 |
| Imatge de la construcció |
El 5 de novembre del 1995, fa quasi 30 anys, la “Societat Instructiva Unió Musical” inaugurava la primera fase de la nova seu social de l’entitat. Un esdeveniment que va ser d’alegria i satisfacció general de tota la família de la música, i que convertia Tavernes eixe diumenge en la capital musical de la Safor.
La inauguració reunia una ampla presencia de les entitats musicals de la comarca, encapçalades pels seus presidents i pel secretari general de la Federació de Bandes, Sr. Soriano; els alcaldes de Tavernes, Benifairó i Simat representants de tots els partits polítics vallers, músics, socis i vallers en generals que en nombre superior al miler acudiren a l’acte que culminava l’esforç de l’entitat per aconseguir que la seu social fos una realitat.
L’acte d’inauguració s’iniciava amb la benedicció de l’edifici pel rector de Sant Pere, mossèn Josep Escrivà, i la intervenció del president, Juan José Sala, que en un emotiu parlament saludava els músics, socis i assistents a l’acte, que va acabar en l’aspecte institucional amb la intervenció de les autoritats de Tavernes i representants del mon musical valencià invitats a l’acte.
Aconseguir una seu social pròpia era una vella aspiració de l’entitat i ara s’aconseguia en bona part l’objectiu de donar a l’entitat una seu social, que fora també un revulsiu cultural i servirà per projectar la formació musical a tot Tavernes. Havia transcorregut un segle des que fou fundada la societat.
 |
| El mestre Arnau i la banda en un assaig als baixos de l'anterior Ajuntament |
La seu social de la SIUM s’havia bastit sobre el solar de 1.100 metres que ocupava l’antic escorxador municipal. L’edifici ocupava l’encreuament dels carrers Joan d’Àustria i de l’Escorxador la qual cosa havia facilitat construir dues portes principals diferenciades per als distints usos, una com a entrada a l’Auditori i una segona per a les dependències administratives i llar social.
Aquella primera fase que s’inaugurava suposava més del 70% del total contemplat en el projecte i havia tingut un cost superior als 70 milions de pessetes (420.000 euros actuals), finançada en part amb un préstec amb la CAM (Caja Ahorros Mediterráneo, ja desapareguda). Una segona fase tindria com a objectiu l’acabament del pis superior i la totalitat de les obres, així com instrumental, segons manifestava el president, i podria ascendir a més de 100 milions de pessetes (600.000 euros actuals).
L’edifici, a més de la sala d’actes i auditori, disposava d’un lloc de reunions socials, dependències administratives i sales per a guardar material i instruments. El projecte de l’edifici contemplava la dotació de calefacció i refrigeració, una instal·lació que es podria realitzar coincidint amb la futura segona fase o com a independent posterior, així com també la insonorització del local per a la qual la Universitat Politècnica de València ja havia realitzat un estudi acústic.
 |
| El moll de l'antiga estació del tren també va allotjar la banda. Un assaig el 1972 de la banda juvenil |
L’Orquestra Clàssica” i la “Banda Simfònica” de la SIUM oferiren les primeres audicions musicals, que es va acordar foren patrocinades per FELMARP, l’empresa constructora de Tavernes que havia executat la totalitat del projecte del nou edifici musical.
L’Orquestra Clàssica va oferir la suite de Bizet “L’Arlesiana” i les “Danses Fantàstiques” de Turina, mentre que la Banda Simfònica va interpretar la “Obertura rítmica” de R. Talens i l’“Himne a Tavernes”. Ambdues formacions foren dirigides pel seu mestre titular Eduard Arnau i Moreno (qepd).
L’acte acabava amb la interpretació de l’”Himne a Tavernes” per la Banda de Música i components de la que fou “Coral Polifònica de Tavernes” que es reunien després de 20 anys per interpretar l’himne de la ciutat. El moment fou emotiu ja que es donava la circumstància que l’himne oficial de la ciutat, amb 75 anys d’antiguitat, feia vora 25 anys que no era interpretat cantat en un acte públic.
 |
| Disposar de local va facilitar un renàixer de la banda, que actua en el 1996 al certamen a la Plaça de Bous de València |
UN LLARG PROCÉS
Després de més 100 anys d'existència, l’entitat aconseguia posseir una seu social pròpia. Des què el diumenge de Rams del 1883 feia la presentació la banda de música de Tavernes, ara fa 142 anys, l’entitat musical per no disposar de local propi, havia hagut de recórrer a locals cedits per particular o pel propi ajuntament valler.
Lluny en el temps, però recents en la memòria col·lectiva vallera, quedaven les estances i assaigs en el pati interior de l’ajuntament o en l’antiga presó municipal; en algun que altre casino o bar de la ciutat; al moll antic de l’estació del tren o als locals d’una fabrica de mobles. El pelegrinar i sobre tot el “ai al cor” de que els digueren d’abandonar el local que ocupàvem s’havia acabat.
I eixe any, la SIUM amb una massa social de 800 socis, 350 alumnes de l’Escola de Musica; 60 membres de l’Orquestra Clàssica Juvenil; 180 músics federats; 60 músics professors professionals iniciava una nova etapa amb un objectiu concret: servir a Tavernes i fer de la seu social un focus cultural per a tots els vallers.
L'any següent, 1996, es participava en la secció d'honor del certamen de bandes de música de València, a la plaça de bous, amb la interpretació del pasdoble "Añoranza", com a obra lliure va ser el primer temps de la segona simfonia de Malher "Auferstehung (Resurrecció)" amb la transcripció del mestre Arnau i com a obra obligada "Abstraccions".
Podeu rellegir i recordar la pàgina 11 d'"El nostre Llibre de Festes 2024" clicant l'enllaç
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada