I qui va ser aquest valler, majorment desconegut pels seus conciutadans? potser es pregunte més d’un valler/a, als quals intentarem acostar els trets més notables de la vida del que va ser escriptor, editor, director i crític de teatre, a més de rebre el 2004 el Premi Nacional de Teatre i el 2006 la “Creu de Sant Jordi” i multitud de distincions internacionals.
En resum, Monleón és un dels intel·lectuals més destacats que ha donat Tavernes en distints camps, al costat de Julio Magraner, Antonio Chover o Rafael Chirbes, entre altres, i que pensem que, com a vallers hem de conèixer, reconéixer i valorar. I nosaltres hi volem contribuir, amb unes notes biogràfiques i un recordatori de l’acte de nomenament de “fill predilecte”, el juliol del 1995.
Josep Monleón i Bennàcer va nàixer a Tavernes l’any 1927 i ens va deixar l’any 2016 a Madrid. Va ser fill de la guerra i la postguerra civil, de la qual va patir els horrors, fins i tot a nivell personal car son pare va ser condemnat per un tribunal militar. Llicenciat en dret per la Universitat de València, va exercir d’advocat uns anys, faena que va abandonar als 27 anys per ingressar en 1955 a l’“Escuela de Cine” de Madrid del que era “Instituto de Investigaciones y Experiencias Cinematográficas”.
A Madrid, Monleón es convertia en un personatge del món cultural gràcies sobre tot al seu treball de crític teatral a la revista “Triunfo”, i després s’encarregaria de la crítica teatral a publicacions com “Diario 16”. Amb el director de Triunfo, Ángel Ezcurra, va fundar “Primer Acto”, revista que seria la portaveu dels moviments de renovació teatral a l’Estat espanyol.
Josep Monleón va ser el director de diverses col·leccions teatrals, a més d’autor, entre altres, dels llibres d’assaig “Treinta años de teatro de la derecha”; “El teatro del 98”; “América Latina: teatro y revolución” i “Tiempo y teatro de Rafael Albertí.
Com a dramaturg, és autor de quatre obres dramàtiques, totes elles estrenades i publicades: “El proceso de Kafka” i “La gallina ciega” basades en textos de Kafka i del valencià Max Aub, respectivament i “Sefarad” i “Paraiso roto” centrades en històries de Al-Andalús. Com a docent, va impartir classes de sociologia del teatre a la Reial Escola Superior d'Art Dramàtic (RESAD) fins al 1992.
Però el valler, a més de destacar en la teoria teatral va col·laborar en espectacles i festivals teatrals. Així va col·laborar amb “La Cuadra” de Sevilla en el primer espectacle Quejío (1971), impulsarà iniciatives com la del “Teatro Popular Español” (1958-1959), el “Centro Español para las Relaciones con el Teatro de América Latina” (CERTAL, entre el 1979 i el 1982), i va ser fundador de l’”Instituto Internacional de Teatro del Mediterráneo” (1991), amb una gran tasca de col·laboració i unió de les diferents realitats teatrals de la Mediterrània. També va dirigir del 1984 al 1989 el “Festival de Teatro Clásico” de Mèrida i, des que es va crear, el “Festival de Teatro de Madrid Sur (1996)”.
Monleón va desenvolupar majorment la seua activitat cultural fora del seu País Valencià natal, però va mantindré sempre una estreta relació amb el teatre i centres culturals, majorment amb la Universitat de València. En la nostra comarca, i des del 1999 al 2005 va organitzar amb el professor Nel Diago (UV) les jornades internacionals de reflexió conegudes com “Acció teatral a la Valldigna” i fins i tot va estar en teatres públics valencians algunes obres, cas de “Historias del transtierro” (2003), sobre la vida i obra de Max Aub
La seua vàlua i dilatada vida en pro del teatre va ser reconeguda, a més de les que hem dit a principi, amb distincions com el “Premi nacional de Periodisme Teatral” (Espanya 1959); el premi “Foro Teatral” a la millor tasca critica (Espanya 1971); el “Premi Ollantai” (Veneçuela 1986); l’”Ordre de les Arts i les Lletres” (França 1990); la “Medalla als Mèrits Culturals (Cuba 1991); la “Medalla d’Or de les Belles Arts” (Espanya 1992) i l’Ordre d’Andrés Bello (Veneçuela 1994).
L’ACTE de NOMENAMENT
El nomenament de fill predilecte de Tavernes va ser el reconeixement de la seua ciutat natal a la gran tasca desenvolupada per Josep Monleón en el terreny cultural, on va destacar per damunt de tot la seua personalitat, on prevalien la fermesa dels valors democràtics de la societat.
Un parlament del crític teatral Enrique Herreras, amic personal de Monleón, on el qualificava com a “home de teatre i per tant, crític, però no jutge ni esclau de la moda, sinó que com a bon lorquià, és provocador i reivindicador de reptes” lloant la tasca de clarificar el panorama confús del teatre de postguerra “amb un conservadorisme acumulat, com tant sàviament ha explicat aquest valencià de Tavernes”.
Herreras en la intervenció remarcava que el nostre paisà ”s’havia convertit en un dels més interessants intel·lectuals de les últimes dècades” i acabava amb una cita del mateix Monleón, on afirma que “l’art, en una època on hi ha tants que confonen el descrèdit de les ideologies amb el descrèdit de les idees, és encara l’espai per a seguir pensant”.
Abans de prendre la paraula, Josep Monleón va fer donació de la seua obra a la Biblioteca Municipal vallera, i rebia de mans de l’alcalde, Eugenio Pérez , un pergamí amb la distinció de “fill predilecte” que va ser seguit amb la signatura de Monleón en el “Llibre d’Or” de Tavernes, amb una dedicatòria a la ciutat i el qualificatiu del “dia més important de sa vida”.
José Monleón en un breu discurs dirigits als assistents, on hi havia representació de les entitats culturals i socials de la ciutat, va recordar els dies d’infantesa i joventut viscuts a Tavernes “amb totes les vivències, sensacions i impressions que han marcat la meua vida i formen part de la meua pròpia existència”.
El escriptor senyalava que la dualitat de l’origen del propi cognom Bennácer (origen àrab i significat “fill de Nacer”) i unit al seu naixement a la Valldigna era una de les causes que, potser, l’havien dut a esforçar-se, treballar i comprometre’s pel diàleg, la concòrdia i la tolerància dels pobles.
Josep Monleón, que va estar acompanyat per la seua esposa i filles, les dues germanes i els nebots, va contar algunes anècdotes de joventut viscudes a Tavernes i va tindre un record afectuós per als amics i familiars, molts presents en el Saló de Plens municipal.
I el govern valencià el va cessar de director del “Festival de Teatre Medieval d’Elx”
Però aquell any del reconeixement que la ciutat feia al seu fill, va ser també l’any d’un greuge cap a la seua persona, quan uns mesos després (en novembre) José Monleón Bennácer era cessat com a director del “Festival de Teatre Medieval d’Elx”. L’Ajuntament de Tavernes va enviar una carta al president de la Generalitat, Eduardo Zaplana, i al màxim responsable de la Conselleria d’Educació i Ciència, Fernando Villalonga, fent palesa la seua protesta al temps que recordava la seua trajectòria i l’ample prestigi internacional de la seua persona. Res estrany el greuge a una persona que, políticament, era a les antípodes del govern valencià d’aleshores.
PD. El Centro Dramático Nacional li va retre fa 7 anys un homenatge, recordant la seua figura i obra, on es va projectar l’entrevista que li havien fet el 2003 i que permet conèixer tot el pensament de Monleón. La podeu vore a: https://www.youtube.com/watch?v=0X2NMFfXfpI
Podeu rellegir i recordar la pàgina 5 d'"El nostre Llibre de Festes 2024" clicant aquest enllaç
Quan l'any 2001 la mar va inundar la Goleta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada