El Molí del Pla va ser l’escenari ahir de la cloenda de LLETRES 2013, una molt bona cloenda la que poguérem gaudir els assistents. Francesc Bononat ens presentava dos professors , un d’ells, Guillem Calaforra, traductor del llibre de Janina “Amb els ulls d’una nena de tretze anys” i Josep Conill, sociòleg del llenguatge, que a partir dels textos de Janina, ens conferenciaren a duo, ampliant conceptes de manera molt ordenadament, sobre l’art en els camps de concentració. Al final de l’acte, poguérem veure a Janina, que va dirigir unes paraules mitjançant una gravació feta per la presentació del llibre, una dona que als vuitanta-dos anys, continua d’ activista dels drets humans a Israel amb les “dones de negre”.
El llibre de Janina es va publicar inicialment a l’any 1947 i fou escrit en temps de la segona guerra mundial . Un grup de polonesos rescatà la seua vida, salvada en primera instància gràcies a les seues lectures poètiques a les dones dels camps d’extermini dels nazis. En dotze anys, comença , sense família, a prendre decisions de persona madura.
L’acte s’iniciava amb un documental
musical sobre “El supervivent de Varsovia” on sentíem l’himne de
l’orgull d’un poble que cantava quan anava a ser gasetjat completament nu i sols els quedava un acte
comunitari com “Old Israel”. Els epitèlis de nou plegats per tercera
vegada.
Entrats en matèria,¿el per què de l’art en aquestes persones? Els
professors Guillem i Josep , ens
parlaven de la llibertat interior, el presoner que fa com si fora la seua casa
pròpia, el fet de ser una comunitat. Segons
els professors, els nazis només cercaven la humiliació quan els feien tocar música
alegre, tant per a ells com per als concentrats. Però amb les manifestacions de
l’art arribaren a notar, en alguns moments que aquelles persones a les que no
es podien apropar a menys de tres metres eren persones, i podien arribar a
emocionar-se.
Van distingir tres grups: els que moriren, els salvats per la seua conducta i els honorats, aquells que ajudaren a salvar vides jugant-se la seua pròpia. Es va parlar de Primo Levy , de Senprun, com no de la pròpia Janina Hescheles, i com es demana rigor en el tractament dels estudis dels camps d’extermini. Donades les condicions a molts no els agrada el record, irritats encara, quan fa quasi un segle i perdem pel pas de la vida a eixa generació que pot i podia contar que fou eixa terrible experiència, que cap de nosaltres coneixem i que únicament per l’art per l’art podem arribar a comprendre.
Recordem les paraules de Habermas,” si seguim els nexes de la història ho podem arribar a justificar tot, inclús el nazisme”, per això es tan important assistir a aquestes conferències organitzades per la Casa Calba per entendre millor el present, per això, Jasnina, renuncia als drets del seu llibre per ajudar a Israel a les “dones de negre” que com ella ixen totes les setmanes, ploga o neve a Haifa, Telaviv, o Jerusalem pels drets de les dos nacions i els dos estats sense violència.
Llegir es com estar en temps i forma contra la no violència, sols els dictadors cremen els llibres, nosaltres hem de comprar-ne i més si com aquests de JANINA, són d’una dona actual.
Van distingir tres grups: els que moriren, els salvats per la seua conducta i els honorats, aquells que ajudaren a salvar vides jugant-se la seua pròpia. Es va parlar de Primo Levy , de Senprun, com no de la pròpia Janina Hescheles, i com es demana rigor en el tractament dels estudis dels camps d’extermini. Donades les condicions a molts no els agrada el record, irritats encara, quan fa quasi un segle i perdem pel pas de la vida a eixa generació que pot i podia contar que fou eixa terrible experiència, que cap de nosaltres coneixem i que únicament per l’art per l’art podem arribar a comprendre.
Recordem les paraules de Habermas,” si seguim els nexes de la història ho podem arribar a justificar tot, inclús el nazisme”, per això es tan important assistir a aquestes conferències organitzades per la Casa Calba per entendre millor el present, per això, Jasnina, renuncia als drets del seu llibre per ajudar a Israel a les “dones de negre” que com ella ixen totes les setmanes, ploga o neve a Haifa, Telaviv, o Jerusalem pels drets de les dos nacions i els dos estats sense violència.
Llegir es com estar en temps i forma contra la no violència, sols els dictadors cremen els llibres, nosaltres hem de comprar-ne i més si com aquests de JANINA, són d’una dona actual.
-
1 comentari:
Fa goig que Tavernes puga gaudir d'aquests actes gràcies a la feina desinteressada d'uns quants pensadors.És per això que cal felicitar als organitzadors entusiàsticament perquè el festival Lletr3s d'enguany ha demostrat novament que les arts són imprescindibles i ens ajuden a superar i comprendre les etapes més punyents de la història.
Ha estat un Lletr3s molt participatiu i profitós en el qual públic i ponents li han tret tot el suc al tema.
No debades el LLetr3s ha posat a la nostra disposició uns professionals de l'art molt qualificats, i un públic que ha demostrat interés vers el tema tractat. Fins i tot s'ha aconseguit que el cèlebre poeta Enric Casasses s'aprope a Tavernes i aquest fet ja diu molt del festival.
Publica un comentari a l'entrada