L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR:1.553
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 35.258

dijous, 2 de maig del 2013

Després de vuit anys, sobre la designació i nomenament de cronista oficial de Tavernes



Fa vuit anys de la mort de D. Vicente Gascón Pelegrí, el darrer cronista de Tavernes. Fa vuit anys que Tavernes no té cronista oficial. Fa vuit anys que, si no en té, és perquè l’anterior govern no es va interessar en nomenar-lo. Temps n’han tingut i facilitats també des de la seua majoria absoluta, però interés no en van tindre, ni gens ni cap. I els fets parlen per si mateix.

Per a ells, el fet que Tavernes no tingués cap norma per regular el nomenament del cronista oficial no tenia cap importància. Per a ells, el fet que Tavernes estigués anys i anys sense representant en l’Associació de Cronistes Oficials del Regne de València no tenia cap importància. Per a ells, el fet que Tavernes no comptarà amb cap representació quan hi ha un congrés oficial d’història, no tenia cap importància. Per a ells, que Tavernes estigués anys i anys sense cronista oficial, quan ells ho tenien tot a la mà i toa al seu favor per nomenar-lo, no tenia cap importància. Ara és quan el fet de nomenar el cronista ha pres importància, ara, quan és un altre govern qui ha hagut de regular i aprovar les normes (que ells votaren en contra) perquè abans no existien. Ara té importància, quan el nou govern, conscient de la mancança institucional de no disposar de crònista oficial, ha donat la passa endavant per nomenar-lo.

És lògic i normal que ells no es preocuparen per nomenar el cronista oficial. És lògic i normal perquè a ells no els interessa la història del seu poble, ni els costum, ni les tradicions. I els fets ho demostren. En tots els anys del seu govern no han promogut cap investigació, cap iniciativa cultural, cap publicació, cap estudi sobre Tavernes, o la seua història, els seus costums i les seues tradicions. I els pocs estudis que hem vist han estat iniciativa de la Mancomunitat de la Valldigna. I tot el món sap qui ha dirigit sempre la línia cultural i de publicacions d’eixa entitat i que no ha sigut mai un polític de Tavernes. Al final si alguna cosa s’ha fet de Tavernes, li ho haurem d’agrair a la Mancomunitat i al senyor Agustí Pascual. No pas a ells, que ara, al cap de vuit anys de silenci i oblit, s’estripen els vestits per demostrar un interés que ni han tingut ni en tenen. Per molt que diguen ara.

A ells no els importa el cronista. Les seues actuacions durant anys i anys ho demostren. I ara tampoc els importa el nomenament. Només volen usar el nomenament com a instrument per criticar, per entorpir la tasca de govern, per manipular els fets. És l’únic que ara busquen, quan el govern del Sr. Joan ha pres la iniciativa perquè després de vuit anys Tavernes compte amb cronista oficial, com el tenen la immensa majoria de localitats valencianes.

I sobre les persones que han de designar, tot el món sap que l’alcalde i el responsable de Cultura formen part del tribunal de selecció per la seua responsabilitat i càrrec en l’Ajuntament i això és un tema reglat i de lleis. No formen part com representants d’aquest o l’altre partit, sinó només pel seu càrrec. I el mateix podem dir del secretari de la corporació.

Després hi ha quatre vocals, dos elegits per l’Associació de Cronistes del Regne de València i dos elegits per l’Ajuntament entre persones de reconeguda solvència professional. Vol dir això que de set, quatre membres seran persones entesos en els temes de història, cultura i tradicions per elegir a la persona que consideren més idònia entre les que s’hi presenten al càrrec, per cert sense retribució i que té només la càrrega honorífica de ser-ho.

Eixes persones han de proposar un candidat al plenari de la corporació, i ells allí tenen vuit regidors. Tenen  vuit representants al lloc on s'ha de decidir i aprovar, o no, la persona que el tribunal propose. I damunt s’atreveixen a dir que no intervenen en l’elecció de cronista oficial.
-

5 comentaris:

Estruch ha dit...

La qüestió està per a mi en qui va a elegir els dos representsnts del poble , perquè amb governs amb majoría absoluta i al no poder instaurar-se legalment una majoría qualificada, segons va dir Jordi en el plenari, es el mateix que si els designa dirèctament el govern de torn. Per tant, pense caldría buscar un sistema en este punt que represente a totes les forçes polítiques locals amb representació en l'ajuntament .

Un lector seu ha dit...

Consensuar amb qui no va esperar ni a fer el canvi a l'ajuntament? Senyor Estruch , en política: dignitat i legalitat que bé te la imposen quan els ve la llei favaorable. No creu??
Eixe Vidal no pot demanar res de que per inaptitud no ha sabut, ni ara deixa fer res. No creu??

Estruch ha dit...

Inclús seguent així, no ho afirme, es una hipòtesi,pense que no hi ha que fer com fan, i per el tant sigam millors que ells i consensuem tot el posible , eixa es la diferència entre uns i altres, si no tots ens medirem pel mateix raser .

Anònim ha dit...

Al Sr. Estruch. Vull consensuar amb vosté que en regale el seu cotxe, jo a canvi li donaré moltes gracies i el tindre en molta consideració. A més a més no admetre cap negociació. Supose que aceptará, dons, sino és que serà com els de les ales i no vol consensuar. HO ENTEN!!!!. El seu lector ho recorda molt bé. Jordi va rebre les claus del despatx d'alcaldia de mans del Secretari de l'Ajuntament i els peperets estan convensuts que 4200 són més de 5000, (més o menys, tampoc estic tan clavat en política com per recordar-ho)

Un lector, el mateix, d'Estruch ha dit...

Senyor Estruch, sigam demòcrates sempre. No sols quan m'interesse. Eixa es la qüestió.
I no oblidem que alguns ho son per necessitat, ja que si pogueren ens llançarien a tots a la mar, com en Xile. Si el País es molt estret, ja ho sé.
Però mire sols volen privatitzar per quedar-se ells la feina. Volen que hi haja atur per baixar els sous a tots els jornalers de l'estat.
Sols demòcretes, si jo mane, i si puc en decrets lleis.