Reproduïm pel seu interés l'article que ens ha remés el Bloc arran de la intervenció del diputat Morera a les Corts Valencianes.La posició del BLOC sobre l’aigua ha estat molt coherent des d’un inici. Som coherents amb els plantejaments de la Directiva Marc sobre Aigua i la nova cultura de l’aigua. Per este motiu ens oposàrem al pacte sobre la conca del Xúquer de Bono-Zaplana que va suposar la pèrdua dels drets històrics del riu l’any 97. Un mal negoci per al poble valencià. Després acceptàrem el transvasament del Xúquer-Vinalopó des de l’assut de La Marquesa (la sentència de l’Audiència Nacional es donà la raó). Ara s’han tornat a posar d’acord el PP i el PSOE per a transvasar aigua de boca en contra de la Decisió de la Unió Europea. I on també estan d’acord és en l’Estatut de Castella-La Manxa que suposarà en la pràctica la fi del transvassament Tajo-Segura. Al remat són les polítiques centralistes les que ens condemnen a la destrucció com a poble i la marginació econòmica. Som coherents i per aquest motiu estem defensant una aportació hídrica a una transvasament ja fet. Les conseqüència de la seua pèrdua serien catastròfiques per a l’economia del sud del País, la cohesió social i ambiental.
La sessió ens va permetre situar un debat clau per al nostre futur col.lectiu. Si el poble valencià té hui una amenaça clara i contundent és la possibilitat certa de perdre la direcció de les seues Caixes d’Estalvis: CAM, BANCAIXA i Caixa Ontinyent. De seguir les indicacions de Madrid l’absorció de les nostres caixes suposarà una catàstrofe per als nostres sectors productius i la liquidesa del sistema per a empreses i famílies. Les activitats que patrocinen l’obra social de les nostres caixes compten amb un pressupost que en moltes ocasions és més elevat que el d’algunes Conselleries. El Sistema Financer Valencià, i l’economia productiva del País necessita que les nostres caixes puguen facilitar el finançament a particulars, Pymes i el desenvolupament del teixit productiu. Imaginem-nos per una moment la situació de falta de crèdit i dificultats per a aconseguir finançament si a més li sumem la pèrdua de les nostres caixes. Li vaig manifestart al Conseller d’Economia Gerardo Camps la preocupació del BLOC, del nostre Grup Parlamentari COMPROMÍS i també la de desenes d’empresaris, ajuntaments i particulars que ens han fet arribar la seua sorpresa per la falta de decisió del Govern Valencià en un assumpte tan important.
Reproduesc la pregunta perquè crec que situa molt bé la qüestió: “L’amenaça, Sr. Conseller, com vosté sap molt bé, té el seu origen en la decisió de Caja Madrid, una vegada que s’ha pactat per tots els Grups Polítics de l’Assemblea de Madrid, els sindicats i impositors, la Presidència en la persona de Rodrigo Rato. Rato té decidit, obeint les ordres de Mariano Rajoy, absorbir la CAM. Una amenaça real i clara, no dissimulada. I un Govern, el Seu que no dóna resposta, o com a molt, respostes contradictòries. Un Govern que no té criteri i no sap on va. És inexplicable que el seu Govern, a diferència d’altres, no haja desenvolupat legislació específica per a poder oposar-se a qualsevol imposició de fusions des de Madrid, ja siga del Govern Central o del Banc d’Espanya. Com es possible que vostés defensen instruments com ara el SIP que pot ser fonamental per a la seua privatització. Li diré més: El passat mes de desembre, el governador del Banc d’Espanya demanà a Rajoy que evitara la fusió entre Bancaixa i la CAM. És a dir, el despropòsit és que hui el Banc d’Espanya, malgrat la seua llei d’autonomia, està més polititzat que mai. Mentre que reclama la despolitització de les caixes ell sol·licita la intervenció dels polítics per a evitar allò que no li agrada, encara no se sap ben bé per què. El Banc d’Espanya és el màxim responsable dels excessos recents de les entitats de crèdit, ja que no va saber parar el creixement desbocat del crèdit, de les oficines i del personal que ara diuen que sobra. El Banc d’Espanya com en altres ocasions haguera pogut controlar el creixement del crèdit i no ho va fer atenent les instruccions del govern central que necessitava reduir el dèficit públic mitjançant la major recaptació d’impostos. Li pregunte: faran vostés com el President Montilla, Chaves i ara Griñán, el President de Castella-Lleó i fins i tot el President de Galícia, Núñez Feijoo? El president de la Xunta ha lliurat un informe tècnic als representants de les dos caixes favorable a la fusió, tot i donant-los set dies per a dir la seua. Li recorde la meua proposta de que el govern valencià encarregara un informe a l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques en este sentit. Ha fet vosté alguna cosa? El BNG ha presentat al parlament gallec una proposició de llei de modificació de la llei de caixes, la qual cosa és situar la soberania del poble en el debat d’un tema que té grans repercussions per al futur de l’economia d’un país. El text de la proposició del BNG el tinc i si vol el podríem negociar. Com s’explica tanta inactivitat? Ha accedit el President Camps a l’absorció a canvi de ser perdonat per Rajoy? Com s’explica el silenci del seu Govern? I per favor, no em diga que és una decisió econòmica….després d’haver copat tota la representativitat d’estes corts als òrgans de la CAM, Bancaixa i Caixa Ontinyent. Si vosté i el seu govern pensen no fer res, ja sabem el preu que el Sr. Rajoy els ha posat per a “perdonar-los“. Seria lamentable que els membres del seu govern avantposaren els seus interesos personals i/o polítics derivats de la seua urgència davant la justícia per davant del futur econòmic del poble valencià”.
La sessió ens va permetre situar un debat clau per al nostre futur col.lectiu. Si el poble valencià té hui una amenaça clara i contundent és la possibilitat certa de perdre la direcció de les seues Caixes d’Estalvis: CAM, BANCAIXA i Caixa Ontinyent. De seguir les indicacions de Madrid l’absorció de les nostres caixes suposarà una catàstrofe per als nostres sectors productius i la liquidesa del sistema per a empreses i famílies. Les activitats que patrocinen l’obra social de les nostres caixes compten amb un pressupost que en moltes ocasions és més elevat que el d’algunes Conselleries. El Sistema Financer Valencià, i l’economia productiva del País necessita que les nostres caixes puguen facilitar el finançament a particulars, Pymes i el desenvolupament del teixit productiu. Imaginem-nos per una moment la situació de falta de crèdit i dificultats per a aconseguir finançament si a més li sumem la pèrdua de les nostres caixes. Li vaig manifestart al Conseller d’Economia Gerardo Camps la preocupació del BLOC, del nostre Grup Parlamentari COMPROMÍS i també la de desenes d’empresaris, ajuntaments i particulars que ens han fet arribar la seua sorpresa per la falta de decisió del Govern Valencià en un assumpte tan important.
Reproduesc la pregunta perquè crec que situa molt bé la qüestió: “L’amenaça, Sr. Conseller, com vosté sap molt bé, té el seu origen en la decisió de Caja Madrid, una vegada que s’ha pactat per tots els Grups Polítics de l’Assemblea de Madrid, els sindicats i impositors, la Presidència en la persona de Rodrigo Rato. Rato té decidit, obeint les ordres de Mariano Rajoy, absorbir la CAM. Una amenaça real i clara, no dissimulada. I un Govern, el Seu que no dóna resposta, o com a molt, respostes contradictòries. Un Govern que no té criteri i no sap on va. És inexplicable que el seu Govern, a diferència d’altres, no haja desenvolupat legislació específica per a poder oposar-se a qualsevol imposició de fusions des de Madrid, ja siga del Govern Central o del Banc d’Espanya. Com es possible que vostés defensen instruments com ara el SIP que pot ser fonamental per a la seua privatització. Li diré més: El passat mes de desembre, el governador del Banc d’Espanya demanà a Rajoy que evitara la fusió entre Bancaixa i la CAM. És a dir, el despropòsit és que hui el Banc d’Espanya, malgrat la seua llei d’autonomia, està més polititzat que mai. Mentre que reclama la despolitització de les caixes ell sol·licita la intervenció dels polítics per a evitar allò que no li agrada, encara no se sap ben bé per què. El Banc d’Espanya és el màxim responsable dels excessos recents de les entitats de crèdit, ja que no va saber parar el creixement desbocat del crèdit, de les oficines i del personal que ara diuen que sobra. El Banc d’Espanya com en altres ocasions haguera pogut controlar el creixement del crèdit i no ho va fer atenent les instruccions del govern central que necessitava reduir el dèficit públic mitjançant la major recaptació d’impostos. Li pregunte: faran vostés com el President Montilla, Chaves i ara Griñán, el President de Castella-Lleó i fins i tot el President de Galícia, Núñez Feijoo? El president de la Xunta ha lliurat un informe tècnic als representants de les dos caixes favorable a la fusió, tot i donant-los set dies per a dir la seua. Li recorde la meua proposta de que el govern valencià encarregara un informe a l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques en este sentit. Ha fet vosté alguna cosa? El BNG ha presentat al parlament gallec una proposició de llei de modificació de la llei de caixes, la qual cosa és situar la soberania del poble en el debat d’un tema que té grans repercussions per al futur de l’economia d’un país. El text de la proposició del BNG el tinc i si vol el podríem negociar. Com s’explica tanta inactivitat? Ha accedit el President Camps a l’absorció a canvi de ser perdonat per Rajoy? Com s’explica el silenci del seu Govern? I per favor, no em diga que és una decisió econòmica….després d’haver copat tota la representativitat d’estes corts als òrgans de la CAM, Bancaixa i Caixa Ontinyent. Si vosté i el seu govern pensen no fer res, ja sabem el preu que el Sr. Rajoy els ha posat per a “perdonar-los“. Seria lamentable que els membres del seu govern avantposaren els seus interesos personals i/o polítics derivats de la seua urgència davant la justícia per davant del futur econòmic del poble valencià”.
Nosaltres estem construint una nova forma d’entendre la política, cooperació des de la pluralitat i creixement compartit. Comptem amb propostes i solucions, no com altres que es dediquen a “vendre” el que fa el Govern Central. Esta setmana hem treballat sobre la clàusula social dels expedients ERO (Pañella), sobre l’alternativa a la política de residuus, sobre l’aigua i les fusions bancàries. La pròxima setmana intentarem trencar l’agenda política del Govern Camps parlant del peatge de l’Autopista AP7, els xiringuitos, el Decret-Llei d’El Cabanyal i l’atenció hospitalària. Afortunadament comptem amb milers de valencians i valencianes conscients de ser-ho i que lluiten per un millor futur col·lectiu. I dimarts ens veiem a les manis contra el “Pensionazo de Zapatero“. Ni un euro social per a tapar les vergonyes dels que han provocat la crisi econòmica i financera.
1 comentari:
Doncs, mireu bé el dia que us ho dic. No ens farem molt vells i veurem fusionar-se Bancaixa amb Caixa Ontinyent, més que fusió diria jo absorció de la menuda per part de la gran, i a la CAM fusionar-se o deixar-se absorbir per Caja Madrid. Heu de tindre molt clar que Alacant és una sucusal de Madrid, el que sempre han anomenat els madrilenys "la playa de Madrid". També heu de tindre sempre present que la política dels dos grans partits polítics PSOE i PP, és desnaturalitzar el sentiment de poble diferent dels valencians/es, vincular-nos, cada cop més, a Espanya i això passa per estar molt units amb Madrid.
Quan em referisc a Madrid no ho faig de manera despectiva cap al poble ni cap als seus moradors/es. Dic Madrid perquè és on realment rau el poder, on es couen les coses de l'alta política i on, desgraciadament, es prenen totes les decisions que ens afecten als valencians/es ja que, govern valencià: ni en tenim, ni n'hem tingut, ni sembla en tindrem mai.
Som un poble en camí d'extingir-se, més per la manca d'estima i orgull que per agents externs. Per què dic això? Doncs molt sencill. Perquè al contrari que passa a Catalunya, on si que s'estimen tot el que és d'ells i allò que els identifica i difirencia dels demés i on han sabut mantenir íntegres la seua cultura, llengua i costums, nosaltres els valencians ens hem deixat absorbir.
Quan una persona ens ha vingut de fora, en lloc de parlar-li, a poc a poc, amb la nostra llengua i explicar-li les nostres costums i història, el que hem fet és parlar-li, sempre, en castellà, argumentant, algunes veus interessades, que ho fan per respecte. Respecte? No serà més falta de respecte que els nouvinguts no aperenguen a parlar, escriure i llegir en la llengua autòctona del lloc d'acollida? la famosa frase que solen usar els valencians "de fora vindran que de casa ens trauran". Doncs no. No són els vinguts de fora els que ens prenen la casa sinó, nosaltres els que la regalem, amb tot el que hi ha dins.
Sé que és tornar a caure en el mateix exemple de sempre: si algun valencià/ana a anat a viure a Toledo, Almeria, Albacete, etc., etc., els habitants d'eixe poble d'acollida els han parlat en valencià per respecte? Segur que no perquè ni el saben ni volen saber-ne i perquè no toca ja que és el desplaçat qui ha de procurar ser entés allà on va. Els valencians i valencianes que van emigrar a altres llocs tant d'Europa com de la resta del món, quan van ser rebuts als pobles de destí, els varen parlar en valencià o en la llengua autòctona?
En el cas dels espanyols, la cosa és més dolenta si s'escau i damunt se la donen de poble avançat i culte, europeista i modern, un bon exemple és el president de3l govern, ZP, que si el traus del castellà estàs apanyat. tararí! Mentre en països com la India, on conviuen moltíssimes llengues diferents, qualsevol ciutadà pot arribar a dominar-ne sis o set d'eixes llengües, a Espanya, on conviuen quatre llengües diferents: castellà, català, euskera i gallec (a banda de les diferents varians del castellà segons la zona on es parle), la majoria sols en parlen una, i sovint malament, pitjor que els que ne parlem dues.
Publica un comentari a l'entrada