L'ESTAT DE LA QÜESTIO: És esglai o mort o més bé cal seny i no autoesborrar-se de cara la pròxima legislatura?

Falten 24 hores per a conèixer si el Bloc concorrerà a les generals del 20-D al costat d'altres partits i alguns dirigents s'han mobilitzat per a explicar a les bases que hi ha més avantatges que inconvenients en la confluència i esborrar els perjudicis d'una part de la militància.

El Bloc, soci majoritari de Compromís, es juga molt més que una aliança electoral i es pot dir que està en joc el mateix Compromís i el seu lideratge en el mapa polític valencià. Si torna a eixir el "no" el Bloc no tindrà més remei que presentar-se en solitari i els partits que van fundar la coalició faran campanya per separat.

Recordem que el Consell Nacional va aprovar el dissabte la convocatòria d'un referèndum perquè la militància vote el denominat "pla b" d'Enric Morera, una plataforma d'ampla confluència valenciana i valencianista, i així evitar la ruptura de Compromís. L'acord per a convocar la consulta es va prendre en l'últim moment perquè aquest punt no figurava en l'ordre del dia.

Morera farà campanya pel sí, al costat de destacats càrrecs públics del Bloc, com el portaveu de Compromís en les Corts, Fran Ferri; el conseller d'Educació, Vicent Marzà; el portaveu de la coalició en la Diputació d'Alacant, Gerard Fullana, el portaveu en l'Ajuntament d'Alacant, Natxo Bellido i Joan Baldoví, qui tornarà a encapçalar la llista per València.

Només l'eurodiputat de Compromís Jordí Sebastià, no farà campanya ni pel 'sí' ni pel 'no' encara que sempre ha defensat presentar-se en solitari com Compromís. 

A última hora d'ahir es coneixia la pregunta definitiva que reproduïm a continuació:

El Bloc haurà d'escollir entre aquestes dues opcions: si recolza la proposta del Consell Nacional de liderar una plataforma electoral amb altres partits o presentar-se en solitari com Bloc. 

És a dir, esglai o mort perquè el Bloc és conscient que sense el paraigües de Compromís té poques opcions, molt poques per no dir cap, d'obtenir representació en una legislatura que tothom considera decisiva perquè es reformarà la Constitució i l'actual sistema de finançament autonòmic. 

Aqueixa possibilitat, la de perdre el carro de la que es denomina en clau política com a “segona transició” és la que els dirigents del Bloc no desitgen, recordant com el País Valencià va ser exclòs de totes les decisions importants de l'estat fa 40 anys, i fins i tot ens van impedir - per no dir prohibir-  aconseguir l'autonomia per la mateixa via que les denominades nacionalitats històriques. Una situació que molts militants del Bloc no visqueren, però que ens ha dut a la situació actual en el País Valencià i a que durant més de 30 anys no hi hagués cap presència forta d'una força valencianista. I la història es pot repetir.

Tal com està muntat l'acord i que cerca la constitució d'un grup propi, si aquest no s'aconseguira, bé per no arribar a 5 diputats i el 15% de vots, o bé perquè la Taula del Congrés no accepta la creació d'un grup propi amb els diputats valencians, els diputats de Compromís passarien al grup mixt sense tensions, sense drames. Com ara està Joan Baldoví i poc s'hauria perdut.
  

Les posicions “sí” o “no” es defensaran a través de les xarxes socials abans d'una votació per via telemàtica demà dimarts. Aquesta vesprada està previst que es reunisquen les assemblees comarcals per a explicar el procés.

La coalició Compromís ens té acostumats a tibar la corda fins a l'últim moment en les negociacions. Potser siga per la mateixa situació de ser una coalició, amb tres veus diferents, circumstància que ja s'hauria d'haver corregit i haver propiciat el que molts desitgen: constituir Compromís com a partit.