Joan Baldoví, candidat de la coalició Compromís
Arribem a la recta final de la campanya electoral que culmina el pròxim 20N. Unes eleccions generals en les quals alguns dirimeixen la rotunditat de la seua victòria, altres saber si seran capaços de donar la volta a tots els pronòstics i, per a la resta, comprovar si podran sobreposar-se a un corró informatiu que ignora tot el que no siga el repartiment del pastís entre els de Rajoy i els de Rubalcaba.
Els principals rostres dels cartells valencians en disputa dels escons del Congrés dels Diputats assistien anit als actes d'inici de campanya programats per tot el territorio valencià.
Els populars de Esteban González Ponsa, que no pot evitar vore's ja de ministre, van aconseguir per unes hores aparençar certa unitat en l’acte a València. Els seus acòlits hi van poder vore Barberà i Rus compartint escenari i un Fabra que té l'amenaça d'un Camps que té ganes de tornar a primera fila i li està ennuegant les últimes jornades. El principal repte del PP valencià será amagar, en la mesura del possible, com cap de les demandes amb què han assotat el govern de Zapatero durant huit anys són contemplades en el programa del PP a l'àmbit nacional, però això sembla ser que ni el seu electorat ni als valencians ens importa ni ho tenim en compte per a res. Així ens va.
Un repte similar, el de deslligar les promeses d’ara amb el passat més recent, té el PSOE, que triava el Palau de l'Exposició de València per a començar el que tothom considera la remuntada impossible. Juga en contra que no figura com a cavall guanyador i té l’handicap del cap de cartell provincial, Inmaculada Rodríguez Piñero, sense massa popularitat.
Si es repetira el succeït en 2008, els socialistes haurien de superar amb escreix els vots de les autonòmiques passades, però la irrupció de Compromís com una realitat tangible per sobre del vot útil i el pes tradicional d'IU, sembla dificultar eixe repte.
Aquestes dus formacions no ho tindran del tot fàcil per a aconseguir l’objectiu: entrar per primera vegada en el cas de Compromís i tornar a l'hemicicle el d'EU després d'una legislatura absents. En primer lloc perquè cal més percentatge de vots per a aconseguir escó i en segon, pel desconeixement dels seus caps de llista, en contrast amb unes autonòmiques on els candidats sí eren recognoscibles entre els seus votants. I finalment, perquè s'han d'enfrontar al corró d'una campanya que, en l'àmbit estatal, emmudeix a tota opció al marge dels partits estatals i els nacionalistes amb pes ja en el Congrés.
Així I tot complien anit amb el cerimonial. Compromís, acudint de nou al mateix hotel de València que els va servir de seu al maig i que esperen convertir en talismà, on la plana major del partit va acompanyar els candidats Joan Baldoví i Cristina Domingo.
EUPV, rendibilitzant la seu del carrer Borrull i aprofitant els segons que cedeix Canal 9 per a conjurar-se de nou i agafar moral de cara a continuar amb el tour de force que el seu candidat Ricardo Sixo està intentant des de fa ja uns quants dies.
I dues incògnites: la d'ER que té com a candidat al simater Joan Serra i saber si el missatge de Toni Cantó, UPyD, aconseguirà erosionar les xifres del PP, partit amb el qual es disputa el vot ideològic. En principi, en RTVV l'han deixat fora de joc. I suposem que per alguna cosa será.
A partir d'ara, hauria d'arribar el millor, però moltes veus dibuixen una campanya tan grisa com el cel d’aquests diez. Esperem que no, per tot el que està en joc.
- Basat en un text de l'Informatiu.
-
1 comentari:
En RTVE tambñe ens han deixat fora de joc , i manen els socilistos, com dia la bombi ¿porqué será?
Publica un comentari a l'entrada