Els monstres valencians ja no planten cara al Halloween

 

Els valencians i les valencianes hem oblidat molts monstres i personatges de fer por que perviuen encara en la tradició oral dels nostres majors i que són els qui, en altres temps atemorien els xiquets i xiquetes gràcies a les contalles i històries dels nostres iaios i iaies a la vora del foc en aquests dies de Tot Sants. 

Avui dia estem totalment influïts per l'imaginari nord-americà de la festa de Halloween, una festivitat que naix al caliu de les celebracions celtes, i que s'ha estés per tot el món els darrers anys gràcies a la colonització cultural que patim des dels Estats Units. Només cal pensar en "el Sant Valentí", molt celebrat per tothom mentre la veritable festa dels enamorats valenciana, Sant Dionis, són pocs que la celebren. Forasters vindran que de casa ens trauran!

Un costum que també hem fet nostre és el de les disfresses, que sembla té el mateix origen: els celtes encenien fogueres per foragitar els mals esperits (¿ara és la carabassa amb la llum dins?)  i com que estaven convençuts que les ànimes dels morts visitaven les cases per trobar un cos on habitar, i en eixe viatge eren acompanyades per bruixes i mals esperits, la gent es vestia així per tal de confondre aquella ànima interessada en prendre-li el cos.

 

Una representació del Butoni

 

Mentre tant ací, a casa nostra, ens hem oblidat del Butoni (entra a les cases pel forat del pany); del dimoni Quarantamaula (va saltant per les teulades, a la recerca d'infants descreguts); de les encantades (de llacs i brolladors d'aigua); del Saginer (rapta xiquets per fer sagí amb el seu greix), de la bruixa Pinta; de la Tarasca (semblant a la cuca fera, una horrible serp d'ulls rogencs i alè pútrid), de l'home dels nassos (té tants nassos com dies té l'any i es fa presents en els llocs més insospitats); dels gambosins (homenets que viuen al bosc, semblant als donyets); de la Cuca Fera (un drac monstruós) o del Drac del Patriarca i d'altres, més o menys populars segons la comarca on es viu.

Tots aquests personatges servien per fer por els menuts, o com hem dit, eren els protagonistes dels contes a la vora del foc la Nit d'Ànimes i després, a les nits d’hivern. I ara ja ho veieu: com en tantes altres coses, els valencians vivim una constant pèrdua de les nostres tradicions, bombardejats per personatges i tradicions anglosaxons introduïts via televisió i la matxacona propaganda consumista. I damunt amb celebracions i personatges foranis potenciats des de les escoles, falles i altres entitats valencianes. El món al revés!

 

 

El Butoni a una falla infantil

 

 

 

 

Halloween s’ha fet l’amo i senyor de les celebracions de Tots Sants,  una festivitat que té l’origen en les  celebracions celta, assumides i acceptades pel cristianisme, i que va arribar a USA duta pels irlandesos que emigraren amb la gran fam.

 

Com és celta el costum que també hem fet nostre:  les disfresses. Els celtes encenien fogueres per foragitar els mals esperits (¿ara és la carabassa amb la llum dins?)  i com que estaven convençuts que les ànimes dels morts visitaven les cases per trobar un cos on habitar, i en eixe viatge eren acompanyades per bruixes i mals esperits, la gent es vestia així, disfressada,  per tal de confondre aquella ànima interessada en prendre-li el cos.