Fa més o menys un dia que Tavernes va ser sacsejat per un terratrèmol. Eren les 22'44 minuts, s'havia acabat feia poc el partit del Barça, i molts vallers i valleres és de suposar que descansaven davant el televisor quan va esdevenir la tremolor.
L'epicentre s'ha calculat davant la platja de Tavernes, a uns 10 km mar endins, i uns 3'5 graus en l'escala de Ritcher.
Suposem que molts s'espantarieu, altres potser que ni se n'adonareu massa i alguns telefonarieu fins i tot a la Policia Local per saber què havia passat.
No tots els dies vivim un terratrèmol i volem que ens conteu la vostra experiència. ¿Com vau viure el terratrèmol? ¿Quina impressió us va produir?
5 comentaris:
En aquesta (la vostra) casa hi ha hagut de tot.
La Cotorra va quedar molt impressionada. Estava descansant ajocada al seu pal i de sobte... va sentir una sensació com que es balancejava i en obrir els ulls va vore els mobles tremolant. Va volar tota espantada i es va aturar damunt de la làmpada, fins que tot va tornar a la normalitat.
Un altre membre de l'equip estava al sofà mirant els reportatges dels gols, i va sentir com un colp sobre el sofà. Es pensava que era un colp del gos jugant fins que la resta de casa li va fer vore la realitat.
Un altre caminava pel passadís de casa i va notar la mateixa sensació com quan camines sobre una nòria de fira en moviment.
I hi havia qui estava davant el PC treballant i va notar com el monitor començava a vibrar i després com es movia la taula i cadira.
En tots els casos la reacció va ser de sorpresa i de seguida anar a vore què passava, i comentar amb el veïnat que havia eixia al carrer.
Altres companys, no eren a Tavernes, que les classes ja han començat a la Uni.
Va estar una autèntica sacsejada. Mai abans havia viscut un moviment de terra tan fort com el de l'altre dia.
La veritat es que no ne viscut cap. Estava sentat al sofa de ma casa i res, pot ser que era planta baixa? ja que la meua filla si que va vore al primer pis com es movia la cadira d'estudi de rodes, així com diu que estava fent unes fotos i li va eixir mol borrosa. Però ens ho contà a l'endemà. Pregunté , Penseu que podem hi haure rèpliques.
Amb autèntica alegria primer: "Sí senyor! Per fi la tant delejada destrucció de la corrompuda civilització vallera". Amb ferotge desencant després: "Snif... Les coses es mouen per a seguir igual. Snif i en fi".
Ostres Cotorro, què catastrofista!
També poètic, per cert.
A mi de poc no em cau la cua de l'esglai que em vaig emportar, no sabia on amagar-me, i això que, per sort, va durar poc, que si no...
Publica un comentari a l'entrada