Ja tenim acabada la rodona de Borderia. I l'han batejada com cal: Borderia. A vore si així recuperem un dels noms més populars del nostre poble, almenys fins fa poc.
L'antic encreuament de Borderia. ¿D'on vindrà la paraula, Borderia? Ens han contat que antigament, molt antigament, i aprofitant que allí s'agafava la tartana i l'autobús per anar a València, era l'única posta-tenda-taverna on convivien homes i dones per un temps mentre esperaven el vehicle. I és que les dones no entraven als bars i no era estrany vore que una dona, si havia d'anar a buscar el seu marit, solia dir a algun altre home que entrava i eixia que l'avisara.
No era el cas de Borderia, on ens conten, que d'aquesta convivència de poc temps, sorgien mirades i desitjos que algunes vegades tenien el seu fruit: els bords, els fills naturals i d'ací vindria la paraula Borderia.
No sabem si cert o no, però tal com ens ho han explicat, ho diguem. Si algu ens dóna més llum...
El cavall sembla que no està acabat i deixa vore al seu costat esquerre l'armassó i les varilles de ferró. Un clar toc de postmodernitat artística, que ens evoca una imatge del nervi, el muscul, el dur esforç i el treball del llaurador.
Una nota artística enmig del desgavall que cal agrair a l'arquitecte, senyor Tormo, autor de la idea de deixar aquest tros que sembla inacabat. És la intenció de l'autor. Quasi com els postmoderns Picassos, quadres de rostre ben fets i amb cossos que l'artista deixa només entreveure usant quatre pinzellades soltes...
I per favor: oblideu acudits roïns del tipus que Manolo Escobar ja sap on està el carro.
6 comentaris:
ara no se si també es desig de l'autor ( que perdone la meua ignorancia en aço de l'art) la figura hem pareix perfecta i molt acertada el k no m'agrada es k l'hajen acabat i deixat kom si estigues rovellada trobe k feia mes bonic kuan pareixien kom trossets de cristall (xo ja dic k no se si s'ha rovellat o es k la figura es aixi)
Crec que s'ha buscat l'efecte del rovell. En aquest ferro es rovella la primera capa, però no continua cap a l'interior. És molt usat en escultures a l'aire lliure.
L'aspecte de trossets de cristall el tenia quan encara no s'havia rovellat.
l´arquitecte al senyor un tal tormos tal vegada siga l´autor de la idea,pero que en digeu del que a materialisat aquesta suposada idea,tinc antes que es del poble per tant de tavernes per a esta persona anonima rres de rres.
La nostra Cotorra s'ha posat a volar per ampliar la informació.
En tornar ens ha contat que l'autor material de l'escultura i qui ha fet tan bon treball és Jesús Martín Lorente Muñoz, més conegut com el "Chule", al qual el responsable de l'empresa que ha executat l'obra, Herminio de Fertilizants Tavernes, li va donar les mesures de tot.
Les mesures s'han tret del carro que hi ha al tir i arrossegament i d'una haca del "Gato". Els dos són molt aficcionats al tir i arrossegament.
La nostra enhorabona pel treball tant ben fet.
ami magrada molt...un 10 per cada u.
cal que la cotorra vole mes,per a informarce millor,dons el responsable de l´enpresa el tal herminio no sen acostat per arres mentres a durat l´obra.dupte que aixi es puguen donar les mesures de rres.
Publica un comentari a l'entrada