 |
| Vista parcial de les valls, amb Esterri |
Les Valls d'Àneu és una comarca situada en ple cor del Pirineu Lleidatà, travessada pel Noguera Pallaresa i amb una base econòmica -en el temps que parlem - constituïda per la ramaderia, la producció elèctrica i com no, el turisme i la pràctica de l'esquí a l'hivern. A les rodalies és visita obligada el Parc Natural de Aigües Tortes, i seguir la ruta del romànic lleidatà que ens portarà, a pocs quilòmetres, a Sant Climent de Taüll, encara que, d’esglésies i restes romàniques, les Valls d'Àneu en tenen de mostres destacables i de visita obligada.
Als primers anys de la dècada de 1990 va haver-hi la possibilitat d’agermanar la Valldigna amb les Valls d’Àneu, nascuda d’uns primers contactes amb els màxims representants culturals de Tarragona i Lleida, qui impulsaren unes primeres trobades per intercanviar impressions, coneixences i desitjos per avançar en l’agermanament de les dues comarques.
És habitual i freqüent l’agermanament entre ciutats i localitats, però entre comarques senceres era la primera vegada que se’n parlava, i cal dir-ho, va alçar una bona expectació en les poblacions i territoris implicats.
 |
| Pont romànic d'Esterri d'Àneu |
L’octubre del 1991 representants dels ajuntaments de la Valldigna es desplaçaren a les Valls d’Àneu un cap de setmana responent la invitació d’Eugeni Nadal i Joan Tortajada, coordinadors respectius de Lleida i Tarragona de la Generalitat Catalana, que en conéixer les aspiracions del Consell Cultural de les Valls d'Àneu establiren els primers contactes amb els nostres ajuntaments. La Valldigna, en paraules dels mandataris catalans, era la comarca que coincidia amb el desig d'agermanament que tenien els pobladors de la Vall d'Àneu, essent un complement de les terres lleidatanes quan a espai geogràfic, cultura, tradicions i llengua.
Viatjaren en la comitiva els alcaldes de Benifairó, Simat i Barx i alguns regidors de les corporacions, mentre que per l'ajuntament de Tavernes ho feren el primer tinent d’alcalde, Joan Escrihuela i el regidor de Cultura, Educació i Joventut, Miquel Bononad.
 |
| Son, uns dels pobles d'Àneu |
Les autoritats de les Valls d'Aneu es mostraren interessades en aquell primer intercanvi en els avantatges derivats d'intercanvis mutus i, més que res, en alguns aspectes culturals on destacaren les formacions musicals i les possibles actuacions de les bandes als festivals d’estiu que s’hi organitzaven a aquelles terres lleidatanes, on cal també esmentar el Certamen de Danses Tradicionals, únic a Catalunya que combina la investigació, la didàctica i l’exhibició. A més, la vessant turística, monumental, gastronòmica i cultural de la Valldigna. I amb el pas del temps arribar a acords de col·laboració mútua en apartats de Joventut i Esports; Turisme; Cultura i Educació i Gastronomia.
Aquella visita va ser la primera passa i va ser corresposta els dies 10, 11 i 12 de juliol del 1992 amb una devolució de visita per una comissió presidida per Eugeni Nadal i Joan Tortajada, Coordinadors Territorial de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Lleida i Tarragona, Ferran Rella, President del Consell Cultural de les Valls d'Aneu; Joan Blanco, secretari general del Consell i Antoni Ricou, Genar Cervos, Joan Civat i Carles Isus, alcaldes respectivament dels ajuntaments d'Alt Aneu, la Guingueta, Esterri i Espot i Anna Maria Gené, regidora de cultura de l'ajuntament d'Esterri d'Àneu.
 |
| Exemple de pintura romànica a les Valls d'Àneu |
HI HAVIA INTERÉS A CONSOLIDAR EL PRIMER AGERMANAMENT ENTRE COMARQUES
La Valldigna va organitzar una representació formada per regidor de cada partit dels que tenien representació en les corporacions, i que rebria els visitants amb una recepció de benvinguda a l'Ajuntament de Tavernes. En el nostre cas, la composició de la comissió vallera, aprovada pel ple, la formaven els tinents alcaldes Juan Escrihuela, d’EU i Miquel Bononad, de la UPV com a membres del govern i pels regidors Josep Pons, pel PSOE, Resurrección Galiana pel PP i José Luis Gascón per UV.
El divendres 10 de juliol, a les 20 hores, va haver la recepció oficial a l'ajuntament de Tavernes, amb la convocatòria d'un ple extraordinari, en el transcurs del qual s’escoltaren diversos dels parlaments dels representants municipals i els representants aneuencs signaren en el Llibre d'Or. La jornada acabava amb una visita a la localitat de Benifairó i una exhibició de balls populars valencians per la nit.
 |
| Els Encantats-llac de Sant Maurici - Parc Nacional Aigües Tortes |
El dissabte, dia 11, el programa d'actes fou a Simat en una jornada més marcadament cultural amb visites al monestir de Santa Maria de Valldigna i la mesquita de la Xara, per dinar a la localitat de Barx. A la vesprada hi hagué una reunió conjunta per tal d'ultimar els detalls per al protocol d'agermanament de les Valls d'Aneu i la Valldigna i la diada acabava amb una visita a les neveres de Barx i la baixada pel Pla de Corrals, per arribar a Simat on se celebra un sopar i una revetlla.
Diumenge dia 12 i darrer d'estança a la Valldigna, els representants d’Àneu es reuniren amb els directius de l’aleshores Centre d'Iniciatives Turístiques (CIT de la Valldigna), on es va parlar de les matèries de col·laboració en matèria turística i d'intercanvi turístic entre ambdues valls. El mati acabava amb una visita a la platja vallera i la torre de guaita.
Les ultimes hores de l'estança s’aprofitaren per recórrer el terme de Tavernes amb una visita al "Mirador de la Valldigna", "El Clot de la Font" i l'ermita de Sant Llorenç.
 |
| Edifici del Camp d'Aprenentatge |
COL·LABORACIÓ D’ACTIVITATS AMB LES VALLS D’ÀNEU
La relació per aprofundir i refermar l’agermanament va continuar, tot i que se sabien dels problemes legals d’agermanar dues comarques, fins aleshores insòlit. El gener del 1993 el regidor de Cultura i Educació de Tavernes, Miquel Bononad, com a responsable de la Fundació Cultural Municipal mantenia a Esterri d'Àneu una reunió amb el Consell Cultural d'aquella comarca pirinenca, entitat semblant a la nostra FCM, per ultimar les activitats a realitzar l’any i que suposaren una empenta al procés d'agermanament iniciat feia més d'un any.
La proposta més immediata va ser el viatge d'un grup de gent de la Valldigna aquest mateix hivern, entre el 17 i el 21 de març. Aprofitaren l'ocasió per participar-hi en campanyes d’esquí d'Espot i Súper Espot, pistes de la Vall d'Àneu, amb excursions al Parc Nacional d’Aigües Tortes, l'avetosa de València d'Àneu, un dels boscos més grans de l'estat espanyol, el port de la Bonaigua i el recorregut per la ruta del romànic pirinenc.
 |
| Activitat als boscos d'Àneu |
També es va concretar l'estada que van realitzar 50 alumnes de 8é d'EGB dels col·legis públics "Magraner" de Tavernes i "Jaume II el Just" de Benifairó eixe mes de març. Els alumnes acompanyats per professors dels centres respectius, van rebre durant una setmana classes mediambientals en el "Camp d'Aprenentatge" d'Esterri” i desenvoluparen un programa educatiu en pla natura i boscos, nevats en aquell temps, proposats pels centres de la Valldigna i supervisat i organitzat pels especialistes i biòlegs del camp, a més de les visites a l’Ecomuseu d’Àneu, a la central hidroelèctrica del mateix Esterri i visita a les localitats de la vall, entre altres.
El Camp d'Aprenentatge, instal·lat en el cor dels Pirineus, va ser un dels primers a funcionar dins l'Estat Espanyol i era supervisat pels serveis educatius de la Generalitat catalana i era freqüentat per grups d'estudiants de l'Estat Espanyol, França i Itàlia, i foren els vallers el primer grup escolar valencià que participava en l’experiència.
La regidoria vallera volia institucionalitzar aquesta activitat i que fora rotativa per als centres de la Valldigna, per a la qual cosa i sota els auspicis del Consell Cultural de les Valls d'Àneu es faria una sol·licitud oficial a la Generalitat de Catalunya perquè reservés unes setmanes d'estada anual per a estudiants valldignencs.
 |
| Activitat de camp dels alumnes vallers i benifaironers |
Altres activitats proposades giraren al voltant d’exposicions fotogràfiques sobre aspectes de la Valldigna en la Casa Gassià a Esterri, activitats culturals dirigides a escolars de les Valls d'Àneu, fins a intercanvis familiars i visites i actuacions de formacions musicals i folklòrics de les dues comarques.
Eixe any, el mes d’octubre, la Valldigna va viure la presentació del llibre "Les Valls d'Àneu" en el Saló d'Actes del Centre Cultural "Rojas Almel.la" de Tavernes, acte que va comptar amb la presencia dels alcaldes de la Valldigna acompanyats pels respectius regidors de cultura, i de l'alcalde d'Esterri, Joan Civat, com a representant dels municipis aneuencs i de l'autor del llibre, el professor i escriptor Ferran Rella.
El llibre "Les Valls d'Àneu", fou presentat per M. Joan dins dels actes culturals del "9 d'octubre", amb una dissertació sobre el fet de l'agermanament, els objectius i avantatges. L'autor Ferran Rella, president del Consell Cultural de les Valls d'Àneu, va fer palesa la voluntat d'afermar els llaços entre les dues comarques, una voluntat que remarcava hi ha també a les nostres terres pirinenques.
L’acte cultural concloïa amb la visita a la Sala d'Exposicions del Centre Cultural valler on s’exposava la mostra de gravats de Moisès Díaz , "La Valldigna-Les Valls d'Àneu", explicada per l’autor i que recollia un conjunt de llocs típics de les dues comarques.
 |
| El pont romànic d'Esterri nevat |
SENSE PROTOCOL PER A L'AGERMANAMENT
La Valldigna i les Valls d'Àneu eren comarques amb quatre municipis, en el cas d’Àneu eren els municipis d'Alt Àneu, Esterri, Espot i la Guingueta. L'agermanament dels valencians i els lleidatans podia semblar senzill, però el protocol legal no ho contemplava i per tant era de complexa solució.
Una possible solució per suplir la falta d'un protocol "d'agermanament comarcal" era que cada municipi de la Valldigna s'agermanés en un mateix acte o plenari amb els quatre municipis aneuencs. I de l’altra part a l'inrevés: cada municipi de les Valls d'Àneu s’agermanaria amb els quatre valldignencs. Després, a les entrades de les respectives comarques els cartells ho podrien indicar conjuntament: "La Valldigna agermanada amb les Valls d'Àneu (Lleida)" i a l’inrevés, i arreplegar la voluntat dels respectius municipis en establir els lligams de col·laboració i confraternitat.
Era una història per acabar feliçment, com en un principi s’havia desitjat, però... les circumstàncies específiques de cada comarca (població, serveis que podien oferir als agermanats...) entrebancaren més que ajudaren i, a poc a poc, un projecte ja enllestit es va oblidar. També va influir i va tindre el seu paper en contra -i ho direm breument- les circumstàncies polítiques -que encara vivim - de falta total d'enteniment i enfrontament de territoris històricament germans, amb història, cultura i llengua comuna. Potser amb qualsevol territori de parla castellana de les valls cantàbriques, per exemple, o del Pirineu Aragonés hagués estat una realitat.
Podeu rellegir i recordar la pàgina 9 d'"El nostre Llibre de Festes 2024" clicant aquest enllaç
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada