Quan parlem de Tavernes de la Valldigna, inevitablement ens ve al cap la imatge dels horts de tarongers que han marcat la nostra identitat i el nostre paisatge. Però, aquests camps viuen un moment delicat: rendibilitat baixa, manca de relleu generacional, efectes del canvi climàtic i una competència estrangera sovint deslleial. Tot això fa que massa parcel·les queden abandonades i que molts llauradors miren el futur amb desànim.
Però també és cert que tenim davant una oportunitat: la de repensar la nostra citricultura i donar-li un nou aire. No es tracta només de salvar un sector econòmic, sinó de mantindre viu un element clau de la nostra història i de la nostra manera de ser.
El primer pas és atreure joves al camp. Cal que les institucions oferisquen formació pràctica i ajudes reals perquè treballar la terra siga viable i digne. La citricultura pot ser innovadora: reg intel·ligent, maquinària compartida, cooperatives modernes. Si fem atractiu el sector, els joves hi veuran una opció de futur i no sols un record del passat.
Aleshores, hem de buscar la diferenciació. No podem competir en preu amb altres països, però sí en qualitat, sabor i autenticitat. La taronja de la Valldigna és única i cal posar-la en valor amb una marca pròpia, canals curts de venda i productes transformats: sucs, melmelades o fins i tot cosmètica natural.
Tampoc hem d’oblidar el potencial turístic i cultural. El paisatge dels tarongers, la flor de la primavera, les collites de tardor… tot això pot convertir-se en experiència per a qui ens visite. A més, mantindre els horts en actiu vol dir cuidar el territori, preservar la biodiversitat i evitar l’abandonament rural.
I, per descomptat, necessitem el suport de les administracions: controls justos a les importacions, compensacions pel paper ambiental dels horts i plans municipals que aposten pel sector.
La citricultura de Tavernes no està condemnada a la desaparició. Amb imaginació, esforç col·lectiu i ajudes adequades, pot renàixer més forta i moderna. Perquè perdre els nostres tarongers seria perdre una part essencial de qui som.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada