OPINIÓ: La citricultura a Tavernes busca aire davant la falta de rendibilitat i el relleu generacional

La citricultura a Tavernes busca aire davant la falta de rendibilitat i el relleu generacional 

 Francisco Javier Escrihuela. Exregidor d'agricultura. Treballa a  J&J Serveis Agrícoles
 

Com a veí de Tavernes de la Valldigna, veig amb preocupació com els camps de tarongers que sempre han marcat el nostre paisatge comencen a perdre vitalitat.

Quan era menut, els horts estaven plens de vida: gent treballant, carretons amunt i avall, el perfum de la flor del taronger a la primavera. Hui, en canvi, cada volta es veuen més camps abandonats. La raó és senzilla: ja no ixen els comptes. Mantindre una parcel·la és car, i els preus que arriben al llaurador són tan baixos que molts acaben desistint. 

 

Hi ha qui continua cuidant els horts amb paciència, invertint en noves tècniques de reg i buscant alternatives per fer més competitiu el nostre producte.

 

A este problema s’hi afegeix un altre encara més greu: el relleu generacional. La majoria de llauradors que conec superen els seixanta anys, i pocs joves volen dedicar-se a la citricultura. No els falta motiu: el treball és dur, l’esforç gran i el futur incert. Qui s’anima a continuar, ho fa més per estima a la terra que per rendibilitat.

Tampoc ajuda el canvi climàtic. Les sequeres cada vegada més llargues i les temperatures extremes castiguen els arbres i minven les collites. L’aigua de reg, que sempre ha sigut clau a la Valldigna, cada volta és més cara i escassa. I, mentrestant, entren al mercat cítrics d’altres països amb menys controls i a preus molt més baixos, cosa que ens deixa en clara desavantatge. 

 

Els camps s'abandonen: "pocs joves volen dedicar-se a la citricultura. No els falta motiu: el treball és dur, l’esforç gran i el futur incert. Qui s’anima a continuar, ho fa més per estima a la terra que per rendibilitat".

Però malgrat tot, a Tavernes encara queda orgull citrícola. Hi ha qui continua cuidant els horts amb paciència, invertint en noves tècniques de reg i buscant alternatives per fer més competitiu el nostre producte. Les cooperatives i associacions locals també juguen un paper important, perquè junts és més fàcil plantar cara a les dificultats.

El futur de la nostra citricultura dependrà de si aconseguim atraure joves, obtindre un preu just i tindre el suport que fa falta per mantindre viu este sector. Perquè més enllà de l’economia, els tarongers són part de la nostra història i de la nostra manera de ser. Deixar-los perdre seria, en part, perdre’ns a nosaltres mateixos.