Aquestes setmanes passades, els propietaris agrícolas han rebut un cens, que havien d'omplir i enviar amb sobre preparat a un departament de la Generalitat, evidentment sense franqueix. L’equip de la Cotorra ha parlat amb llauradors del poble i ens han fet notar dues preocupacions: la primera és que no s'havia preparat un personal tècnic per a omplir els qüestionaris, realment no massa dificil pero sense tindre en compte com se solen elaborar els cens en tots els països. Comentaven que era una necessitat d'Europa a saber com està el camp español, però ara ve la segona part i els mateixos llauradors en feren vora que l'únic interés que tenia el cens agrícola que s'esta fent és saber l'estat de les terres respecte al ragadiu.
Hi ha molt d'interés a saber quines terres de regadiu deixaven de ser-ho en deixar de ser productives. Respecte al nostre terme, aquelles terres de tarongers que havien estat abandonades o bé tallats els tarongers i ja no es regaven, mai en la vida podrien ser de seca, perquè tenien el seu dret a aigua.
La reflexio que ens feren només va eixir el cens, ara tornem a ella després de llegir als diaris que la Generalitat fara uns plans hidrics del nostre territori. A la premsa del dissabte podeu llegir-ho. I ara si que vegem la finalitat a un cens que ni va signat pel productor, que el pot omplir qui fora, que després de preguntar si les terres les havies cedit davant una resposta afirmativa ja no calia contestar res més, a excepció de quantes eren de seca o deixaven de secar-se.
Interessant cens perquè els lectors de la Cotorra diguen la seua. En definitiva, qui defensa el camp valencià d’aquestes qüestions que paguem nosaltres? Com que sabem que hi ha gent del Bloc que ens segueix, seria una bona pregunta del seu grup parlamentari a les Corts Valencianes.
Hi ha molt d'interés a saber quines terres de regadiu deixaven de ser-ho en deixar de ser productives. Respecte al nostre terme, aquelles terres de tarongers que havien estat abandonades o bé tallats els tarongers i ja no es regaven, mai en la vida podrien ser de seca, perquè tenien el seu dret a aigua.
La reflexio que ens feren només va eixir el cens, ara tornem a ella després de llegir als diaris que la Generalitat fara uns plans hidrics del nostre territori. A la premsa del dissabte podeu llegir-ho. I ara si que vegem la finalitat a un cens que ni va signat pel productor, que el pot omplir qui fora, que després de preguntar si les terres les havies cedit davant una resposta afirmativa ja no calia contestar res més, a excepció de quantes eren de seca o deixaven de secar-se.
Interessant cens perquè els lectors de la Cotorra diguen la seua. En definitiva, qui defensa el camp valencià d’aquestes qüestions que paguem nosaltres? Com que sabem que hi ha gent del Bloc que ens segueix, seria una bona pregunta del seu grup parlamentari a les Corts Valencianes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada