Jo sóc aquell que em dic : Empar Talens versus Isabel Clara Simó

A La Cotorra ja hem llegit el llibre d’Empar Talens i Grau, “Jo sóc aquell que em dic” del qual ja hem avançat ací alguna coseta: una, en anunciar-ne la presentació, i l’altra parlant-ne d’allò què es va dir i qui va estar-hi. En fi, un mínim del que es mereix una autora local.

Ens faltava parlar del juvenil llibre, millor dit, del llibre per a joves, tot i que ¡vaja temàtica!: el rapte (robatori) de criatures per a donar a altres la satisfacció de ser pares. Podem dir – i encara que ens acuseu de ser rebuscats a la Cotorra- que la temàtica ens va recordar d’immediat el llibre d’Isabel Clara Simó  titulat “T’imatgines la vida sense ell?”, on l’escriptora d’Alcoi ens remet a una temàtica també molt actual en aquells anys 2000: el maltractament a la dona. 

I encara que només fos per una qüestió, que no només és una, com demostrarem:  les dues autores tenen a Ausiàs March al seu argument i, a més, troben manuscrits amagats a una casa; les dues posen a un personatge central el nom d’Agnés; les dues fan que les mares respectives siguen grans lectores, els agradava molt llegir i el temps de marginalitat el passen llegint i llegint i alhora  les dues autores deixen un rastre de llibres, encara que molt diferent.

Isabel Clara Simó “Gents, pobles i llengües” de Cavalli-Sforza, “La correspondència de Joan Fuster”, “A la carretera de Kerouac”, “La província de l’home” d’Elias Caneti, "El vigilant en el camp de sègol” de Salinger i “Qumram" d’Abécassis. Per part de la nostra estimada i admirada vallera, Empar Talens, ens remet a “La vida es sueño”, “Romeo i Julieta” i “ Los amantes de Teruel”... 

Ací a La Cotorra arribem  a vore el mateix somriure de les dues autores als respectius llibres, una rialla giacondina però més insinuada, amb els llavis una mica més estirats per part de la nostra escriptora local. I per acabar, les dues son filòlogues i estem segurs que Empar ha llegit el llibre d’Isabel, i si l’altra encara no ha llegit el llibre, recent acabat de publicar,  de ben segur que li encantarà com a la Cotorra quant ho faça. 

És impagable el goig i satisfacció de llegir bona literatura (Gràcies, Empar!) . Una novel·la que ens ha agradat tant com el caliu cultural del qual gaudirem la nit de la presèntació, un caliu diferent però tant agradable com el vi de la presentació que va oferir el Bar Ferro, però agradable vore com hi ha un Colero en el mateix llibre, presentat  com a un home treballador, i senzill del poble que porta una part important de l’Eire catòlica a Tavernes.

 Ja veus  Empar, per la teua culpa (tant de bo que totes les culpes siguen com aquesta!) hem rellegit Isabel Clara Simó, que de segur, coneixes i t’agrada.  No som qui, però un consell: Fes el el pas al món de l’escriptura d’adults: és un tema que has fet ben orientat cap als joves en traure temes a debat, en ensenyar viatges a Madrid i la nostra València, en treure refranys molt locals que poden arribar a perdre’s, però pensem que el tema pot estar tractat amb major crueltat , un tema per a majors com fa la doctora tan premiada Isabel Clara Simó. Estem segur que, amb el temps, pots arribar-hi a ser ben coneguda i... ¿per què? que un dia algun crític literari et diga: l’Isabel Clara Simó  de la Valldigna. Sí, diuen que les comparacions són odioses, però pensem que no és el cas doncs només posem en valor una nova escriptora. I que menys, si és per una amiga, una conciutadana i a més, s’estima la llengua?

Per cert, a les llibreries del poble encara en quedaven, de llibres. I atents: ningú no deixarà d’emocionar-se al final, i potser deixarà regalimar dues llàgrimes per sobrecost de la lectura. Fins i tot, ací la gent de la Cotorra, tant insensible després de parlar tant del món polític, li ha passat.

Enhorabona, Empar!!

-