La cosa està com a mínim agra, després de les notícies i manifestacions fetes dijous passat pel vicepresident i responsable d'Economia de la Generalitat, Gerardo Camps.
Els municipis valencians, confessava Gerardo Camps, només han rebut en el 2009 la quantitat de 4’2 milions dels 510 milions previstos en el denominat “Plan Confianza” del president de la Generalitat, Francisco Camps.
El pla contempla una inversión total de 1020 milions per a potenciar projectes dels municipis durant dos anys, el passat 2009 i l’actual 2010, on també hi ha previst destinar uns altres 510 milions.
El Plan Confianza ningú nega que a hores d’ara pateix un fort endarreriment i sobre tot, planegen els dubtes que la Generalitat puga fer front als compromisos derivats, com ha vingut remarcant l’oposició parlamentària.
El pla contempla una inversión total de 1020 milions per a potenciar projectes dels municipis durant dos anys, el passat 2009 i l’actual 2010, on també hi ha previst destinar uns altres 510 milions.
El Plan Confianza ningú nega que a hores d’ara pateix un fort endarreriment i sobre tot, planegen els dubtes que la Generalitat puga fer front als compromisos derivats, com ha vingut remarcant l’oposició parlamentària.
El síndic de Compromís i diputat del Bloc, Enric Morera, ha manifestat que hi ha molts municipis, fins i tot amb alcaldía del PP, on la Intervenció Municipal hauría aconsellat no contemplar obres dins del Pla Confianza davant la falta de seguretat de poder rebre les aportacions.
A Tavernes el Plan Camps ha d’invertir 3’7 milions que es desglosen en les obres de l’Avinguda de la Marina de la platja ( 1’7 milions d’euros), un centre educatiu i escola infantil (1’2 milions), la compra i restauració del Moli del Pla i l’ermita de Sant Llorenç (260.000 euros), i diverses obres de millorament esportiu i camp de petanca (200.000 euros); repavimentar el Camí de la Granata i basses fitosanitàries (200.000 euros) i millores interiors del Camp El Vergeret (100.000 euros) i els voltants del Calvari (64.000 euros).
Les obres del col·lector i millora de l’Avinguda de la Marina a la platja havien de començar l’any passat. Però no tenim cap noticia de que ho hagen fet ni ho vagen a fer prompte.
Les obres del col·lector i millora de l’Avinguda de la Marina a la platja havien de començar l’any passat. Però no tenim cap noticia de que ho hagen fet ni ho vagen a fer prompte.
Més informació la podeu trobar en els enllaços següents:
4 comentaris:
Respecte al pla Camps sols vull dir que vindrà quan la crisi estarà acabada i per tant l'efecte no serà el mateix que va provocar el PLAnE o més conegut com Pla Zapatero.
Els diners publics poden arribar quan realment no ajuden a generar llocs de treball. I La coyuntura actual necessita com a aigua de maig eixes ajudes publiques i continuades.
Per tant, senyors de la Generalitat, menys propaganda, menys desqualificar el contrari doctrinalment i més fets que la societat valenciana necessita aquestes inversions per poder pagar hipoteques i poder vieure com sempre hem esperat d'una societat avançada.
i per al llaurador rres de rres ni pla e ni pla confiansa ni pla de corrals que com ja es prou afonat no lisepot traure ja rres mentres que si seguim en el formigo si l´obra en val 12000 la facturem en 30000 i els 18000 euros de diferensia a la saca axi axi seguiu an aquesta actitut que el pais el farem cran.
De veritat havieu arribat a creure's que això del Plan Confiança era real? Jo no, i crec que la majoria de vosaltres tampoc. Tant un pla com l'altre, ni m'agraden ni crec servisquen per a molt.
Per a què ha servit el PlanE? Per a beneficiar principalment:
a) A l'empresa encarregada de dissenyar els milers de panells anunciadors i que tots haureu pogut veure a totarreu. Després l'empresa que els ha confeccionat. (Seran amics dels que manen? No ho sé).
b) S'ha beneficiat -algunes fàbriques amigues- de materials per a la construcció: ciment, rajoles diverses, etc, etc... Així li han donat eixida a la sobreproducció acumulada al llarg dels passats anys i que no podien donar-li eixida per l'aturada de l'activitat constructora.
c) S'ha beneficiat als empresaris de les constructores, no als treballadors que són els que menys han percebut.
Algú dirà: més val això que no res! És clar que si. Més val això que una punyà a l'ull! Però la voluntat no ha estat beneficiar la classe obrera sinó la classe empresarial, no tota, sinó la amiga, perquè altres empreses del ram han havut de tancar disposant encara d'exagerats stocks de material magatzemat i sense eixida. Al menys eixe material no caduca.
Personalment, el PlanE ha estat un bluf, l'excusa per afavorir amics i per dir que estan fent coses per eixir de la crisi.
Doncs no. Per eixir de la crisi calen altres accions:
a) No haver donat tants diners als bancs i caixes els quals no han servit per a finançar projectes i empreses. Eixos diners han servit per facilitar-los el trànsit pel desert que suposa una situació econòmica com la que estem vivint provocada per eixes entitats financeres, la majoria de les quals s'havien convertit en promotores i inclós immobiliàries. Els moltíssims milions que l'estat els ha donat sols han servit per tapar els forats que ells mateixos havien provocat: pagar els seus deutes amb altres entitats i inclòs amb el Banc d'Espanya i el d'Europa; pagar els sous dels seus treballadors ja que els immobles i habitatges, si no es venen, no són diners i al no disposar de líquid, no podien fer front a les nòmines mensuals. També han servit eixos diners per gratificar "el gran treball" realitzat pels seus alts càrrecs amb quantitats de diners que m'avergonyeix pensar-ho.
b) Haurien d'haver donat diners als ajuntaments, mijançant subvencions o crèdits baixos, per a, entre d'altres coses:
1.- Fer front als deutes, factures que no poden fer efectives des de fa molt de temps. Alguns d'eixos impagaments han provocat el tancament de més d'alguna xicoteta i mitjana empresa.
2.- Minvar el deute municipal què, en alguns casos, supera el 25%.
3.- Acabar projectes què, per falta de pressupost i/o ajudes públiques, han havut d'aturar-se.
4.- Per iniciar projectes i/o executar obres què, tot i estar projectades i aprovades amb anteriorirat, no poden posar-se en marxa per manca de pressupost.
5.- Contractar personal per a realitzar tasques diverses al municipi com ara: neteja i adequació de camins, de les muntanyes, de vies urbanes i instal·lacions municipals, rius i barrancs, etc, etc.
6.- Programar i patrocinar cursos i tallers per a persones aturades els quals, a més de servir d'aprenentatge d'un ofici nou per a la persona aturada serveix per ingressar uns diners que ajuden a fer-li front a la seua malmesa economia familiar.
I tantes i tantes coses.
Això seria fer les coses bé, amic falcó.
Només cal vore en que s'han emprat a Tavernes.
Publica un comentari a l'entrada