L'alpinista Juan José Boscá assoleix amb èxit un nou repte en fer el Cim del Mateu (5.180 m) duent la bandera del Centre Excursionista (CETV) i el nom de Tavernes a un dels cims emblemàtics dels Andes del Perú.
Era la segona vegada que Boscà visitava la regió peruana d'Ancash, ubicada al Carreró de Huaylas, una vall entre dues cadenes muntanyenques al cor de la Serralada Andina, per escalar algun dels seus cims.
L'expedició va començar amb uns dies intensos d'aclimatació en altura, sent el punt d'inici a Huaraz que ja es troba a 3.050 metres d'altitud, per desplaçar-se a paratges estratègics del Parc Nacional Huascaran, pujant a la Llacuna Parón, de 4.316 metres, amb unes vistes espectaculars del cim Piràmide de Garcilaso.
Els dies següents van servir per aconseguir objectius amb major altitud, cas de la Llacuna Churup de 4.450 m, un punt on s'inicia el trekking-escalada a la serralada Blanca i al cim de Huayhuash, amb vistes privilegiades sobre el cim Churup de 5.400 m, per continuar després a la denominada Llacuna 69 de 4.604 m tot amb el pensament del cim per al proper dia.
L'aclimatació va ser intensa i va durar pocs dies, després dels quals -segons la pròpia narració de Bosca- va arribar el dia d'atacar el cim, amb una eixida a les 2 de la matinada per iniciar l' ascens des de la Punta Olímpica i agafar una via prou exigent cap al cim Mateo.
La via està formada per un llarg trajecte d'escalada en roca per les morrenes de la glacera, un moment on s'han d'usar grampons, arnès, cordes, cargols per assegurar-s'hi en gel, estaques, casc, piolet i preparar la cordada.
Cal remarcar que les condicions de la glacera eren molt dolentes, pràcticament gel molt dur, cosa que dificultava moltíssim l'avenç i calia la col·locació de cargols de fixació. A més, el fred era intens i l'oratge canviava molt ràpid cobrint el cel de núvols i amenaçant tempesta.
Per fi, i amb esforços, va aconseguir fer el cim. Des del més alt, a 5180 metres d'altitud i gairebé cobrint-se tot de núvols, les vistes sobre el Huascaran de 6768 m, el quart cim més alta de Sud-Amèrica, i del cim de Chopicalqui (6354 m) eren majestuoses.
Juan José Bosca ha indicat que "assolir cims per sobre dels 5000 o 6000 metres mai no és fàcil. L'emoció i la satisfacció d'haver assolit el repte és única i indescriptible".
Sobre les dificultats l'alpinista assenyalava que "no acostume a renunciar quan les situacions es tornen difícils o compliquen a la vida. La determinació i els meus objectius marquen el meu rumb. Tot el que val la pena a la vida mai serà fàcil" i afegia que fer aquest cim, un veritable èxit esportiu, el dedica a la seua família "el meu veritable gran repte, el meu motiu i el centre de la meva vida".
A partir de la informació i fotografies de l'alpinista
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada