 |
| Façana de l'escorxador (Topografia mèdica de Tabernes de la Valldigna 1927) |
L'Ajuntament de Tavernes havia rebut un escrit de la directora general de salut publica de la Conselleria, on se li notificava que disposava d'un termini improrrogable (finalitzava el 30 del mes de gener de 1992) per a redactar un projecte d'adequació de les instal·lacions.
El projecte havia de contemplar, entre altres, situar l'escorxador fora del nucli urbà, aïllar-lo d'edificis confrontants i dotar-lo de servei de neteja i desinfecció de vehicles, mitjans per a atordir als animals i un moll per a càrrega i descàrrega. Els primers càlculs van estimar un cost superior als 200 milions de pessetes (1'2 milions d'euros) sense tindre en compte la construcció d'un nou edifici fora del nucli urbà.
El problema que representava la situació laboral dels treballadors va ser resolta de diferents maneres. Els empleats fixos de la instal·lació passaren a formar part de la plantilla de la brigada de neteja que quedaria adscrita a la nova empresa concessionària General d'Obres i Serveis (GOS S.A.). La resta de treballadors tenien un contracte de treball que finalitzava coincidint amb el tancament i inicialment es trobarien en atur, encara que amb perspectives de passar a formar part de la plantilla dedicada a la neteja municipal en la mateixa empresa concessionària.
La hipotètica venda del solar sempre va ser rebutjada malgrat els 20 milions de pessetes (120.000 euros) en què estava valorat perquè no solucionava cap dels problemes econòmics de Tavernes. En aquells dies de tancament s'especulava amb el destí que podia tindre l'edifici, encara que de manera provisional una part es va cedir durant un temps a l'empresa concessionària de recollida d'escombraries i neteja de Tavernes (GOS S.A.) i es plantejava que la primera planta, després d'algunes modificacions, poguera albergar la Associació de Veïns "la Valldigna" i Amas de Casa "Tyrius".
 |
| Pati de l'escorxador (Topografia mèdica de Tabernes de la Valldigna 1927) Fotografia original |
 |
| Fotografia millorada amb AI |
L'ajuntament cedeix locals de l'escorxador maig 1992
El mes de maig del 1992, i aprovat pel ple municipal, l'Ajuntament de Tavernes va cedir a l’Associació Local de Amas de Casa "Tyrius" i a l’Associació de Veïns "la Valldigna" l’ús de la primera planta de l'edifici de l'escorxador municipal, compartit meitat i meitat per cada associació i de forma conjunta els elements comuns.
La cessió dels locals era provisional i per un període no superior als 4 anys. Era una cessió gratuïta donat el caràcter i finalitat de les dues entitats beneficiaries, inscrites en els registres d'associacions i amb àmbit d’actuació el municipi valler. Això sí, a càrrec de les associacions serien les despeses derivades de conservació i neteja, telèfon, llum i aigua. La decisió de cedir els antics locals de l'escorxador havia estat aprovada pels grups polítics que integraven aleshores la corporació vallera.
La part de l'edifici original d'escorxador i safareig públic va ser destinada a diverses dependències municipals, sobre tot les dedicades al manteniment, vehicle de bombers i local de la Creu Roja local i oficines de la companyia encarregada de la neteja publica de vies i jardins de Tavernes.
 |
| Façana lateral (Carrer Escorxador) de la seu de la SIUM |
95 anys d'història local
L'edifici del desaparegut Escorxador Municipal va ser inaugurat a l'octubre de 1896 i encara que la memòria descriptiva, pressupost, etc. correspon al període de l'alcalde Gabriel Hernández, les seues obres es van executar sota el mandat del següent, Florencio Ciscar. Per tant, gairebé un segle, 95 anys, són els que les seues instal·lacions proveïren de carn als vallers/valleres.
L'escorxador i el també desaparegut safareig públic que tenia adossat es bastien sobre un solar de fanecada i mitja en la coneguda partida que llavors es coneixia com a "Albelló o Pontets" i va ser comprat per la corporació de 1891 (segle XIX) per la quantitat de 2.250 pessetes (13'52 euros). El cost inicial de l'escorxador es va calcular en 12.075 pessetes (72'57 euros), encara que diferents indicis fan suposar que es depassaria el cost previst.
Vicente Grau Bono en "Topografía médica de Tavernes de Valldigna" ens dona pèls i senyals de com eren les instal·lacions i altres aspectes de l'escorxador en les primeres dècades del segle XX. Traduïm:
Les tasques pròpies de l'establiment s'efectuen amb relatives condicions d'higiene, el repugnant és la forma con s'efectua la distribució de la carn, en un carro brut i a l'aire lliure, exposada al contacte amb la pols i els insectes".
 |
| Façana escorxador obtinguda amb AI. Al medalló de dalt, hi havia l'escultura d'un cap de moltó |
No hem d'obviar que al llarg dels temps, les instal·lacions foren restaurades, ampliades i modernitzades, sent l'última millora la realitzada a principis de la dècada de 1980, de tal manera que amb les reformes de l'edifici primigeni només persistia la façana principal.
El tancament de l'escorxador va suscitar comentaris i opinions, entre les quals hi havia la que afirmava que Tavernes havia perdur una gran oportunitat feia 20 anys, quan tot coincidint amb l'etapa del desenvolupament econòmic i davant la necessitat que hi havia a Espanya d'instal·lacions de sacrifici d'animals amb totes les garanties sanitàries, es facilitaven crèdits barats i quantitats a fons perdut per a la construcció d'un escorxador de tipus industrial.
Altres opinions destacaven el fet que es matava poc a Tavernes perquè els escorxadors de caràcter industrial d'altres ciutats oferien tot tipus de serveis quan a la matança dels animals, amb totes les garanties i podies fer comanda de les peces de carn que necessitaves.
Després de la notícia del tancament, va haver-hi algun interés per trobar alguna solució però era massa tard: la proximitat de la data de tancament, la perspectiva d'haver d'afrontar una inversió de centenars de milions de les antigues pessetes, amén de l'obligatorietat de la seua ubicació fora del nucli urbà, ho feren impossible. I Tavernes perdia un edifici patrimonial, que s'unia a la relació de tants altres desapareguts.
Podeu rellegir i recordar la pàgina 8 d'"El nostre Llibre de Festes 2024" clicant l'enllaç
Els inicis de la "Volta a peu a la platja"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada