La realitat del camp valencià està molt allunyada del que ens agradaria o, més ben dit, del que hauria de ser. Cal un equilibri entre comercialització i producció, exemple d'això, l'economia del bé comú i no l'economia voltor que és la que tenim. La cadena alimentària ens hauria de beneficiar a tots, des del productor/llaurador fins al consumidor, a TOTS, però la realitat no és així perquè una baula d'aquesta cadena es troba truncada i no trencada.
El per què d'això? Perquè hi ha uns interessos molt grans, els que tenen els grans fons d'inversió, i cada vegada està més estirada la cadena en el seu benefici i ruïna per als demés, productors/llauradors i consumidors.
I per què eixos interessos? Perquè fa un temps que eixos fons van veure que la comercialització té molt gran marge de beneficis, així que van anar adquirint els principals comercialitzadors, i així, negoci segur. Com són com les males herbes, invasors, o com les grans aus depredadores, o siga directament voltors, volen aplegar més enllà i fer-se amb la producció, que siga pròpia i així crear un gran monopoli.
 |
| El destí del camp valencià en mans dels nostres llauradors? |
Com fer-se amb la producció? Ho tenen molt fàcil. Els fons també tenen inversions amb les grans productores de plaguicides, herbicides, adobs, etc. i total és "apretar" i fer pujar els preus de venta de cara al llaurador i ofegar-nos, de manera que ens vegem abocats a no poder mantindre eixa explotació que hem heretat dels nostres pares, que ens han fet créixer, ens han casat i ens han educat.
Què ens faltava per a aplegar a eixa situació? Una guerra, sí, una guerra. Una guerra político-econòrnica que ha fet que els carburants i la energia elèctrica, tan necessaris per a la producció, estiguen pels núvols.
Què més ens falta més als llauradors per que tinguem que abandonar? Què eixos fons ens marquen uns preus al camp per davall del cost de producció, així ja només ens queda que posar el cartellet a les parcel.les i malvendre-les, i els fons es faran amb elles per a establir grans finques.
Per posar uns exemples de preus al camp, exemples d'enguany que sembla estan estan un poc més estabilitzats que l'any passat, però que són preus de misèria, semblants als que es pagaven fa 30 o 40 anys.
Nàvels de 0,23 € a 0,25 € el kg
Lanes de 0,23€ a 0,27€ el kg
Clemenvilles de 0,34 € a 0,39 € el kg
Però mirant els preus en què es venen als mercats:
Navelines a un preu aproximat de 2 € el kg.
La resta de varietats vorem com resulten enguany, però com a exemple l'any passat foren:
Navels a 2,50 € el kg
Lanes a 2,60€ el kg
Clemenvilles a 3,30€ el kg
Exemples de plaguicides, herbicides i adobs,
Glisofato,l'any passat sobre 4 € litre, enguany 8 € litre, el doble; els plaguicides quasi el triple i els adobs el doble.
Ens aboquen a buscar alternatives per a no rendir-te i agenollar-te, i molts llauradors, comencen a buscar varietats més rentables. Altres busquem cultius alternatius ja que tenim un clima prou equilibrat per a produir cultius exòtics com la papaia, l'alvocat, la pitahaia, que de moment tenen un marge més gran de benefici, mentre no els posen l'ull damunt els fons d'inversió, que ja estan en la tasca, i per això col·lapsen els mercats amb productes de països tercers.
La veritat siga dita tot està ja superexplotat, i tenim el peu al llom, però cal pensar en tota eixa gent, els nostres avant-passats que van lluitar tant per donar-mos de menjar, per criar-nos i fer-nos créixer, i tot el que va eixir d'eixos conreus que no podem abandonar. Cal que ens posem les piles noves i adaptar-nos a noves innovacions per a ser competitius..... doncs, endavant!!! llevent-nos el peu que tenim damunt del llom i que vol ofegar-nos.
Recordeu, que el llaurador sempre ha sabut eixir de totes les crisis, així que d'aquesta TAMBÉ ens n'eixirem!!!
Llaurador - exregidor d'agricultura de Compromís
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada