TEMA DEL DIA: La Comissió Europea (CE) va anunciar ahir la inclusió del Corredor Mediterrani dins la xarxa Transeuropea de Transports fins l’any 2030.

                   El comissari europeu de Transport, Siim Kallas

L’anunci fet públic ahir per la Comissió Europea acaba amb les especulacions dels últims mesos. El Corredor Mediterrani serà un dels deu eixos declarats prioritaris dins la Xarxa Transeuropea de Transports fins l’any 2030, que també inclourà l’Eix Atlàntic, però deixarà fóra la Travessia Central dels Pirineus, tot i la defensa que n'han fet, recentment alguns presidents autonòmics del PP i el mateix govern central de Zapatero. Encara sort que no ha passat com en temps d'Aznar, que es va preferir l'AVE a Valladolid que ha València!! 

Una de les incògnites era saber si la CE donaria suport al traçat complet del Corredor Mediterrani, però, al remat, la decisió ha estat beneficiosa per a totes les ciutats que han defensat el projecte. L’Arc Mediterrani unirà el centre d’Europa i passarà per Barcelona, Tarragona, Castelló, València, Alacant, Cartagena, Almeria (des d’on partirà una línia per l’interior fins a Granada i Antequera, on es bifurca per arribar a Sevilla) i Algesires. Després que les últimes rumorologies digueren que a partir d’Alacant el corredor quedava fora del projecte, la comissió europea de Transports ha estimat convenient prioritzar el traçat complet i connectar Madrid i Saragossa, a través d’Algesires, amb l’Arc Mediterrani i l’Atlàntic, també declarat prioritari. 

El comissari europeu de Transport, Siim Kallas, ha anunciat, com ja havia avançat Brussel·les, que no es subvencionarien aquells projectes que no foren eficaços per a millorar el transport marítim i ferroviari de mercaderies ni comptaren amb el suport econòmic dels respectius estats, com és el cas de la Travessia Central dels Pirineus. L’opció d’erigir un túnel, d’uns 40 quilòmetres, per sota dels Pirineus per unir Saragossa i Tolosa s’ha desestimat, almenys a curt termini, per no considerar prioritària la seua construcció abans de 2030. De forma que, si els respectius governants volen portar-la endavant hauran de finançar-la amb fons estatals únicament.

Així, les xarxes prioritàries comptaran amb l’ajuda econòmica de la UE, que finançarà amb 32.000 milions d’euros les infraestructures escollides bàsiques. Entre 2012 i 2030, es preveu que 10.000 milions es destinen a finançar el 85% de les infraestructures dels estats beneficiaris dels fons de cohesió, entre els quals se situa Espanya fins el 2015, i amb la resta de diners es cobrirà el 10% dels altres eixos. A canvi, els diferents països han d’assumir el compromís d’invertir i complir els terminis fixats per tal de rebre les ajudes. 

Compromís ha mostrat la seua enhorabona, però ha assenyalat que “ara el que cal és reivindicar la ràpida execució de les infraestructures pendents, perquè aquest corredor siga una realitat al més prompte possible”.

 

L’Institut Ignaci Villalonga valora “molt positivament” el resultat i celebra “que el corredor incloga Alacant, i més enllà”. L’entitat, que ha treballat per aconseguir aquesta decisió destaca la pressió exercida per la societat civil per fer-ho possible i apunta que “la connexió de tots els ports donarà també a les Illes Balears la possibilitat d’aprofitar les oportunitats que genere aquest nou eix prioritari”. A més, afirma que la decisió de la UE “obri grandíssimes possibilitats per a les economies d’aquests territoris” i remarca que el seu objectiu és “treballar per una Euroregió econòmica per a l’Arc Mediterrani”.

-Segons l'Informatiu

-