La
realitat actual del camp citrícola valencià es de creixement molt desigual
entre productors, entre productors i comercialitzadors, entre productors
comercialitzadors i industria i molt més entre productors , comercialitzadors,
industria i cadenes alimentàries. Des dels anys 90 que comencen a fer-se pagos
directes de la PAC –política agrària europea – per a compensar els llauradors –
en valencià 100.000 – per poder sortejar els desequilibris entre els cinc-cents comerços que tenim
competint entre ells, les més de 100 cooperatives , també en plena competició,
i solament cinc cadenes que tenen el 50% del consum d’agris; des d’aquesta data
no hem pogut construir una política contra aquesta desigualtat . Si no que aquesta
situació en Europa ha fet que les nostres rendes com a productors siguen més
baixes. Al mateix temps ens han portat a consumir comunament respecte al
degoteig i abonament bàsicament, sense tindre en compte que reguem i abonem
sense tindre en compte el canvi varietal . Igual ho fem si són navelines que valències.
Encara
que avui no hi ha un apolítica per poder debatre la situació conncreta del
nostre camp si que hi trobem reunions i taules rodones com la portada el dimarts dia 28 de gener a
Tavernes gràcies a les regidories de Foment i Agricultura, amb la Universitat
Politècnica, representada pel cercle Euram. Els ponents el catedràtic
d’economia, Chema Garcia Alvarez-Coque, el secretari de la Unió, Josep Grau, i
el secretari de l’AVA, Juan Salvador Torres que estigueren a una gran altura i
ens obriren els ulls respecte a la PAC , esta reforma pels anys 2014 – 2020,
després de dos anys de discussió , per acabar segons les seues paraules pitjor
del que estàvem. En concret, al no voler definir en positiu qui és un llaurador
en actiu, i que ha de cobrar d’aquestes ajudes
que el dignifiquen com a treballador.
Ens deien que la nostra comarca, al ser cítrics es una autèntic forat
negre, ni comptem , ni comptem amb nosaltres.
Ens
deixa en una situació de quasi el plantejar una autèntica lluita de classes tan
necessària per a poder subsistir. Per
tant, ¿ què fem amb els nostres fills que ja no tenen eixida ni amb la terra?
¿Què fem amb la quantitat de taronges de la zona forastera que passen per les nostres poblacions mentre
la nostra no té eixida ? ¿ Què fem front a
la falta d’una política agrària, ni espanyola ni autonòmica ? ¿I com no apliquem polítiques lo cals contra
aquestes situacions?
En
definitiva, no tenim resposta front als
insignificants tres-cents euros d’ajuda per hectàrea. No sabem respondre a les
polítiques triomfants dels neoliberals dels EEUU, Regne Unit i Alemanya,
front al Comissari que si volia canviar
la situació al vindre dels països de l’est. Com ho ha aconseguit Almunia ,
Comissari de la Competència respecte a la llet, i no ens ha deixat canviar res
a nosaltres els valencians.
I en Espanya no ens deixen discutir el marca territorial d’ajudes, som la tercera
zona en quan a productors i al novena en quan a percepcions.
I
la imatge que veiem del camp es deplorable, taronges per terra i a la peladora,
si no tanquen, mentre al costat comerciants que compren i compren a cada any
més i més terra. Terra abandonada per qui no pot viure com a productor. Per no
tindre ja no compten ni amb un preu de retirada de les taronges. ¿Serà per acabar
amb el minifundi valencià?
Com deien els tres ponents les pròximes eleccions al
Parlament Europeu no són innocents, hi ha moltes persones europees no ateses en
aquesta Europa rància de certs mercaders que no volen que el llaurador visca de
la seua terra, i més fotut encara avui que no hi ha llocs de treball. Amb
sinceritat, vivim al costat de llops que tots els dies mengen del nostre mal
dirigit treball. Però és que no hi ha política agrària. Ni ens la deixen fer.
Jaume Talens
8 comentaris:
Amic Jaume, com vols discutir o enraonar de política agrària amb esta gent que ens governa?
Un exemple del que pensen i els interessa ho tens ara: Per al PP és més interessant i més instructiu discutir sobre si l'AVL ha encertat en la definició del valencià que reconéixer 12 anys de treballs dels acadèmics, triats per ells, perquè en sabien del tema. Sembla ser que ara, segons el PP, els acadèmics ja no en saben.
Algu se li acut al cap discutir si l'andalús és castellà? Doncs si els cal per guanyar a Andalusia, el PP algú dia ho dira i ho discutirà.
Amb gent amb eixe cervell,com vas a discutir de política agrària.
Necessitem un marc local que se n'ocupe , no sols del terme, que si ho fan i prou encertat, si no de la producció, el preu , i traure la collita per a que com deia Joan Cascant , puguen viure de la terra els llauradors. Estem en un món del" salves qui puga " i això és inadmissible en una societat avançada. En una agriculotura endarrerrida, del Sahara cap avall, ho entenc. Però en EUROPA en lletres grans, estem cpm estem i no passa res. Si passen els camions d'altres zones. No hi ha politica. N'hi ha pilotes dels politics.
Bernvolgut Jaume, mentres en les reformes de la PAC no es contemple la posición del llaurador en la cadena de valor i mentres no es tinga en compte a part del preu de mercat el preu de producción i mentres no es facilite l'entrada de jovens llauradors al sector agrícola i mentres no es protegisca el mercat intern per a no afavorir als paissos tercers...no hi haurà soluci,o per al camp Valencia.
El que no es pot fer es dir que les ajudes de la Pac no ens fan falta, mentres aquest sector no siga sostenible per si mateix tindrem que aceptar qualsevol ajuda que ens vinga.
El que no es pot fer és contemplar més als acords del pago verd que als cultius permanents, ja que al País Valencia el que predomina és el cultiu permanent.El que em pareix vergonyós és que em patit la reforma intermitja, l'agenda 2000, la reforma del 92 i ara la reforma de la PAC, i no es faça una reforma modèl que siga l'enveja de tots els sectors, quin sector admitix tantes reformes??? Per el que es veu amb aquesta reforma hem perdut una oportunitat perfècta per a establir mecanismos que estabilitzen els mercats i permitixquen al llaurador obtindre millors remuneracions per els seus productes.
Estimat amic Jaume, sento el discrepar, i prou, en el contingut del teu article. Tot el que a altres articles he trobat encertat, a este queda clar que no tens massa idea del que passa al sector agrari en general, i al valencià en particular.
En els últims anys han segut molts els canvis en el sector, moltes les exigencias dels distribuidors europeus, i pocs els avanços a la nostra terra en eixe camí.
Desgraciadament per a nosaltres, la resta de zones productores de cítrics tene una mitjana de superficie en les explotacions molt superior a la notra, i es allí molt més fácil fer canvis. Pero açi s'han de fer, si o si, si volem sobreviure. Hi han moltes exigencias en materia de residus, certificacions de qualitat, etc que nosaltres, donat el minifundisme i la poca preparació dels llauradors, hm deixat de costat. Els nostres competidors, no només els espanyols, sino tots els del arc mediterràni, s'han adaptat a eixos requeriments. Açi han passat de llarc.
Sabríes dirme quantes explotacions al nostre terme tenen una Certificació GLOBALGAP??
A ben segur que llevant les quatre propietat de empresaris importants, no hi ha cap mes.
Es un exemple de que estem desfaçats, es una certificació exigida per qualsevol cadena europea per poder comercialitzar productes agraris.
I este es només un exemple, hi han molts mes.
En aixó vull dir que degem començar per actualitzar les nostres explotacions, i adaptarles a les exigencias actuals. Un pas important/necessari sería el agrupament cooperativiste, pero aixo está molt clar que al nostre poble no ha funcionat, ni funcionara mai. Falta espirit associatiu, no el tenim. Pero d'una forma o d'altra hi ha que anar a buscar eixa qualificació, i només ens pot salvar el lluitar per la excelencia en la qualitat de les nostres fruites, aprofitant els condicionants climàtics i geogràfics que tenim. De tota manera, es molt mes complicat del que exposes, i en solucions molt dificils, pero " haberlas....haylas"
Amb el PSOE manant a Valencia i Madrid ho aconseguirem?
Estic d'acord amb el que ha dit l'anonim de 03/02/2014 14.50.00, però crec que s'ha deixat una cosa, al igual que Jaume, ens hem deixat l'actor principal, "el llaurador", sigam sincers,
No cregueu que el llaurador ha tingut part important de la culpa?, no ens hem mirat massa el mel·lic quan l'agricultura avançava a pasos gegants?
Em vist com anavem perdent la cursa i no em sigut per a fer res,
I a mês em tingut la col·laboració nefasta dels Sindicats, conretament de AVA a este poble , però podriem dir el mateix de la unio a altres llocs,
que si agua para todos,
que si paelles a la ciutat de les ciencies,
que si ara amb autobus capo a madrid.
Que si , no pagueu el royaltie de la Afourer, que no tenet rao (pero les meus finues les legalitze)
La veritat es que esta molt complicat, la solución no es fácil, pero esta clar que em de ver una revolución i canviar el sistema, i per desgracia ho haurem de ver cadascú.
Jo arriscaré, però no arriscaré com ho fan la majoria del llauradors del poble, després d'esmorzar al bar, les coses s'han de fer porfessionals, com si fora una empresa, i no començar projectes sense qui sera el nostre client o quin costos tindrem .
Vos anime a que aprofiteu les poques ajudes que ens dona la conselleria.
i penseu que una bona fomra de començar, es "borron i cuenta nueva", obriu els ulls, no sempre es millor el que s'ha fet toga la vida, proveu i voreu com un altra agricultura es possible.
i per cert, la gent que heu pensat amb l'agricultura Ecologica, no es feu moltes il·lussions, a tavernes es dificil trobar aigua d'una comunitat de regants senses adob liquid incorporat, i el que es mes trist, les noves que estan fent-se continuen amb el mateix problema, la poca professionalitat del a gent que les monta, es miren mes les buxaques o que la seu finca vaja bé, que el bé comú de tots.
el problema prncipal, no es estar o no d'acord, jo no sóc llaurador, com tots treballe pels meus fills i com deia als nostres tres ponents quan sopavem. No se fer taronges millor ni pitjor, no se comercialitzar-les un bon amic m'ha ensenyat el que ha ell li va bé. Però us assegure que no hi ha dret que uns no puguen menjar i els altres es riguen de la situació fent-se rics. Una burla senyors experts, una burla a les persones del camp. I punt.
Amic Jaume, independentment de si les ajudes son justes o no, si son suficients o no, el que es clar es que qui te que prendre les iniciatives es el llaurador, i no esperar a que vinguen a solucionarli els problemes.
En relaciò a la agricultura ecològica, per experiencia vos diré que te , desgraciadament, un mercat molt marginal. Funciona mentre hi ha una producció mínima, pero ja no te mercat quan la producciò augmenta. Es el que ha passat als productes Bio certificats inclus com a tals, quan la producció s'incrementa, desastre. A excepcio de paisos com Austria on hi ha una cultura molt extesa del consum d'estos productes, a la resta del món, el consum es marginal. En resum, eixe potser el cami per a unes xicotetes explotacions, pero no una salvació per al sector.
Aci queden poques opcions, i totes son "de llibre", començant pero una correcta distribució varietal, una explotació sino en comú, si controlada conjuntament per técnics en la matéria, per tal de garantitzar un us racional de l'aigua, una utilitzacio racional dels adobs i sobretot, el cumpliment estricte de la normativa en matéria de residus. De manera que es puguen obtindre totes aquelles certificacions y protocols de qualitat exigits en l'actualitat. I a partir d'ahi, en les mateixes condicions que les explotacions grans de Murcia o Andalucia, nomes ens queda un factor per guanyarlos la batalla, la excelència en el producte. Diferenciar el nostre producte per la seva qualitat, i conseguir el reconeiximent a eixa qualitat.
Ademés tenim un greu problema afegit, els costos que supossa el cultiu minifundiste. Venen temps o be de canvis, rsdicals en alguns casos, o be de dir adeu a la nostra citricultura centenaria. Desgraciadament es aixina, i jo soc llaurador.
Publica un comentari a l'entrada