L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: Tots els nostres camins cap a Europa passen per Catalunya

No cal entrar massa en detalls: l’AP-7, coneguda com Autopista del Mediterrani, és l’única via ràpida, segura i amb perfectes condicions que uneix el País Valencià amb Catalunya per la costa. Té una alternativa, la N-340, que tampoc cal entrar massa en detalls que és una de les més perilloses d’Espanya pel nombre de vehicles que suporta, per la gran quantitat de camions que hi circulen i pels conductors que no estan disposats a pagar peatge. Això sense oblidar que té molts trams sense desdoblar. 

Res a vore la N-340 amb les autovies y carreteres que veiem en la resta d’Espanya quan ens desplacem a altres comunitats, i on de vegades es dona la paradoxa de que pràcticament no hi circula ningú. Però les carreteres que hi tenen, bones i ben bones, sí que són!  Res a vore amb les nostres.

I per què patim els valencians i catalans eixa situació? Per que la concessió de l’AP-7 s’ha anat perllongant anys i anys? No volem ser mal pensats, però... ¿tàctica dels governs centrals del PPSOE per posar impediments a una relació fluïda entre Catalunya i el País Valencià? No ho sabem, no ho sabem...

No ho sabem, però si pensem en la situació del ferrocarril València-Barcelona, la connexió entre la segona i tercera ciutat de l’Estat, no hi ha millora tampoc. Tres hores i mitja o més de tren, tram de via única entre Vandellós i Tarragona, i res d’alta velocitat, etc. 

No volem ser mal pensats, però la lògica i el que hauria de ser la millora de les comunicacions amb Europa – Corredor Mediterrani- per tot el que comporta a l’economia i l’exportació, hauria d’haver estat prioritari per als governs PPSOE, però sembla que les preocupacions al respecte anaven per altre camí. 

I es cerquen solucions provisionals, com adaptar les actuals vies a l’ample europeu com ha fet el PP després que el PSOE anul·lés els contractes de la nova plataforma d’alta velocitat, però ni això arranca. Les obres van al ralentí i sembla ser que l’única cosa acabada serà la conexió València-Castelló a cap d’any o principi del 2016, mentre la continuació fins Catalunya… el 2017? el 2018? O mai, segons siga l’evolució política catalana?

En conclusió, el Corredor Mediterrani, que és el més rendible de tota la xarxa viària, continua condemnat al no res dins del disseny ferroviari de l’Estat. I d’això la culpa la tenen els governs que han dirigit Espanya – el PP i PSOE, d’ençà que estrenàrem democràcia. 

I que passarà amb el peatge de l’AP-7? El Govern de Rajoy va dir que no renovaria la concessió en el 2019 que acaba -¿serà possible?- després de 50 anys de pagar peatge, i després de molts anys i anys de renovar la concessió quan acabava, i així des del 1971 que és quan Aumar la va obtindre. I no oblidem que els usuaris han de pagar la bonica quantitat d’uns 50 euros pels 350 km. de l’AP-7, més que de combustible del vehicle. 

L'Estat de la Qüestió expressa només l'opinió de l'equip de la Cotorra de la Vall

-