El Dia de la Sang, costums, tradicions, festa i porrat en el Clot de la Font

 

 

Un any més, el segon dimecres de juliol, celebrem el "Dia de la Sang” o “Dia del Clot de la Font”, nom distint  emprat segons la població de la Valldigna on visques, perquè aquesta efemèride es tradicional a la comarca i la celebren Tavernes, Benifairó i Simat, amb un porrat al Clot de la Font, al peu de la Muntanya de l'Ombria, i celebració festiva en la barriada del Crist de la Sang. 

 

Actualment no és festa local però, malgrat això, sí que podem recordar la festivitat, perquè no es perda - almenys en la memòria col·lectiva- eixa consideració que abans tenia. Era un dia important dins del cicle d'estiu, però d'ençà que va perdre la consideració de festa local - fa unes dècades no hi havia la regulació actual tan unitària de les festes- ara mateix només per la vesprada i ja quasi a boqueta nit, podem dir que ha recuperat els darrers anys part de l'activitat d'altres dècades, sobre tot amb la introducció encertada del primer concert del Festival Sete Sois Sete Luas que sempre atrau molts valldignencs i valldignenques. 

 

 

 

 

 

Abans, recordem-ho, a Tavernes era festa grossa i se celebrava amb diversos actes, essent a més del tradicionals porrat del Clot de la Font, comú a la Valldigna del pla, i la festa del Crist de la Sang, a Tavernes.

 

Quan abans dels anys 60-70 del segle passat l’estiueig a la platja era cosa només d’unes quantes famílies benestants, el Dia del Clot de la Font era tradicionalment la jornada de la paella en el paratge, assajar el primer meló d'Alger i celebrar el porrat. I si ens agrada la gastronomia popular i tradicional, era el dia del berenar de la coca oberta de tomaca i pebres, adobada amb tonyina de sorra i de la coca morena. Un costum gastronòmic que es va perdent, per no dir que s'ha perdut. Hi ha qui estima més les pizzes. Cal recuperar les coques tradicionals del poble.

 

 

 

A Tavernes, de sempre la barriada del Crist ha fet festa el Dia de la Sang, amb actes religiosos i populars que es dediquen al Santíssim Crist de la Sang. De sempre era costum les revetles i els sopars a la fresca dels veïns dels carrers de la barriada.  Demà, dia 12, a la vesprada, està anunciada la processó del Santíssim Crist per la barriada.

 

 

 

 

 Com algunes referències històriques assenyalen, la celebració antigament, però ben antigament, era nomenada pels vallers “les Festes de la Granota”.  I no ens inventem res. Realment el nom ens parla de vivències i realitats de fa anys, molts anys, quan la Partida era plena de camps d'arròs. El nom, usat a inicis del segle XX, ens recorda la tasca que feien alguns veïns de la barriada per aquests temps: capturar granotes pels arrossars de la Partida i vendre-les a Tavernes pels carrers i obtindre alguns guanys. La granota és una menja exquisida encara que no ho semble i si ho pregunteu als vostres majors, encara us podran parlar de l'arròs caldós amb granotes. Un sobrenom per l'activitat de molts veïns de la zona. ¿Curiós no? 

 

Després d'uns anys en que quasi va desaparéixer la festa i el porrat, ha estat les darrers dècades quan ha reviscolat i ha prés una certa embranzida en formar part dels "Porrats de la Safor" i també gràcies l'impuls que li dóna el fet que el primer concert del Festival Sete Sois Sete Luas se celebre en el paratge. Enguany serà l'actuació del grup "Tramuntana Fusi´ño Mediterrània".

 

 

 

Com hem dit era una de les festes grans del cicle estival a la Valldigna, i donava també inici al cicle de festes populars de barriada i carrers que s'hi celebraven per tot arreu de les tres poblacions, algunes vegades amb ball i festa al voltant de la rondalla. Després vindria Sant Jaume i Sant Llorenç amb el seu porrat com a més significatius. Temps era temps..

 

 

PARLEM DE TRADICIÓ

La tradició d'anar al porrat del Clot es perd en la nit dels temps i el seu origen a manera d'hipòtesi  pensem si estaria en l’origen àrab de les poblacions de la Valldigna. Enmig de la celebració, i com a eix central, cal remarcar la presencia de l’aigua, tant important en la vida agrícola dels ancestrals pobladors musulmans de l’antiga Vall d’Alfàndec: el Clot de la Font, lloc de la festa, un dels brolladors més importants de la Valldigna, les aigües del qual proveïren el consum humà de Tavernes fins fa unes dècades.

 

I un detall: relativament prop dels nuclis antics desapareguts de Xara, Alfurell i Ombria, i dels encara existents de Taverna, Benifairó i Simat. ¿I quin lloc millor per reunir-se les famílies i amistats de tots els pobles de l'anomenada Valldigna del pla, prop de casa i amb aigua per fer un mercat o passar una jornada o més, quan la calor permet dormir al ras? 

 

La característica més notable del porrat del Clot de la Font és la falta de simbologia religiosa en la festa, al contrari que passa en altres porrats de la comarca: ací no hi ha cap ermita o església rural en les rodalies que en justifique un possible origen religiós. Per tant, i com hem dit, i com hipòtesi de treball i d'una possible investigació,  no podem deixar de banda una presumpta relació amb els antics costums del temps àrabs de la Valldigna, on l’actual porrat podria ser l’herència d'algun mercat musulmà i que es modificaria al llarg del temps pels costums i pressió de la nova població cristiana. Un bon tema d’estudi antropològic i històric de la Valldigna, com ja hem dit en altres ocasions.

 

El que ningú pot negar és que era una de les festes grans del cicle estival a la Valldigna, i que donava inici al cicle de festes populars de barriada i carrers que s'hi celebraven per tot arreu de les tres poblacions, algunes vegades amb ball i festa al voltant de la rondalla. Després vindria Sant Jaume i Sant Llorenç i el seu porrat com a més significatius.

 

Elaboració pròpia a partir de diversos articles que hem publicat altres anys. Les fotografies són d'altres edicions del Dia de la Sang