Tavernes ha patit al llarg de la història moltes inundacions del Xúquer en el seu terme, però la zona afectada era majorment d'arròs, no hi havia urbanització a la platja i els danys no eren tan greus. Després de la concentració de La Partida, la inundació mes greu i recordada va afectar especialment aquesta zona agrícola, però també Els Marenys i la platja. Tots aquests punts del terme s'inundaren amb la “riuada del 1982” també coneguda com a “pantanà de Tous”. Era la conseqüència de ser el terme valler el lloc cap on desborden les aigües de les grans avingudes del Xúquer per la dreta, al sud, com vam poder comprovar-ho també el passat octubre del 2024 amb la DANA.
Aquella riuada del Xúquer de l'any 1982 afectava una gran part del terme i, segons els càlculs oficials d’aleshores, va causar danys valorats en prop de 10.000 milions de pessetes (uns 60 milions d’euros del 1982), sobre tot per l'estancament de l'aigua.
 |
| Mapa d'afecció del Xúquer. Mig terme està afectat per possibles desbordaments |
Hem de recordar i remarcar que, després de la "riuada" del 82 i pel desbordament, Tavernes va tindre l'aigua estancada durant el mes següent de la fatídica data del 20 d'octubre. Cosa semblant ocorria pocs anys després, en el 87 i 89, quan les obres, aleshores iniciades, no eren del tot operatives, tot i que eixe desbordament no ha quedat tan fixat en la memòria dels vallers.
A la recerca de solucions
Les grans pèrdues feren plantejar a l’Ajuntament les solucions per a pal·liar els efectes dels possibles episodis de desbordament del Xúquer en un futur i que complementaren les obres ja realitzades amb anterioritat de la canalització del riu Vaca entre els termes de Xeraco i Tavernes.
 |
| Pantanà del 82: Imatges de la Partida. Mig terme valler va quedar inundat per les aigües |
El projecte va estar batejat com a "Pla de Defensa contra les Avingudes del Xúquer", obres que foren executades per la Conselleria d'Agricultura de la Generalitat Valenciana. El primer projecte enllestit va patir diversos canvis i modificacions per adaptar-lo a les necessitats reals de la zona i finalment les primeres obres s’iniciaren el 1988.
D’aleshores, fins al 1991 i durant vora 4 anys, es va construir un canal general de desaigüe i una extensa xarxa d’infraestructura secundaria. Aquest canal general començava en el lloc on convergeixen els termes municipals de Favara, Cullera i Tavernes i aprofitava una antiga séquia existent al lloc per continuar un trajecte paral·lel a la ratlla del terme valler i acabar en la mar, en una nova desembocadura construïda entre els termes de Cullera i Tavernes.
El tram final del canal es construïa amb obra de formigó i amb una sèrie de connexions amb les séquies de la zona i l'antic i primer canal de desaigüe de la Partida vallera. Tot el conjunt formava ( i forma) una xarxa interconnectada per tal de regular el pas de l'aigua en una o altra direcció mitjançant diverses comportes i ajuda de bombes impulsores, que finalment la poden dirigir cap a la mar.
Una obra executa amb dificultats, entre les quals podem citar les derivades de travessar el ferrocarril Gandia-València, cosa que va obligar a un endarreriment de les obres en necessitar uns permisos especials de la Direcció de RENFE a Madrid després del vist-i-plau al projecte que havia donat la Zona de RENFE de València.
Les obres representaren una inversió de 504 milions de pessetes (ara serien més de 3 milions en euros) només en les obres previstes al projecte original, a les que calgué afegir obres complementaries per valor d’altres 237 milions de pessetes (més de 1’4 milions d’euros), i sumar les liquidacions definitives dels terrenys expropiats als propietaris de la zona afectada pel pas del canal.
La finalitat d'aquesta obra, segons s'indicava en el projecte, era impedir les inundacions en la zona i evitar que l'aigua procedent de les avingudes del Xúquer romangués estancada en les zones baixes del terme valler, com havia passat i podia repetir-se, amb el consegüent dany als arbres i fruites de la Partida, principalment. Tornem a repetir que la zona del terme municipal coneguda com a Partida i Marenys constitueix la part més baixa de la conca del Xúquer per la part dreta, i qualsevol avinguda del riu sol vindre cap al nostre terme.
El mes de desembre del 1991, en la Casa Consistorial de Tavernes, es va fer lliurament a l'ajuntament valler de les obres conegudes del "Pla de Defensa contra les Avingudes del Xúquer". Les obres passaven a ser de propietat de l'ajuntament de Tavernes, que es feia càrrec del seu manteniment.
No cal ni dir que, en aquells temps, la noticia de l'acabament de les obres i l’entrega a l'ajuntament va ser motiu de satisfacció en el mon agrícola valler pel que representava de seguretat cara a possibles inclemències de l'oratge i també per la mesura preventiva contra les inundacions en la zona més baixa del terme.
El Pla de Defensa de Tavernes esdevenia aquell 1991 en una de les obres civils més singulars de les realitzades per la Conselleria d'Agricultura de la Generalitat Valenciana, que amb ajut dels fons del FEDER de la Comunitat Europea va fer front als 740 milions de pessetes totals de les obres, o siga, més o menys, 4’4 milions d’euros en valor d’aleshores.
Podeu rellegir i recordar la pàgina 4 d'"El nostre Llibre de Festes 2024" clicant aquest enllaç
Origen i història de l'escut de Tavernes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada