El gran triomf del PP valencià

Després de més de vint anys ininterromputs de governs del Partit Popular a la Generalitat valenciana (Zaplana el Deshonrat, Camps el Beato Corrupte i Alberto Fabra el Moniato Hieràtic), podem assegurar que aquest partit (banda mafiosa de delinqüents organitzats, anava a escriure) ha assolit quasi el seu màxim i inconfessable objectiu, que no era cap altre que acabar, exterminar, anihilar la llengua dels valencians i la cultura en general. I de passada fer-se ben rics amb els diners públics fent negocis i balafiaments ben lucratius per ad ells, que en realitat no ens serveixen per a res. 

Ho tenien ben clar, doncs, car sabien ben bé que no hi ha un aliat més potent per a la seua política que un poble inculte que ignora per complet què és la cultura i, per tant, és incapaç de pensar, analitzar i criticar les accions dels seus governants per si mateix. Futbol i cassalla són els únics requisits imprescindibles que en demanen. 

Per descomptat que ací també entrava la total castellanització o espanyolització dels valencians; calia acabar d’uniformar i llevar qualsevol senya d’identitat que ens diferenciara com a poble dins d’un Estat jacobí (malgrat les autonomies) i centralista. 

Mai ho havíem tingut tan malament, ni tan sols en temps de la dictadura del general assassí i genocida Francisco Franco. 

Ens han llevat pràcticament tots els mitjans de comunicació en la nostra llengua. Ni TV3 ni Canal 9. De la premsa escrita no cal ni parlar-ne. El sistema educatiu en valencià, amb prou faenes sobreviu. La ciutat de València, a hores d’ara es pot dir que és la ciutat més important de Castella-La Manxa, i la d’Alacant la més poblada de la Región de Múrcia. 

I a pesar de tot açò que dic, continuarà gent pobra, gent humil, treballadora o sense faena, votant-los religiosament. Com s’explica això? És que vivim en un país de borinots? De gent masoquista? De corruptes com ells? De gent que no s’estima la seua terra i la seua cultura? ¿Som una espècie de reserva índia ocupada i explotada per tropes policials i de turistes de la Meseta? Som com certs gossos que per unes molles de pa i uns quants afalacs, llepen amb agraïment la mà del seu amo, malgrat l’evident menyspreu, fàstic i indiferència que li provoquem? 

Perquè puc comprendre que gent econòmicament ben dotada els hi puga votar (tot i que no ho aprove. Per a què serveix el sentit de l’ètica i la justícia social?). Ja sabem que el pensament conservador no té més ideologia que la defensa dels seus interessos o privilegis econòmics; però precisament per això és més incomprensible que gent de l’anomenat poble baix, vote alegrement els seus propis botxins; aquests feixistes de guant blanc —neoliberals fins al paroxisme— hereus de l’antiga oligarquia de règim franquista. 

Amb tot, no vull semblar tan pessimista ni catastrofista. Sé que el poble valencià pot reaccionar davant de tanta injustícia social i cultural. Sé que sempre hi ha hagut milers i milers de persones —més cultes o conscienciades— que han votat altres opcions o han desaprovat i denunciat les actituds dèspotes i indecents dels actuals governants de la Generalitat. 

Toquem ferro, doncs. S’acosten noves eleccions i potser prompte tornarà a eixir la llum del sol. Encara no hem tirat la tovallola.

Sico Fons