ELECCIONS EUROPEES: Somos o no somos iguales? Sí, no, sí, no, sí...

Marcar diferències i la major distància amb el PP era fins ara una de les obsessions socialistes des que es va iniciar la campanya electoral de les europees. En la llunyania, però marcant temps i actitud, l'arranjament de l'estiu del 2011, quan el PPSOE va aprovar modificar l'article 135 de la fins aleshores “immodificable” Constitució Espanyola. La proposta realitzada el 23 d'agost de 2011 per aleshores president del govern socialista, José Luis Rodríguez Zapatero, es va aprovar sense problemes atès que el PPSOE tenia, en aquesta legislatura, més del 90% de diputats i senadors, i com era una reforma per procés ordinari sense referèndum. 

“No som el mateix" s'ha convertit en el mantra particular de la cap de llista dels socialistes i número dos del partit, Elena Valenciano, que sembla ser no oblidar els crits i proclames de tants i tants col·lectius durant les protestes ciutadanes de que eren igual i, que ara també és un eslógan dels partits que anomenen “minoritaris” però que veuen com pugen i pugen en intenció de vot mentre ells baixen i baixen.

I si no tènia bastant el PSOE amb la mobilització ciutadana i els partits minoritaris en contra i qualificant-los igual i que facen campanya per una Europa en la qual sembla ser que no creuen, arriba Felipe González, per a parlar d'una gran coalició entre conservadors i socialistes. I és la proposta que Felipe González, que seguirà un any més en Gas Natural al mòdic preu del salari base de treballador, o siga cobrant 126.500€ anuals, llançava ahir diumenge en La Sexta, on apostava clarament per una gran coalició entre el PSOE i el PP si cal pel bé general.  

I amb quin govern? González deia estar obert a qualsevol opció, o siga “tu em convides al teu govern” o “jo et demane que em convides”. Qualsevol procediment és bo per a continuar el bipartidisme sempre disfressat sota el concepte de l’interes general, un interès general que sembla ser tan clar i diafà com el que va fer que ambdós partits modificaren l'articule 135 de la Constitució per a salvar a la banca i no a les persones.

Fa uns dies aqueixa possibilitat de govern de concentració nacional del PPSOE la deixava entreveure Miguel Arias Cañete, del PP, en una entrevista publicada per l'agència Colpisa. Entrevista que era contestada per Elena Valenciano assegurant que no habia cap possibilitat del pacte PP-PSOE.

Fins a ahir, quan el mateix Felipe González semblava donar a entendre que està ultimada una coalició PP-PSOE després de les pròximes eleccions generals. Almenys els plantejaments bàsics són compartits per líders tan importants en el seus partits com l'expresident socialista i el cap de llista del PP a les eleccions europees, Miguel Arias Cañete.

Potser tot siga una conseqüència que cada dia es veu més clar que el PP i el PSOE només tenen com a programa allò que diga la Troika, i encara que s’esforcen a dir que “no són el mateix”, ningú no pot dubtar que voten el mateix en polítiques econòmiques.

La cosa ha arribat a un punt que aquesta vesprada, la SER anunciava en un programa d'humor que el PP i el PSOE anaven a fer un acte electoral comú sota el lema: "No somos iguales". 

Una cosa és clara: mentre ells treballen per a perpetuar el bipartidisme –ara governe jo i després tu – qui perd és el conjunt de ciutadans, com ve ocorrent des de fa alguns anys on veiem menys pressupost a l'educació, a la sanitat, més retallades en salaris, en prestacions i atur, cada dia més atur i pobresa, i aqueixos resultats no són conseqüència de la política dels partits minoritaris. 

-