Per fi, lloats siguen els déus, per fi podré descansar! Per fi podré eixugar-me les llàgrimes que em cobrien el rostre des de fa tants dies! Per fi, amics meus, podré dormir i dir adéu a tantes nits d’insomni, dolors i patiments!
Que quin és el motiu de tanta felicitat per a mi? Que quina és la causa que em farceix el cor de plaer, joia i goig? Que no ho sabeu? Que no heu llegit la premsa?
Doncs jo vos donaré la notícia; la grandiosa i meravellosa notícia:
L’empresa Osborne ha decidit tornar a plantar el seu bou orgullós, altiu i conyaquer a Tavernes de la Valldigna. Eixe gran monument a la raça i a l’orgull ibèric que enderrocaren les forces separatistes i comunistes del mal, fa uns mesos.
I no només això, sinó que, a més a més, han dit que, tantes vegades com el tomben les hosts perverses i malignes dels catalanistes irreverents, tantes vegades el tornaran a plantar. “Para cohone lo nueztroh!”, ha declarat un dels seus representants.
Que la gent ho sàpiga, doncs! No ha de romandre ni un sol pam del “suelo patrio español” sense el seu corresponent bou.
Perquè açò és Espanya, que collons! Una Espanya “Grande y Libre” i plena de bous torturats i assassinats com a màxima representació d’un imperi on mai s’amaga el Sol... ni el poc trellat. Bé els temps canvien; no passa res. Abans, aquest imperi imperial i castellaníssim, era representat per una àliga i ara per un bou. Hem passat de les aus de presa, als mamífers remugants amb banyes. Bé està!
Però quina alenada he pegat en llegir la notícia, xe!
I el cas és que jo, emprenedor i actiu com sóc, ja havia pensat en substituir el bou. Volia posar al tossal, on ens mirava vigilant i a l’aguait com un guàrdia civil de trànsit, el bou ara tombat, un ruc, un burro que, almenys, ens alegrara la vista i l’esperit.
En fi, jo crec que la idea era bona. No?
En fi, jo crec que la idea era bona. No?
Bé, ho consultaré amb Grupo Osborne, l’empresa de begudes alcohòliques que es dedica, altruista com ningú, a vetlar pels interessos patriòtics i espirituals (o era espirituosos?) d’aquesta gran nació.
En tot cas, i per fi, Tavernes de la Valldigna tornarà a esguardar l’horitzó amb
esperança i alegria hispàniques!
esperança i alegria hispàniques!
Les opinions vessades en els articles són pròpies de l'autor.
8 comentaris:
Pues yo no entiendo tanto odio y desprecio de su parte, señor Pons, porque el toro de Osborne es un símbolo de nuestro pasado que forma parte de nuestra Historia, le pese a quien le pese. ¡Viva el Levante Español!
Quantes tonteries diu este xic
Sempre m'entusiasme amb els escrits de Sico i em fan reflexionar i pensar sobre allò que ens mostra des de la seua ironia. En aquest article, en part coincidesc amb el seu punt de vista però d'altra banda també pense que el bou és un símbol molt present en la cultura mediterrània. Si el gos ha acompanyat l'ésser humà en la seua evolució, Batiste n'és la prova, l'animal al qual s'ha hagut d'enfrontar, en la nostra cultura, ha estat el bou. Present a les pintures rupestres, als mites grec i llatins, més, quedaria molt poètic que les dues entrades a la nostra vall quedaren vigilades pel Toro de Simat i el bou a prop de Borderia. De tota manera, coincidesc amb Sico, que una part de la cultura rància i retrògrada de la nostra societat s'ha "apropiat" aquest símbol i l'ha posat com a estendard d'uns valors que jo, com molta altra gent, no considerem ni nostres i, moltes vegades, ni tan sols humans, com va deixar present per exemple Espriu a La pell de brau. Amb tot, no s'ha de prerdre de vista la importància del bou en la nostra cultura (i no m'estic referint al toreo).
El bou d'Osborne, a més de copiar a un cartellista valencià Josep Renau, només és imatge d'una marca de brandi i propaganda.
I de símbol històric i del passat, li done la raó: un símbol ranci de l'Espanya de pandereta, molt propi del franquisme i de tota la ideologia nazional-socialista que hi ha darrere.
Sembla que la iluminacio taplega a altes hores de la nit o fins a la matinada ,gran Xaman de la lletra escrita i poc publicada ,en temple de Deus iluminats te encontres o creus que te encontres i tan deu de la paraula et creus que fins poc respeectuos el fas ,per que la diferencia esta en saber respectar als demes ,este bou ni es menetja i ni es toretja ,un simbol de un animal com un altre i que tu Deu iluminat i en dret de decretar lo que esté que fer o que no esté que fer,o lo que esta be o no esta mali cansino com tu mateig....per a mi que magrada la meva terra Valencia, la meva llengua i les costums i de esquerres que soc ,pero home DEU DE LA PARAULA I LA RAO no sigues tan cansino per DEu ,que aplegues ja a aborrir fins la extenuasio i la sasietat en nom de la lletra valenciana .......sembla que deuries ventilarte el cos li la ment....
Colló, Sico, gent a favor, gent en contra, gent mig a favor i mig en contra, gent que et diu cansino i continua llegint-te... Enhorabona!
SICO: Tens tota la raó en el que has escrit referin-te al jà famós bou d'Osborne,però,el que més m'agrada de tú es que no t'amagues darrere ningún seudonim i dones la cara,no com fan mes de quatre que darrere del anónimo son molt valents.
Sico. En poques paraules pintes el nostre trist i lamentable passat, present i futur. No canvies. Un fort aplaudiment.
Publica un comentari a l'entrada