 |
| El Crist travessa les portes del Calvari |
La tradició era que Tavernes iniciarà les festes patronals amb la "Baixà" del Santíssim Crist de la Sang, i la processó era el primer acte de festes. Però d'això en fa ja anys, perquè les darreres dècades els dies abans del que mana la tradició - dissabte per la nit- ja es programen actes.
Sense entrar en massa detalls sobre eixos canvis, si que direm que son 140 anys de celebració de la "Baixà", com ja hem publicat en altres ocasions. La primera "baixà" del Crist va ser promoguda l'any 1885 per l'Ajuntament de la ciutat, quan el consistori va decidir baixar el Patró de Tavernes des del Calvari fins a l'església de Sant Pere, única existent a la ciutat. I per quin motiu? pot ser es pregunteu. Doncs amb la finalitat que els vallers i valleres pogueren demanar-li ajuda per lliurar-se l'epidèmia del còlera morbo que assotava la ciutat, com a tantes localitats del País Valencià i estat espanyol.
Les cròniques conten que la comitiva organitzada per l'Ajuntament va baixar el Crist enmig de pregàries i rogatives on se li sol·licitava la seua intervenció per erradicar l'epidèmia. Una vegada ja passat el còlera morbo i com a senyal d'agraïment, el 26 de juliol d'aquell any 1885 l'Ajuntament va organitzar de manera solemne la "Pujà" a l'ermita.
I el 9 d'agost una nova comitiva cívica, presidida per l'Ajuntament i que tancava els sons de la Banda Primitiva de Xàtiva, va pujar el Crist al Calvari, després de la predicació del canonge de la seu de València, José Cirugeda. La nit d'aquell 9 d'agost, un gran riu humà precedit de traques i dels sons del tabalet i la dolçaina efectuar la primera pujada coneguda.
 |
| Baixada del Crist pel carreró de la pujada al Calvari |
L'Ajuntament a l'any següent va aprovar una partida en el pressupost per a celebrar festes en honor del Crist i així recordar i fer palés l'agraïment de Tavernes i fins i tot es va nomenar un regidor - el primer de festes- per atendre com calia aquestes festes. La celebració els anys successius va determinar que, a poc a poc, foren festes anuals dedicades al patró i esdevingueren les actuals Festes del Poble o Festes Majors de Tavernes.
Les Festes del Poble han tingut canvis en les dates de la celebració. Habitualment i fins la dècada dels anys 1970 les festes s'iniciaven el dissabte de la darrera setmana de setembre, condicionades per les tasques derivades de la sega de l'arròs, un producte de gran importància a la nostra ciutat fins la desaparició del conreu per la dessecació de les terres d'aiguamoll de la Partida. Eixa data feia que alguns anys se solaparen les festes valleres amb les de Gandia. Va haver també uns anys en la dècada 1970-1980 que la celebració fou el més d'agost, un fracàs total que, ja sense conreu d'arròs, va obligar a fixar-les, com fins ara, unes setmanes abans, el segon dissabte del mes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada