No podem fer el que volem. HI ha unes lleis que ens armonitzen per poder conviure. El problema està quan s’apliquen aquestes lleis i quan no. Ens recorda la famosa frase de Cánovas : “Per als meus amics els favors, pels enemics la llei”.
Això està passant ara, els poderosos poden saltar-se la seua pròpia llei. Si atenem a la modificació que han fet a la Constitució espanyola, no passar del 3% del PIB, respecte al dèficit, que tant demanava la dreta i certs socialistes, no podíem ara comprar un banc per 23.000 milions d’euros. I ens quedem sense explicacions, solament és un favor als poderosos. Precisament els que s’han carregat el consum que determina un major nivell de vida.
Coneguem com han atacat a la part psicològica per a frenar a una col.lectivitat que haguera fet que el mercat haguera estat més òptim amb la llei de la reforma laboral, millor dit del acomiadament, o dels minijobs malentesos. En aquest moment ens parlen de l’exportació que esta funcionant, set punts per dalt. Ens parlen de l’estranger de la bona formació del nous emigrants amb titol, i ens posen un símil futboler: Mata un jove del Chelsea, ha deixat fora a dos dels clubs més grans d’Europa.
Passarà això en les nostres empreses, o cauran amb l’orgull carpetovetònic de l’exemple de la portuguesa, va descalça mentre té les sabates a la mà per no gastar-les. Volen que arribem a la misèria. Volen que sigam com Sant Francesc d’Assis, ric de “cuna”, que deia que necessitava poc i eixe poc el necessite ben poc. Anem donant-los, doncs, les nostres propietats , ja que no podem complir certes lleis si volem mantenir el que tenim, sols paguem les classes populars i entre elles les que podem pagar. Ja que resulta que els que ens estan portant a la misèria han de ser rescatats amb el deute sobirà, amb les nostres propietats responem. I estos senyors i senyores no són responsables davant de ningú – com en l’absolutisme – i han cobrat moltíssim per ser familiars de qui són, polítics en actiu ben situats.
Deia Ortega que els espanyols no necessiten res per a viure, ni tant sols necessiten viure... i nosaltres per la nostra educació ens revoltem dia a dia. Ens manifestem de continu per no ser condemnats a la misèria avançada. Ja que tenim un gran interés per viure, i viure bé en una societat justa, on cadascú responga pel que fa i deixa de fer. I els que ens porten a la misèria són tan poderosos que volen imposar-nos la llei de “vagos y maleantes” del franquisme a vora sis milions d’aturats perquè callen i mentre ells es fan rics. Tot això perquè Europa no vol controlar la banca, els va molt bé conforme està. Per cert, necessitem 170.000 milions per rescatar la banca espanyola que pagarem les classes treballadores i no ningú vol dir-nos-ho.
Jaume Talens.
-
5 comentaris:
Jaume, en vore el titol, creia que parlaves d'Eurovisión!!
Es el que te els titols, no estem per la llavor. Som el silenci dels corders, inclús callen els que poden parlar. Robin, que et sembla que el Corte Ingléses quede tot el material escolar de l'Estat, capital especulatiu, front al productiu, capital industrial, com és el cas de Giner de Tavernes. Que contracte fora,- empresa de Suecia - no el nostre estat, si no el nostre capital financer mitjançant l'especulació, front a l'atur a Tavernes. I no passa res. I si no ens animem, no guanyarem. Però bé saps que el negatiu no convé als titols. No t'ho prengues a broma. Escriu sobre Eurovcisió, com varem quedar?
Hi ha qui esta treballant sense cobrar, cas de l'empres d'ací, i damunt els poderosos es queden en tot. En fi Robin, tu a la teua i jo a parlar, com tu has fet altres vegades, i ara anima't. Salutacions.
Ara ja en serio, Jaume, és una poca vergonya que s'adjudiquen tots els contractes públics a grans empreses. Hauriem de ser una mica més proteccionistes, i alhora ser més exigents amb les nostres empreses. Al final, a pagar-la el de sempre, el treballador.
Espere que açò cambie com a Grècia, ja està bé de PPSOE!!
D'Eurovisión ho sent, no puc informar-vos. Des de xicotet que ja no ho veig.
Gràcies Robin, tu i jo sabem que en les coses de menjar no es juga. I t'agraixc la teua serietat en la rectificació. Sempre et llegesc. Salutacions.
Que gust dona llegir a persones amb tant de seny.
Publica un comentari a l'entrada