ha fet que alguns dels lectors ens hagen fet arribar l'interés per conéixer més sobre la pedra gravada amb idioma esperanto. Ampliem el que vàrem publicar i que és tot el que sabem (per ara).

"Endavant esperantistes" ("Tantruen esperantistos" en l'original) és la inscripció que apareix gravada en la pedra, al costat d'una estrella de cinc puntes que conte en el seu interior una "E" majúscula, és a dir, el símbol oficial de l'esperanto. Al seu costat unes inscripcions de lletres - V.B, R.E i V.P - que suposadament, són les persones que, en alguna o altra manera, serien autors de la inscripció o potser formaven part del grup esperantista que hi havia a Tavernes.

I la data que hi trobem, 19-11-1933, és suposadament el dia en que es faria la inscripció i, cosa que fins ara no s'havia esmentat, coincideix  - casualitat, o no?- amb  la data que es van celebrar les segones eleccions generals a Corts Espanyoles durant la Segona República i que cal remarcar foren les primeres a Espanya  en les quals va haver-hi sufragi universal. Unes eleccions que acabaren amb el triomf dels partits de dreta i que donaria lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre (anys 1934 i 1935). Però això són altres històries.

La inscripció en esperanto (cal dir que esperanto significa esperança) ens fa pensar en un grup esperantista a Tavernes que, per indicis i relacions amb altres grups,  podem deduir que tindria una certa tradició a la nostra ciutat. 

Així, a principis del segle XX ja n'apareix confirmada l'existència d'aquest grup en unes referències que coneixem per l'advocat Domingo Talens, de Carcaixent, qui va difondre l'esperanto en aquella ciutat de la Ribera.  Talens va acudir el 14 de setembre de 1909 a l’estació del Nord a rebre al doctor Zamenhof, que visitava València, i va tindre també una participació important l’endemà, a l’acte celebrat al Saló de l’Exposició Regional, i que va ser presidit pel creador de l’esperanto. 

Domingo Talens, segons les dades que es coneixen, "va acudir en representació dels esperantistes de Carcaixent i Tavernes de la Valldigna”, és a dir, hi havia a la nostra ciutat una tradició en el foment i difusió de l'idioma creat per Zamenhof ja al principi del segle XX. Tavernes tindria un lloc destacat com iniciadora del moviment valencià, talment com Simat,  Xest, Cullera, Gandia, Carlet, Énguera, Sagunt, Vinaròs, Benicarló i Alcalà de Xivert. Del grup pioner, almenys nosaltres, no sabem res.

Sí que coneixem una de les persones, Vicente Peris Sifres, que correspon a les inicials V.P. que hi ha a la pedra.  Amb motiu de publicar-se en premsa l'existència de la pedra (gener i febrer del 2014), els seus fills explicaren que son pare els havia dit que, quan tenia 14 anys, havia eixit d'excursió amb uns amics, i van gravar la inscripció. 

Cal indicar que en aquells anys el moviment esperantista tenia una gran força i embranzida. En els "casinos republicans" vallers, durant la II República, s'hi impartien classes nocturnes per a adults per a lluitar contra l'analfabetisme dins d'un programa engegat a iniciativa de  l'alcalde Vicent Gómez Marí, que a més fou el creador de la biblioteca municipal. Doncs bé, entre les classes d'adults coneixem per referències de familiars que s'impartia també classes d'esperanto. 

Tot aquest moviment envers l'idioma creat per Zamenhof, suposem desapareixeria després de la guerra civil amb les imposicions de l'idioma únic i "hábleme en cristiano" de la dictadura.

L'autor Vicent Peris Sifres

Vicent Sifres Peris (qepd) va ser una persona de gran intel·ligència, molt bona formació cultural i autodidacta. A pesar del seu problema de mobilitat funcional, i que l'obligava a anar amb crossa, no va poder estudiar per la falta de mitjans familiars. Eren altres temps!

Les seues inquietuds personals, i per l'esforç personal, va aprendre també francés, anglés, òbviament l'esperanto, i fins i tot musica i interpretava el violí.

L'alcalde republicà Vicente Gómez Marí, vista la seua intel·ligència, el va dur a treballar a l'Ajuntament, del qual va ser funcionari fins la jubilació. Durant molt de temps va ser l'encarregat de dur la biblioteca municipal en una època en que no existia un tècnic específic per eixa tasca a l'Ajuntament i la biblioteca obria només unes hores a la vesprada, majorment entre les 6 i les 8. 

Doncs bé, Vicente Peris va fer funcions de bibliotecari quan la Biblioteca Municipal estava en una de les dues edificacions de planta baixa (la que mirava al nord) que hi havia fa dècades enmig del Passeig del Passeig del País Valencià, mentre l'altra que estava a la banda sud servia per guardar les eines de la neteja dels carrers del poble. 

Aquestes dues edificacions estaven flanquejades per dos escultures de lleons en pedra, una  imitació dels existents al Congres de Diputats, i que servien per als jocs dels xiquets. Anys més tard, es reformaria "el passeig" i es van enderrocar les dues edificacions baixetes, els lleons i també la pèrgola que ocupava tota la part oest del passeig, on ara escampa les taules l'única orxateria que queda a Tavernes.

Vicente Peris va continuar durant alguns anys al front de la Biblioteca Municipal que amb la reforma del passeig va passar als baixos de l'Ajuntament, al costat del Jutjat de Pau, i s'hi entrava per la gran porta de fusta que mirava, com ara també, a l'actual carrer del Dr. Grau.

Temps era temps!

Elaboració pròpia

L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: Interessa que se sàpiga la sentencia judicial?

Captura de la publicació al diari

El dia 24 de maig del 2015, diumenge, hi havia anunciades eleccions municipals. El dia 20, a 4 dies de la votació, "Las Provincias" publicava, sense la firma de cap redactor només un "Redacción Tavernes”, un article amb detallada explicació de la denúncia feta en el jutjat per un funcionari, agent de la policia local. S'hi denunciava al govern de Compromís per un presumpte delicte de prevaricació.

L’article, amb tot el luxe de detalls i d'una pàgina de grandària a color, era un torpede llançat contra la línia de flotació electoral de Compromís: presumpta prevaricació per irregularitats administratives, amiguisme...  A  4 dies de les eleccions, una acusació que posava en dubte tot allò perquè més havia lluitat i lluitava Compromís: la neteja de l’Administració front a la corrupció del PP.

El text, amb la visió del diari, publicava referències de les presumptes irregularitats dels polítics locals de Compromís, s'hi indicava "un nombre molt considerable" i s'explicava, perquè quedara clar el culpable, que la prevaricació és pròpia d'una autoritat i comporta pena d'inhabilitació del càrrec públic. Vaja, tota una invitació, a que els electors no votaren Compromís

La noticia va ser ben comentada en els blogs i perfils de facebook de militants i candidats del PP, que feren d’altaveu per soscavar la credibilitat de Jordi Joan i de Compromís davant l’electorat de Tavernes. 

La justícia és lenta, però al final deixa les coses al seu lloc. L’Audiència Provincial de València ha arxivat la denúncia i ha dit clarament que ni hi ha cap delicte ni indici.

 L’alcalde Jordi Joan considera en el seu perfil de facebook que va haver-hi un complot amb una falsa querella contra ell i contra Compromís amb l'objectiu de difamar  i aconseguir titulars escandalosos, tot per sembrar dubtes de la gestió.

L’alcalde en valorar la sentència ha afirmat que la denúncia va formar part d’una maniobra política instigada pel PP a la recerca d’un escàndol a pocs dies d’eleccions i ha qualificat eixa forma d’actuar més pròpia d’una pràctica mafiosa.

Ha passat temps des què es coneix la sentència. Ara alguns mitjans se n’han fet ressò i nosaltres mateixos hem publicat un article al respecte.

"Las Provincias" fins ara ha restat callada. Com davant de molts temes tractats en plenaris i d'interés per a Tavernes. Qüestions com la depuradora, institut, projecte del riu, electrificació del polígon el Golfo, solució definitiva de la Goleta.... han estat ben explicats als plenaris i no ha publicat res i, presumptament, és perquè deixen en mal lloc la gestió del PP a Tavernes durant els darrers 20 anys. I en eixes condicions, no interessen.

¿Publicarà la sentència amb el mateix luxe de detall i grandària a una pàgina, remarcant en el titular que no va haver delicte, ni indicis de cap irregularitat? Vosaltres mateixos!

Les opinions expressades són les pròpies dels responsables del blog.

L’Audiència Provincial arxiva la denuncia d’un agent de la Policia Local contra el govern de Compromís

L'Audiència Provincial de València ha arxivat la denúncia que un agent de la Policia Local va presentar contra el govern municipal de Compromís per un presumpte tracte a favor a diversos veïns, als quals se’ls havia llevat o rebaixat la multa que aquest agent els havia posat.

El govern de Compromís des del moment que es va filtrar la noticia, en plena campanya electoral local del 2015, va deixar clar que les multes s’havien interposat en contra del criteri de primer sempre informar als veïns sobre les ordenances o el possible fet denunciable, i mes encara si les normes es trobaven en els primers mesos de la seua aplicació.

Com ací hem explicat en moltes ocasions, el govern de Compromís davant la posada en marxa d’alguna campanya o norma nova, sempre ha donat als agents les oportunes instruccions perquè en els primers mesos la seua actuació siga informar al veïnat i només denunciar en cas de reincidència manifesta del veí. “No es busca un afany recaptatori, sinó que els veïns coneguen i apliquen les ordenances” són de sempre les manifestacions del govern municipal de Compromís, i eixe va ser el criteri que es va seguir en la campanya contra les caguerades de gossos, o en les campanyes de control de velocitat i tantes altres que s’han realitzat a Tavernes.

La jutgessa que ha vist la causa deixa ben clar que no hi ha indicis de cap delicte en l’actuació del govern de Compromís, i sempre argumenta l’arxivament en base a una mateixa consideració: que l’Administració té uns marges per actuar i poder resoldre expedients, i més encara si el veí pot solucionar i regular la situació que hauria pogut ser motiu de la sanció. Venia a dir, i en base a casos apuntats per l’agent en la denuncia, que l’Ajuntament podia llevar o rebaixar la sanció a un veí si era la primera vegada i més encara si l’afectat, com recorda la jutgessa que va passar, obtenia de seguida el permís de tinença de gos potencialment perillós.

La jutgessa afirma en el seu auto judicial, contra el qual ja no es pot recórrer, que l’agent que havia denunciat al govern de Compromís no va poder ni identificar quines eren les persones de l’Ajuntament que havien dut a cap eixes actuacions d’afavorir a veïns concrets.

 

Difama que alguna cosa sempre queda 

L'alcalde Jordi Joan ha fet unes manifestacions al diari Levante-EMV on expressa la seua satisfacció per la decisió de la jutgessa. L'alcalde emmarca la denúncia de l’agent dins d’una maniobra política que el PP va dur a cap per tal de erosionar la imatge del govern de Compromís i traure un profit polític en plena campanya municipal del 2015.

L’alcalde indica que tot l’afer respon més a una maniobra política del PP, que buscava un escàndol en la campanya electoral  i qualifica aquestes actuacions com més pròpies d’una pràctica mafiosa perquè aquesta formació política “havia promès a l’agent concedir-li una comissió de servei en una altra localitat”.   

L’alcalde considera que “en vore que anaven a perdre les eleccions municipals, volgueren crear un dubte judicial amb una querella  dins d’una pràctica de difama que alguna cosa sempre queda”.

De fet la noticia de la querella de l’agent va ser molt amplament difosa durant la campanya electoral per blogs i perfils de facebook afins al PP, amb fortes crítiques contra el govern de Compromís.

Informació pròpia i la publicada per Levante-EMV

Càritas inicia la campanya institucional "El teu compromís millora el Món"

“El teu compromís millora el Món” és el títol de la Campanya Institucional 2017/18 que organitza Càritas Interparroquial de Tavernes i dins dels actes trobem el “Berenar solidari” al Mercat Municipal el pròxim divendres, 1 de desembre, des de les 5 de la vesprada fins a les 8 de la nit. 

Càritas anima els veïns a anar-hi per tal d’assaborir les millors coques dolces i salades de fabricació casolana, a berenar xocolate i bunyols, a tastar els primers pastissets de moniato de Nadal. 

Càritas també agraeix a tots aquells particulars que participen aportant coques, dolços, fruita .... així com als comerços, magatzems i forns que els han recolzat amb les seues aportacions i a l’Ajuntament que, com sempre, ha posat a l'abast de l'entitat els seus serveis i instal·lacions, i a tots els particular que recolzaran l’activitat amb la seua presència.

Cal saber que, durant aquest acte, es donarà inici a la “Campanya del quilos” que com tots els anys organitza Càritas en començar l’Advent i, a més a més, junt a altres entitats se celebrarà el “Dia del Voluntari”, que enguany es realitza a Tavernes a nivell d’arxiprestat amb la finalitat de possibilitar un espai d’encontre festiu de tot el voluntariat de la zona.