Si les pedres i maons parlaren ens
expressarien sentiments, de com per uns moments s’havia tornat la història cap enrere
i el Molí del Pla retrobava les arrels, recuperava records i vivències antics, tot
gràcies al concert de guitarra que rememorava la música d’una època, precisament
aquella en que fou bastit.
Si les pedres i maons parlaren
ens dirien com les acordades notes que Thomas Schmitt escampava per l’edifici,
s’entremesclaven en el temps amb el lent pas de l’aigua per les moles i ens
rememoraven cançons que entonarien fa 300 anys els camperols de la Valldigna. Fins
i tot, si els assistents entornàvem els ulls i deixàvem volar la imaginació, podríem
escoltar els aires d’una guitarra morisca, de notes semblants a les que omplien
avui el molí, fent festa a una plaça qualsevol de la Valldigna, omplint una
vetlada d’estiu després d’un calorós dia de treball al camp o festejant el
naixement o unes noces a la nostra vall.
El Molí del Pla i el concert de
guitarra barroca de Thomas Schmitt ahir formaven un sol cos. Una estreta unió
espiritual més enllà del temps, de l’espai físic i de la història perquè ¿quin
millor lloc que un edifici rural bastit en època del barroc, per acollir una
mostra de la música d’aquella època? ¿Quin millor lloc, tranquil, seré, per
escoltar la música composada per a un
instrument tan arrelat a la nostra música tradicional com és la guitarra?. Ahir
escoltàrem música, música sublim interpretada per un gran artista com és Thomàs
Schmitt, però allò que li va donar el valor afegit va ser l’espai físic, el molí.
I els aires de xàquera, fandangos, passacarrers que naixien de les notes de la
guitarra barroca de l’intèrpret.
El paisatge de la Valldigna i la
cultura units per l’encert de l’organització i de la regidoria de Cultura, per
saber posar en valor l’edifici com a seu d’actes culturals. Mentre tenia lloc
el recital, alguns ocells s’esmunyien dins la sala per la porta oberta de bat a
bat. Les notes de la guitarra els cridaven a sumar-s’hi i la breu piuladissa no
va desentonar de la melodia que naixia de les cordes. Per un moment, havíem tornat
en esperit i en sentiment al 1.700, a altres temps de la Valldigna. Gràcies Thomas
per la interpretació, i sobre tot per la espiritualitat que ens has sabut transmetre
en aquest concert.
Thomas Schmitt és guitarrista titulat
pel Conservatori Superior de Viena i doctor en musicologia per la Universitat
de Magúncia. Ha actuat com intèrpret de la guitarra barroca en diversos
concerts i festivals de música antiga a localitats com València, Xàtiva,
Eivissa o Villareal, entre altres.
El concert del Molí del Pla ha
estat dividit en dues parts, una primera a guitarra de cinc ordres, amb música majorment
cortesana, i una segona amb guitarra de sis ordres de caràcter més burgés i
popular. Magistral la interpretació del tema de Fernando Ferandiere “Tema amb
10 variacions” on hem pogut comprovar la
gran variació tècnica que permet la guitarra i com les dominava a la perfecció
el guitarrista i el “Fandango” de Salvador de Castro amb que tancava el
concert. El públic assistent ha premiat en forts i llargs aplaudiments el
treball del guitarrista, que oferia tres peces més (sonates i rondó) abans de
donar per clos el recital, més d’hora i mitja de música, irrepetible.
-
4 comentaris:
Que son els maons?
El maó és el nom tradicional que se li donava a la rajola massissa, sense cap tipus de forat.
És un element constructiu que es feia i es fa servir normalment de pla, per a obra vista i en aquells elements on calia una resistència a la compressió, cas de murs.
L'Obra Nova del monestir usa també com a element principal no la pedra sinó els maons.
No podia esperar menys d'un sentit artista com Tomàs Smith la replica cotorrera d'un escrit d'estil. Tal vegada més conceptista que no pas culterà, que tal vegada li pegava a les jàcares de l'austriac guitarrista, però no he pogut deixar de perdre'm pel bon estil quan has interpretat de nou els trins dels teuladins aquesta vegada al Molí del Pla. Ja que podem encisar a persones, però quan els animals és deixen portar per l'art armoniós d'una guitarra de cinc cordes deixa, deixa correr... com el clàssic, a mi m'has enganyat a l'intentar llevar el llençol transparent sobre el teu excel·lent dibuix. Però mira aquest que ha pintat tan natural les figues que adhuc els pardalets les piquen. No podia llegir-ho si no fos a la Cotorra, però dignificar una actuació significa que ens ha agradat tant com no estar dempeus la primer part del barroc repertori del Tomàs. Repeti-ho quqan vulgau, tant l'artista com el crític. A la vostra.
Em va agradar moltíssim, llàstima que només vaig poder gaudir-ne la primera part. Tot un encert un concert de música barroca en un paratge tan rústic i ple de calma com el molí.
Publica un comentari a l'entrada