La Generalitat estudia la fórmula per a afrontar la devolució de la paga extra dels funcionaris, una decisió imposada pel Govern de Madrid del PP i que suposa una despesa de 75 milions no pressupostats.
Si el Ministeri d'Hisenda accedeix a habilitar una nova partida del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), en el millor dels casos, es augmentarà unes desenes més el dèficit amb el qual tancarà l'exercici. Són les “bromes” d'un govern que a mesos vistes de les eleccions generals imposa mesures electoralistes. No discutim el pagament de l'extra, sinó la forma: sense avisar amb antelació suficient per a tenir els diners presupostat i no anar a un nou préstec de papa Estat, cada vegada mes asfixiant.
Així i tot, la Conselleria d'Hisenda considera que augmentar el seu deute amb l'Estat via FLA seria el mal menor en la ratera que planteja el Ministeri i que situa a les comunitats davant la disjuntiva de triar entre una solució dolenta i una pitjor.
I és el que el pagament del sou sou dels treballadors públics (capitule 1) és prioritari, però sense FLA caldrà deixar de pagar una altra cosa, segurament als proveïdors. I la Llei d'Estabilitat Pressupostària contempla la possibilitat que el Govern de Madrid intervinga a les comunitats i suspendre les competències sobre els tributs cedits si incompleixen el termini legal de 30 dies per a saldar el deute comercial. O siga, posar el peu damunt del coll.
Mònica Oltra ha dit sobre aquest tema que els funcionaris valencians cobraren però que siga Montoro qui pose els diners.
Els 75 milions d'euros de l'extra no pressupostats no és l'únic problema de la Generalitat, que s'enfronta a una possible multa de quasi 19 milions d'euros per les factures en el calaix de Sanitat a causa de la mala gestió del govern del PP.
Brussel·les imposa la multa a l'Estat per manipulació del dèficit, però el ministre d'Hisenda es fa el boig i li ha donat dos mesos de termini a la Generalitat perquè pague o li descomptarà la quantitat equivalent del finançament autonòmic. Si governara el PP ho faria? Vosaltres mateixos
Amb amics com Montoro, per a què volem enemics polítics? Encara que en aquest cas el que hauria de ser “amic” per la seua condició de governant de tots els espanyols, siga del mateix partit que l'enemic polític, el PP. Potser això ho explica tot. Ofegar a la Generalitat, encara que al final els grans perjudicats siguem els valencians i valencianes. Coses de Rajoy, Montoro i del Govern.
L'Estat de la Qüestió només expressa l'opinió de l'equip de la Cotorra de la Vall
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada