La Valldigna va acollir l'any 2000 el congrés internacional sobre “Patrimoni, la Comunicació i la Gestió de la Cultura per un Mediterrani sostenible”, sessions celebrades entre el 25 i el 28 de maig en el Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna.
La cita es celebrava sota el patrocini de la UNESCO i del govern espanyol i entre els seus convocants estaven la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat, el “Conseil Méditerranéen de la Culture” (CMC) i “Periodistes del Mediterrani”, i les sessions de treball va reunir 230 tècnics especialistes arribats d'Espanya, Itàlia, Grècia, França, Malta, Egipte, entre altres països riberencs del Mediterrani.
La inauguració oficial, el dia 25, va ser a càrrec de la directora general de Patrimoni i Promoció Cultural, Consuelo Cistar, que va presidir l'acte acompanyada de Jose Antonio Mena, president de la Comissió Nacional de la UNESCO, José Vidal Beneito com a responsable del Consell Mediterrani de la Cultura, el rector de la Universitat “Miguel Hernández”, el comissari del congrés, José Manuel Gironés i l'alcalde de Simat, Vicent Palomares. La taula presidencial va comptar igualment amb la participació dels ambaixadors a Espanya de Malta i Xipre.
La conferència inaugural “El Mediterrani: modernitat plural” del conseller de la UNESCO i president del CMC, José Vidal-Beneyto, va ser seguida per Edgar Morm, que va dissertar sobre “Pensar el Mediterrani i mediterraneitzar el pensament”, i del baró Emmanuele Emanuele, president de la Cassa di Risparmo de Roma, que va parlar sobre “L'eficàcia econòmica de la cultura en la transformació del Mediterrani”.
El lloc de treball congressual va tindre com a marc l'església del monestir, la nau central de la qual es va convertir en el saló de plens, mentre que l’“almàssera” era la sala temàtica. Un total de 51 ponències explicatives s’hi van presentar, amb temàtica molt diversa dins de la pluralitat i globalitat del congrés.
Les llengües oficials foren el castellà, anglés, francés i àrab, tant en les sessions de treball com en la presentació de ponències i edició dels treballs resultants, que serien responsabilitat del Comité Científic nomenat a aquest efecte. Com veieu una vegada més el valencià bandejat pel govern del PP de la Generalitat.
Una gran infraestructura
L'organització del congrés va posar grans recursos a la disposició dels congressistes. La lectura de les ponències eren ajudades per dues pantalles gegants i un circuit tancat de televisió gravava en suport magnètic totes les sessions.
Un sistema de megafonia i projectors donava suport a l'exposició de les ponències, amb traducció simultània als idiomes esmentats. El monestir de Santa Maria va quedar convertit en una “babel” multilingüista on va prevaldre la col·laboració, la convivència i l'agermanament entre congressistes.
En l'exterior i enfront del Portal Nou, dos camions amb un sistema informàtic complet servien de suport als congressistes, mentre al seu costat una carpa acollia els fullets, llibres i un altre material imprés sobre el patrimoni dels països participants, que com hem indicat eren la practica totalitat dels riberencs del Mediterrani.
Conclusions del congrés i propostes que van volar, van desaparéixer i de les quals mai més no es va saber
El Reial Monestir de Santa María es va convertir de manera oficial en seu permanent del Consell Mediterrani de Cultura (CMC), entitat integrada dins de la UNESCO, en acceptar-se la proposta de la Generalitat Valenciana. Es donava així compliment a l'apartat específic que la Llei de Patrimoni Valenciana contemplava per a Valldigna i que, mitjançant llei, havia de fixar l'ús del Monestir.
S'informava que un primer projecte a desenvolupar des de la nova seria la creació d'una cadena multitemàtica audiovisual referida a l'àrea mediterrània a través del satèl·lit Intelsat, i un segon projecte seria formatiu sobre la “Gestió Global del Mediterrani” dirigit tant al sector públic com privat, amb la realització de cursos d'especialització.
El conjunt monacal valencià acolliria també la coordinació, selecció, avaluació i promoció dels projectes de recuperació patrimonial de l'àrea mediterrània, així com la cerca de recursos, tant institucionals com privats que els facen possible.
El quart objectiu per a Valldigna: ser el centre des d'on es donen propostes concretes per als grans problemes del Mediterrani i que involucren tant a les institucions com a organitzacions privades.
 |
| Roda de premsa de cloenda |
L'últim objectiu de treball anava a ser la potenciació de la cultura de la circulació de persones al Mediterrani, amb respostes globals a una política de codesenvolupament en les àrees mediterrànies i als corrents migratoris entre les dues riberes.
Un extens i ambiciós projecte per a Valldigna i el seu monestir que, finalment no va ser res, tot fum de canya. Una nova oportunitat que es perdia i no esdevenia realitat allò que el nostre Estatut i les lleis havien previst per a Santa Maria de Valldigna de ser “temple espiritual, històric i cultural de l'antic Regne de València, i igualment, símbol de la grandesa del Poble Valencià reconegut com a Nacionalitat Històrica (sic)”.
Podeu rellegir i recordar la pàgina 6 d'"El nostre Llibre de Festes 2024" clicant aquest enllaç
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada